James Brown

El padrí del soul i el promotor del funk

El seu sentit innovador del ritme el va convertir, en la dècada dels seixanta, en un dels músics nord-americans amb més influència. James Brown es va fer famós per la seva imponent veu i els seus frenètics moviments. Gran showman, dins i fora d'un escenari, a més de ser un grandíssim cantant, escrivia gairebé totes les seves cançons i era el productor de gran part dels seus discos.

El 24 d'octubre de 1962 va oferir un concert al teatre Apollo, el llegendari teatre del barri de Harlem de Nova York. El resultat es plasma en un gran disc que es va comercialitzar amb el títol "Live at The Apollo". A partir d'aquell moment, els èxits comencen a acumular-se en la seva carrera amb títols com "I´ll go crazy", "Thing" o "Prisioner of love".

Ja apuntalat com a brillant estrella soul, l'any 1965 amb el senzill "Pappa's got brand a new bag" (El pare té una nova bossa de marca), dóna a conèixer un nou concepte musical: el funk, un innovador estil sincopat, frenètic i encomanadís que es caracteritza per ressaltar el ritme sobre la melodia. "Pappa's got brand..." està considerada una peça fonamental en l'expansió de la música funk com a nou estil.

James BrownTot i això, no va ser fins l'any 1970, amb la famosa cançó masclista "Get up (I feel like being a) Sex Machine", que la música funk es va consolidar definitivament.

l'any 1966, James Brown publica el sensacional tema compost i produït per ell mateix, "It's a man's, man's, man's world" (és un mon d'homes), una de les seves balades més intenses i famoses. Segons la revista Rolling Stone, aquesta composició ocupa el lloc 123 en la llista de les 500 millors cançons de tots els temps.

James Brown ens va deixar definitivament el dia de Nadal de 2006 a la edat de 73 anys. Degut a picabaralles familiars, no el van poder enterrar fins a dos mesos i mig més tard.