The Hollies

El relleu dels Beatles al Cavern club

Les seves excepcionals harmonies a tres veus, el seu talent per a la construcció de melodies i una radiant execució vocal i instrumental, trets que diferencien els mestres dels artesans, converteixen a The Hollies en un dels millors grups de la història del pop-rock, estil que dignifiquen amb la seva infravalorada i meritòria discografia. La formació original estava composta per Allan Clarke (cantant), Graham Nash i Vic Steel (guitarres), Erick Haydock (baix) i Don Rathbone (bateria).

Com tants altres grups anglesos d'aquell període, The Hollies van començar interpretant "covers" de coneguts temes nord-americans. L'any 1963, però, prendrien el lloc que The Beatles, havien deixat al The Cavern Club, desprès que els de Liverpool s'haguessin graduat exitosament en aquest local.

L'any 1966, després de publicar 4 àlbums, 3 EP's i 13 singles, publiquen "Bus stop", un dels temes més ben acollits comercialment, fins a aquell moment, de la banda.

A finals de 1968, Graham Nash deixa The Hollies per anar-se'n a viure als Estats Units, allà s'uneix a David Crosby, membre fundador de The Byrds i a Stephen Stills, ex-membre de Buffalo Springfield, per a formar el supertrio Crosby, Stills & Nash (CSN), un dels conjunts més significatius de finals dels seixanta i començaments dels setanta.

Els Hollies reemplacen a Nash per Terry Silvester i posen fil a l'agulla per a publicar l'any següent, una de les seves cançons més populars i celebrades, es tracta d'una versió de la formidable balada solidaria "He ain't heavy, He's my brother" (ell no és pesat, ell és el meu germà), un tema que va comptar amb la col.laboració al piano, com a músic de sessió, del genial Elton John.

"He ain't heavy, he's my brother", actualment, encara segueix sent tot un clàssic intemporal. Quaranta no sé quants anys desprès del seu enregistrament, no falla mai en qualsevol àlbum discogràfic recopilatori d'èxits "oldie" dels anys 60's, 70's ó 80's que es preï.