Manfred Mann

Pop comercial d'aspecte intel.lectual

Quintet britànic d'estil pop creat a Londres l'any 1962. De fet, Manfred Mann és el nom artístic de Manfred Lubowitz, el lider de la banda i un excel.lent pianista sud-africà nascut a Johannesburg. En la dècada dels anys seixanta, va ser un dels conjunts més interessants del Regne Unit.

Manfred Mann va saber combinar molt bé la seva faceta rhythm and blues i la jazzística (la veritable passió del creador de la banda) amb el pop més enganxós, obtenint amb això, unes composicions comercials molt ben rebudes.

L'elenc de cèlebres personalitats que van passar per la banda és formidable, destacant, entre d'altres, el baixista Jack Bruce, que posteriorment es convertiria en el pilar dels Cream o Klaus Voormann, un músic molt bon amic dels Beatles i el dissenyador de la impactant portada de l'àlbum "Revolver".

Manfred Mann
L'any 1964, després d'editar el single "Do Wah Diddy Diddy", un superficial tema pop que va arribar al número 1 a tot arreu, fins i tot als Estats Units, es produiria la consagració de Manfred Mann.

L'any 1966, aconseguirien el seu segòn número 1 amb "Pretty Flamingo" i dos anys més tard, arribaria el tercer amb l'estupenda versió que van realitzar del "Mighty Quinn" de Bob Dylan.

En l’àmbit local, podem trobar unes molt bones versions de l'època dels temes "Do Wah Diddy Diddy" i de "Pretty Flamingo" a càrrec del conjunt barceloní Los Mustang.


Do-Wah-Di-Dididdy-Dum-Diddy-Do...


The Byrds

Banda sonora americana dels anys seixanta

Una de les millors i més influents bandes pop nord-americanes. Quintet creat a principis de l'any 1964 a la ciutat californiana de Los Angeles. El grup estava compost per Jim McGuinn (banjo i veu), Chris Hillman (baix i mandolina), Gene Clark (guitarra, harmònica i pandereta), Michael Clarke (bateria i harmònica) i David Crosby (guitarra i veu).

El seu primer èxit el van aconseguir l'any 1965 amb una encertada revisió del tema de Bob Dylan, "Mr. Tambourine man" (l'home de la pandereta). Inclosa en el seu àlbum de debut, va ser nº 1 absolut, una cançó a la qual The Byrds l'hi van donar un gir diferent, incorporant el famós i brillant so extret de la guitarra Rickenbacker de 12 cordes de McGuinn, juntament amb la particular envoltura melòdica del grup, trets que tant ajudarien a reforçar l'estil folk-rock.

The Byrds
El mateix Bob Dylan, autor de "Mr. Tambourine man" quedaria sorprès per la qualitat d'aquesta adaptació i pels resultats obtinguts, un fet que motivaria l'acceleració de la seva pròpia conversió rockera.

L'any 1966, seria l'any de "Turn! Turn! Turn! (To everything there is a season)", un tema inclòs en el seu tercer senzill. Es tracta d'una versió de l'excel.lent cançó folk del cantautor novaiorquès Peter Seeger.

La versió de The Byrds realça el tema incorporant-t'hi un ritme diferent a l'original i afegint-t'hi la incomparable i polida harmonia de veus que només The Byrds sabia expressar.


The Young Rascals

Els joves que aviat es farien grans

Quartet nord-americà de soul i rhythm and blues procedent de Long Island, Nova York, el seu nom es podria traduir, més o menys, com a Els Petits Brivalls. Genuïns representants de l’estil “blue-eyed-soul” (música soul feta per músics blancs). Durant el període comprès entre els anys 1966 i 1969 van ser una de les bandes favorites dels joves nord-americans.

El mes de març de 1966, amb el seu segon senzill, "Good lovin'", obtindrien un important èxit de vendes. Més tard, l'any 1967, després d'haver publicar ja dos àlbums, surt al mercat el senzill que contenia el pausat tema "Groovin’", una composició escrita conjuntament pel teclista Felix Cavaliere i pel vocalista Eddie Brigati que va arribar al número 1 de les llistes americanes i que, per primera vegada, aconseguiria fer entrar al conjunt al disputat mercat europeu.

En un tres i no res, en qüestió de mesos, aquesta cançó ja formava part del repertori habitual de diversos coneguts artistes, com ara Booker T. and the M.G.'s, Petula Clark, Marvin Gaye o Aretha Franklin.

The Young Rascals
"Groovin'" és una magnífica i original cançó, un tema caracteritzat pel ritme que hi aporten les congues i per les notes de l'harmònica, que proporcionen al tema un aire afro-cubà; sense passar per alt l'exòtic so de fons d'uns ocells piulant que podem escoltar a l'inici i al final de la composició.

La lletra de la cançó, de caire romàntic, ens parla de l'amor d'una parella que per motius de treball, només es poden veure els diumenges per la tarda.

A partir del seu tercer àlbum, titulat "Groovin’", The Young Rascals canviarien el nom, passant-se a dir, simplement, The Rascals. Ja s'havíen fet grans.



Shocking Blue

Una Venus vestida de blau

Quartet neerlandès d'estil pop-rock format a La Haya l’any 1967 i sustentat, primerament, en el lideratge compositiu i instrumental del seu guitarrista, Robbie Van Leeuwen i després, en l'atractiu físic i artístic de la seva cantant, Mariska Veres, una jove d’ascendència germànica i hongaresa que gaudia d'un timbre vocal brillant i poderós. Completaven la banda, Klassje Van Der Wal i Cornelious Van Der Beck.

Va ser a finals de l'any 1969 quan Shocking Blue va treure el single que contenia el tema homònim "Venus", una cançó comercial simple i, sembla ser, bastant senzilla d'interpretar, però que té molt de rítme i és tremendament enganxosa.

Composta per Van Leeuwen, aquest tema representaria per a Shocking Blue el bitllet d'entrada al selecte directori de les llegendes musicals dels anys setanta.

Shocking Blue
Curiosament, "Venus" va ser número 1 als Estats Units, al mateix temps que liderava el rànquing de vendes de molts països europeus, excepte als Països Baixos, el seu país d'origen, on no va passar de la tercera posició. "Venus", a més, ostenta un rècord inèdit: ha estat número 1 als Estats Units en tres ocasions i amb tres grups diferents: amb Shocking Blue l'any 1970, amb Stars on 45 l'any 1981 i amb el trio britànic Bananarama l'any 1986.

Amb posterioritat, els èxits de Shocking Blue tindrien continuïtat gràcies a diverses composicions pròpies de caire molt comercial, com ara "Mighy Joe" (el meu gran amic Joe) o "Never marry a railroad man" (mai et casis amb un ferroviaire).



Aretha Franklin

Una dona respectable

Cantant i pianista afroamericana nascuda a Memphis (Tennessee), ciutat bressol de grans intèrprets musicals. Aretha Franklin ha estat rebatejada amb el sobrenom de "La Reina del Soul", la seva persona, a més, reuneix en una sola artista estils tan diversos com el soul, el jazz, el gospel i el pop.

Jove prodigi des de petita i amb una extraordinària i potent veu, era filla d'un popular predicador baptista i d’una cantant de gospel, als catorze anys ja cantava amb les seves germanes en una església de Detroit.

El repertori de la seva àmplia carrera musical, a més del material propi, sovint ha comptat amb versions d'altres famosos compositors com ara, "(You make me feel like) A natural woman", de Carole King, "I say a little prayer", de Burt Bacharach, "Eleanor Rigby", de The Beatles, "Border song (Holy Moses)", d'Elton John, "Bridge over troubled water", de Simon & Garfunkel, "Until you come back to me (That's what I'm gonna do)", de Stevie Wonder i, sobre totes elles, la brillant versió de "Respect" (respecte).

Aretha Franklin
Pertanyent al seu novè àlbum, "I never loved a man the way I love you" (mai he estimat un home) i enregistrada el dia de Sant Valentí de 1967, Aretha es va consagrar definitivament amb l'explosiva versió de "Respect", un dels grans himnes del soul i de la música negra en general, una cançó que Otis Redding havia compost i gravat dos anys abans.

Amb el cor de veus format per les seves germanes, Carolyn i Erma, que, a gran velocitat entonen allò de "Sock it to me" (digues-m'ho), Aretha transforma el tema d'Otis Redding en una reclamació en tota regla dels drets de la dona a ser respectada per la seva parella:

R - E - S - P - E - C - T

En el dia Universal de la Dona - 8 de març de 2014


Pop-Tops

La progenitora que anava de color blau

Septet madrileny creat l'any 1967 al voltant del solista caribeny Theophilus Philip "Phil Trim", un cantant de negra veu, oriünd de la República de Trinitat i Tobago. Durant el periode comprès entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, els Pop-Tops van ser un dels grups espanyols de música pop més interessants.

L’any 1967, Pop-Tops signa contracte amb una empresa discogràfica de nova creació, Sonoplay, (que passat un temps, es convertiria en Movieplay). Amb aquesta companyia espanyola enregistren el seu disc de debut, un treball que els brindaria el seu primer èxit, es tracta de la versió en castellà de la romàntica balada dels Procol Harum "A whiter shade of pale", rebatejat per a la ocasió amb el nom de "Con su blanca palidez".

Pop-Tops
L’any 1971 i enregistrat a la City de Londres, publicarien el que seria el seu èxit més gran, la balada amb aires de gòspel "Mamy Blue". La versió en anglès triomfaria a la majoria de països europeus de parla no anglesa i també obtindria una notable repercussió comercial i mediàtica als Estats Units.

En set anys de carrera musical, Pop-Tops va publicar un total de quinze vinils, tots ells, però, de curta durada. Només van editar un elapé, el que varen llançar a l'ombra del seu hit "Oh Mammy Blue".

¡Oh mamy!
¡Oh mamy-mamy, bluuue!,
¡Oh mamy! Bluuue!...


Buffalo Springfield

Els bisons americans d'admirables veus

Quintet canadenc-americà de country-rock liderada a l'uníson per tres talentosos cantants, guitarristes i compositors, una formació que va servir de plataforma artística per a les carreres en solitari de Neil Young, Stephen Stills i Richie Furay.

Buffalo Springfield va saber combinar a la perfecció el rock, el folk i el country, desenvolupant, amb estil propi, un so molt particular, identificat per la barreja de guitarres acústiques i elèctriques, sempre en continu diàleg entre elles, juntament amb la composició sonora de les seves perfectes i acoblades harmonies vocals.


Grup de culte, però també, malauradament, grup de curta durada ja que van estar en actiu poc més de dos anys; no obstant això, va ser temps més que suficient per a la publicació de tres excel.lents àlbums i per deixar un llegat que va tenir gran influència en el desenvolupament posterior del gènere folk-rock.


Buffalo Springfield
El mes de gener de 1967 sortia al mercat el seu tercer senzill, un disc que contenia l'emblemàtic tema homònim "For what it's worth" (per si serveix d'alguna cosa), un dels grans himnes activistes de la dècada dels seixanta, una cançó antibel.licista escrita per Stephen Stills que al cap de poc temps, es convertiria en himne polític.

Després de la ruptura del grup, Stephen Stills es va unir a David Crosby (ex The Byrds) i Graham Nash (ex The Hollies) per formar l'acreditat supertrio Crosby, Stills and Nash, un grup que en algunes etapes de la seva carrera i en formació de quartet, va comptar amb la participació del "Buffalo" Neil Young (CSN&Y).