Roy Orbison

La preciosa noia "made in" Orbison

Roy Kelton Orbison (Vernon, Texas), conegut com a "The Big O", tot i que també va fer servir el pseudònim artístic de “Lefty Wilbury” amb motiu de la seva participació en els Traveling Wilburys de Bob Dylan i George Harrison, va ser un influent cantant i compositor nord-americà, un dels destacats personatges de la música pop-rock.


Posseïa una formidable veu que abastava des dels greus del baríton fins al falset més agut. La seva popularitat es va disparar l'any 1960 quan va publicar la balada "Only the lonely", un tema rebutjat per Elvis Presley i els Everly Brothers, que el va portar als llocs més alts de les llistes d'èxits mundials.


Altres fantàstiques cançons que van fer de Roy Orbison un dels grans artistes de l'època van ser, "Blue angel", "Crying", "I'm hurtin", "Candy man", "Running scared", "Leah", "Working for the man", "In dreams", "Falling", "Blue bayou" i, per descomptat, els seus coneguts números 1: "It's over" i "Oh, Pretty woman".

"Oh, Pretty woman", és un tema propi de caire romàntic molt enganxós. Es tracta d'una composició molt sincopada en la que destaca el riff de guitarra que acompanya tota la cançó, fidel reflex de l'estil Orbison. Va tenir un èxit aclaparador.

Roy Orbison
Llançada l'any 1964, la cançó descriu la fascinació d'un individu vers una noia maca que veu passar pel carrer. Les seves estrofes expressen els dubtes que té l'home, preguntant-se si la xicota estarà tan sola com ell es troba en aquells moments.

L’any 1963, Roy Orbison va realitzar una gira europea amb The Beatles, actuant com a artista destacat i convertint-se en un bon amic de la banda, en particular de John Lennon i de George Harrison.

L’any següent, va actuar a la gira de la banda californiana The Beach Boys i, el 1965, va formar part de la gira australiana de The Rolling Stones.


Daniel Boone

Que bonics que són els dies festius

Cantant i compositor anglès d'estil pop, rebatejat amb el sobrenom artístic d'un mític explorador americà: Daniel Boone. En un altre periode també se'l va conèixer com a Peter Lee Stirling, tot i que va néixer a Birmingham amb el nom real de Peter Charles Green.


Es tracta d’un intèrpret, potser no gaire conegut, que l’any 1972 la va encertar de ple publicant el senzill que incloïa "Beautiful sunday" (bonic diumenge), un tema que el va convertir en un “one-hit wonder” (artista d’un sol èxit).

Daniel Boone
La cançó, una composició alegre, comercial i molt enganxosa, va vendre més de dos milions de còpies a tot el món. Al Japó, "Beautiful sunday" va ser editada l’any 1976 obtenint un èxit sense precedents. En l'actualitat, en aquell país, segueix sent el single més venut d'un artista estranger.

En Daniel o Peter o Charles, o com ell es vulgui dir, a banda de treballar avui dia com a músic de sessió, continua component cançons per a altres artistes.

Apreciats lectors i lectores d'aquest bloc musical, que tingueu tots un bon cap de setmana i un bonic diumenge, "good weekend, beautiful sunday".



Sonny & Cher

Els inicis artístics de la reina del bisturí

Duet mixt nord-americà que va estar actiu des de l'any 1963 fins al 1975. Estava format pel músic, actor, productor, compositor i més tard, influent polític, Sonny Bono (Salvatore Phillip Bono) i per l'actriu i cantant de profunda i singular veu, Chér (Cherilyn Sarkisian), en aquell període, Sonny i Cher conformaven parella sentimental.

"I got you babe" (Ja et tinc, nena) va ser la cançó que l'any 1965 va llançar al duet a la fama. Composta per Sonny Bono, va arribar al número 1 a nombroses llistes d'èxits internacionals, també va suposar el triomf més gran de la parella.


Es tracta d'una cançó folk-rock que, tot i no representar cap himne de protesta ni estar en l'ona pacifista, va tenir molt bona acollida per part de la comunitat hippie americana, probablement, pel missatge expressat en alguna de les seves estrofes:

Que diguin que el teu pèl es massa llarg no m'importa,
amb tu no puc anar malament,...

Sonny & Cher
A mitjans de la dècada dels setanta, quan el matrimoni Sonny i Chér es desintegra, tots dos continuen, per separat, amb les seves respectives carreres artístiques. La de Sonny Bono va perdent pistonada, al contrari que la de Chér, que cada vegada triomfa més, tant en l'aspecte musical com en el cinematogràfic, fins al punt que, als Estats Units, en aquell temps, per a definir a una persona desafortunada, es feia servir la frase "ets un Sonny sense Cher".

Addicta a la cirurgia estètica, Chér, als seus gairebé setanta anys, té la cara completament plastificada i el cos remodelat amb silicona, mostrant-se en públic com una caricatura de l'aspecte físic que tenia quan era joveneta.


Sam & Dave

Doble ració de soul

Duet americà de color, clars exponents de l'anomenat Southern Soul (el soul sureny o del sud). Cantants de gospel des de la infància, tots dos procedien de Miami (Florida), eren el tenor alt, Samuel David Moore, i el baríton, Dave Prater. Pels seus trepidants shows en directe desbordants d'energia, es van guanyar el sobrenom de “Doble Dinamita", el seu, diuen, era un dels millors espectacles soul de l’època.

Amb una poderosa secció de vent, dinàmics ritmes Rhythm and blues, una apassionada entonació vocal i unes enèrgiques interpretacions, Sam & Dave anirien conquistant el públic i les llistes americanes (també les internacionals), iniciant així una sèrie continuada d'èxits.

Desprès d'enregistrar durant un període de més de quatre anys, un grapat de singles sense gaire ressò, a la primavera de 1966 els arribaria el seu primer gran èxit, "Hold on!, I'm comin’" (espera que vinc), el tema homònim inclòs en el seu tretzè senzill.

Sam & Dave
El gran èxit de la parella i la seva cançó més recordada, però, seria "Soul man", considerada avui dia un clàssic del gènere. Un tema compost i produït per Isaac Hayes i David Porter que va comptar amb la valuosa col.laboració instrumental del mític grup Booker T. and the M.G.'s, juntament amb els Memphis Horns, responsables de la secció de metalls.

L'àlbum, publicat amb el plural "Soul men" es va enregistrar a Memphis, als mítics estudis Stax Records i el seu llançament es va produir el dia 19 d'agost de 1967.

I'm a soul man, I'm a soul man, ...



Micky y los Tonys

El poc seriós disc del gos i la gallina

Pioners del pop-rock espanyol, el grup es crea a Madrid a començaments de la dècada dels 60, era un conjunt jocós i desinhibit, especialitzat en temes sarcàstics. La formació inicial del quintet estava composta per Miguel Ángel Carreño "Micky" (veu), Tony del Corral "Tony" (guitarra solista), Fernando Argenta (guitarra rítmica), Juan Fuster (baix) i Enrique Modolell (bateria).

Micky era el líder de la banda, en aquell temps, l'anomenaven “l’home de goma” per les seves contorsions dalt l'escenari i també perquè era incapaç d'estar quiet més de deu segons, era fill de diplomàtic per la qual cosa, en haver passat la seva infantesa vivint a Bèlgica i a Jordània parlava correctament francès i anglès.

Presentaven un directe trencador i una posada en escena carregada de bon humor. L'any 1963 participen a Barcelona en un Festival organitzat per la botiga d'instruments Alberdi. Es tractava d'un certamen que volia representar una competició, un mà a mà, entre els millors conjunts catalans i madrilenys del moment.

Entre 1966 i el 1967, van veure la llum els discos més famosos i venuts de Micky y los Tonys, enllaçant, una darrere l'altra, dignes produccions que ràpidament es col.locaven al top 10 nacional, cançons com "No se nadar", "No se puede ser vago" o "Buribú?",

Un dels seus grans èxits, tot i no ser una de les seves millors cançons, també data de l'any 1966. Es tracta d'una divertida peça que no dura gaire més d'un minut i mig i que porta el nom de "La gallina", un tema que Micky interpreta mig en serio, mig cloquejant. Per arrodonir-ho, en l'altra cara del single s'hi inclou la composició pròpia "Guau¡¡ ladrido de perro cuando ladra".

Micky y los Tonys
En la dècada dels seixanta, Micky y los Tonys van editar al voltant de 30 singles i 5 àlbums.

En el tren que yo tomé, había una vieja
que llevaba una gallina en una cesta
con su: ta, ta, ta, ta, ta....
ta, ta, ta-ta-tá

Con muchas ganas de dormir, me dio la noche
cacareando sin parar por todo el coche
ta, ta, ta, ta, ta-ta....
ta, ta, ta-ta-tá

Cuando la vieja se durmió, en su butaca
a la gallina le aticé con una estaca
con su ta, ta, ta, ta, ta-ta....
ta, ta, ta-ta-tá


Creedence Clearwater Revival

L'aigua clara, la xocolata espessa i el country-rock, el dels Creedence

Quartet format l'any 1967 a la localitat californiana de El Cerrito, una petita població de l'àrea de la Badia de San Francisco, una banda que va aconseguir fusionar amb èxit el rock clàssic amb el country, un conjunt que, voluntàriament, es va quedar al marge de les bandes psicodèliques que dominaven la costa oest dels Estats Units.

Grup molt popular a finals dels anys seixanta i començaments dels setanta, estava liderat per John Fogerty, el seu guitarra solista i la veu principal, juntament amb el seu germà gran, Tom Fogerty (guitarra acústica i veus corals), Stu Cock (baix) i Doug Clifford (bateria). També serien coneguts com a CCR o, simplement, Creedence.

L’any 1968 publiquen, amb el títol homònim del grup, "Creedence Clearwater Revival" el seu primer disc de llarga durada, un notable treball d'estudi que incloïa admirables versions de temes com "I put a spell on you" o "Susie Q,".

En el seu segon àlbum, "Bayou Country" (1969), s'incloïa el primer gran èxit del grup, "Proud Mary", un tema escrit per John Fogerty que estava inspirat en un dels tants vaixells a vapor que navegaven pel riu Mississipí, a la ciutat de Nova Orleans. La cançó, que també es coneguda com a “Rollin' on the river” (rodant pel riu), pujaria als primers llocs de les llistes nord-americanes i britàniques convertint-se, aquell any, en un dels temes pop més populars.

L'any 1970, la cantant Tina Turner, formant duet al costat del que era, en aquell temps, el seu marit, Ike Turner (Ike & Tina Turner) immortalitzarien aquest "Proud Mary" amb una fogosa, enèrgica i vigorosa versió que va aconseguir tanta o més popularitat que la dels Creedence.

Creedence Clearwater Revival
La banda es va dissoldre l'any 1972, però, malgrat la seva curta trajectòria, quaranta anys després de la seva dissolució, la música dels Creedence continua gaudint de bona reputació, triomfant comercialment i, sovint, és esmentada en mitjans de comunicació com a patró d'estil de molts artistes.

Autèntica factoria d'èxits, parlar de Creedence Clearwater Revival és parlar d'un bon grapat de cançons, d'aquelles que sempre tenim a punt per cantar un tros, amb la intenció d'animar-nos el dia: "Have you ever seen the rain", "Down on the corner", "Suzy Q.", "Proud Mary", "Fortunate son", "Lodi", "Who'll stop the rain", "Hey tonight", "Born on the bayou". Són tantes i tantes ...


Cat Stevens

El gat que es va transmutar

Cantautor britànic de característica veu nascut a Londres amb el nom real de Steven Demetre Georgiou, el seu pare era grec-xipriota i la seva mare sueca. Cantant, compositor i multi-instrumentista, practicava pop-rock melòdic amb acurat estil. És autor d'un munt d'èxits, els quals li van proporcionar el reconeixement de la crítica i la fama internacional.

Molt popular als anys setanta del segle passat, Cat Stevens va escriure fantàstics temes com ara, "Lady d'Arbanville", "Oh very young", "Morning has broken" o "Moonshadow". A més de composar les cançons que interpretava, dissenyava les portades dels seus discos, moltes d'elles, il.lustrades amb dibuixos propis.

L'any 1970, publica el magnífic àlbum "Tea for the Tillerman", un excel.lent disc que ràpidament es convertiria en número 1. "Tea for the Tillerman" inclou música d'excel.lent factura, esplèndids temes com "Wild World", que el músic jamaicà Jimmy Cliff versionaria amb èxit l'any següent o "Father and son".

Cat Stevens
"Father and son" (pare i fill), es una cançó acústica suau. Relata una conversa en la que s'exterioritza la relació entre un pare i el seu fill i les seves desavinences generacionals. Cat Stevens utilitza un to de veu calmat i assossegat per interpretar al pare mentre dona consells i un to més agut i enèrgic per expressar el punt de vista del fill.

A Cat Stevens se li va girar el cap i, el mes de desembre de 1977, es va convertir a l'Islam adoptant el nom musulmà de Yusuf Islam. A l'any següent, subhastaria totes les seves guitarres, repartint el benefici obtingut a diverses ONG's i abandonaria la seva carrera musical per dedicar-se exclusivament a causes religioses, filantròpiques i educatives.