Los Cheyenes

Els salvatges que la tenien més llarga (la melena).

Conjunt pop-rock barceloní del barri del Poble Sec creat l'any 1963. La banda estava composta pels germans Roberto i Joselín Vercher, juntament amb José María Garcés i Ramón Colom. Les seves edats oscil.laven entre els quinze i els dinou anys.

Grup de vocació rebel, la carrera de Los Salvajes va ser curta, però, explosiva i de ràpid progrés. En dos anys, del mes de juny de 1965 al mes de juny de 1967, van gravar setze cançons (tres EPs i dos singles), la majoria dels temes que van enregistrar eren temes propis.

Van ser els més transgressors, els més provocadors i els més indomables de la seva època. Lluïen els cabells més llargs que ningú, les seva cabellera era senya d'identitat de la banda i donava considerable notorietat al grup. L'estètica visual que els acompanyava no era apta per a tots els públics, tot i això, en directe sonaven molt bé.

Los Cheyenes
El mes de juny de 1965 Los Salvajes publiquen el seu primer EP, un treball que portava el títol genèric de "El estallido". El tema estrella d'aquest disc era "Válgame la Macarena", una infame composició d'aire flamenc/coplero del mestre Domingo que en aquell període, competia amb la "Maria Lola" de Los Gatos Negros. Es tractava d'intentar repetir l'èxit aconseguit per Los Brincos amb el seu «Flamenco».

Tot i tractar-se d’una imposició de la seva companyia discogràfica, la RCA, «Válgame la Macarena» va ser, de fet, el tema més popular del grup i el disc de més sortida comercial de la curta història de Los Cheyenes.