The Troggs

La primera banda cavernícola de la història

Banda britànica de pop/rock procedent de Andover, Hampshire, un comtat situat a la costa sud d'Anglaterra. Estava liderada pel baixista, cantant i compositor Reg Presley (de nom real Reginal Ball) al costat de Tony Mansfield (guitarra solista), Dave Wright (guitarra rítmica) i Ronnie Bond (el bateria).

El nom de Troggs procedeix de l’abreviatura de Troglodytes i deriva, segons paraules del propi grup, de la música visceral, primitiva i cavernosa que practicaven, juntament amb la seva pronunciada contundència sonora i també per les lletres de les seves cançons, moltes d'elles de temàtica amorosa però salvatges i passionals.

La cançó més famosa del quartet va ser “Wild thing" (alguna cosa salvatge) un potent i llegendari tema, un clàssic imprescindible en qualsevol festa que soni rock and roll dels anys seixanta o setanta, una cançó per la qual aquesta banda seria coneguda a nivell internacional. El mes de juliol de 1966, un any ple d'èxits per al grup, “Wild thing" va aconseguir pujar als llocs més alts, tant a les llistes d'èxits britàniques com a les llistes nord-americanes.

The Troggs
Tot i ser una composició bastant aspre, ja que té la part vocal distorsionada i el seu riff de guitarra és una mica brut, el tema incorpora un sorprenent solo d'ocarina, un instrument folklòric de ceràmica que té un so semblant a la flauta.

Sens dubte, la versió més famosa de "Wild thing" es la que va interpretar en directe el mític guitarrista Jimi Hendrix en la seva memorable actuació en el Monterey Pop Festival de l'any 1967.

Altres destacats èxits de The Troggs van ser, l'enganxosa "With a girl like you" (amb una noia com tu), "I can't control myself" (no em puc controlar) i l'excel.lent balada “Love is all around” (l'amor és a tot arreu).



Roberta Flack

Suaument i escoltant de fons aquest tema, pots fer amb mi tot el que vulguis

Elegant i sofisticada cantant i compositora nord-americana de jazz, soul i rhythm and blues, oriünda de Black Mountain, un petit municipi de l'estat de Carolina del Nord. Era filla de l'organista de l'església baptista de Nashville i es de suposar que per aquest motiu, genèticament ja estava predisposada per a la música i és per aquí per on es va orientar des de petita, rebent nocions de música i aprenent a tocar el piano.

Si bé es cert que Roberta Flack artísticament ha conegut moments de gran popularitat, també es veritat que sovint ha estat ignorada, sobretot a l'hora d'assenyalar els grans artistes que han donat brillantor a la música negra del segle XX.

El primer èxit de la seva carrera el va aconseguir interpretant una encertada versió de la rítmica cançó folk “The first time ever I saw your face” (La primera vegada que vaig veure la teva cara). Roberta Flack va canviar magistralment l’estil i la melodia d’aquesta cançó, transformant-la en una sensual i tendra balada soul que es va publicar l’any 1969, dins el seu àlbum de debut.

Roberta Flack
El seu èxit més important però, l’obtindria uns anys més tard, concretament al 1973, ara s’han complert 40 anys, amb la preciosa composició "Killing me softly with his song" (Suaument em mata amb la seva cançó), una tendra i emocional cançó melòdica que incorpora unes magnífiques segones veus i que a més, hipnotitza, d’aquells temes que un (o una) no pot escoltar sense experimentar un pessigolleig al voltant de l'estómac o sense percebre una emoció especial.

"Killing me softly...” va pujar ràpidament al número 1 a la majoria de llistes d'èxits de molts de països, al mateix temps, es convertia en una de les grans balades romàntiques de la música contemporània.


Bread

La banda a la qual mai li va faltar el pa

Quartet americà format l’any 1969 a Los Angeles, Califòrnia i provinent de la unió inicial de tres talentosos artistes d'àmplia experiència musical ocupats, fins aquell moment, en tasques de producció, de composició i d'execució instrumental. Eren els músics David Gates, James Griffin i Robb Royer.

Les seves tendres melodies, exemple del que més tard s’etiquetaria com a "soft rock" (rock suau), van tenir una ràpida acceptació per part del públic jove. Entre els anys 1970 i 1977, els Bread (nom que vol dir pa), van aconseguir situar tretze cançons en el Billboard Hot 100, la llista de popularitat dels 100 discos senzills més venuts als Estats Units, tots aquests temes estaven compostos i cantats per David Gates.

En el seu segon treball discogràfic, "On the waters" (1970), s'incloïa la balada "Make it with you" (Fer-ho amb tu)", un bonic tema que va portar al grup al que seria el seu primer (i únic) número 1.

L'any següent, publiquen l'àlbum d’estudi "Manna", un LP que incorpora l'excel.lent composició: "If" (Si). La versió original d'aquesta melòdica cançó no va aconseguir pujar al lloc més alt de les llistes d'èxits, però, sí que ho faria la que va publicar, quatre anys més tard al Regne Unit, recitant la lletra de la cançó, en pla rapsode i amb la seva profunda veu, el conegut i pelat actor americà d'origen grec Telly Savalas.

Bread
"Guitar man" (l’home de la guitarra o, si es prefereix, el guitarrista) va ser el cinquè àlbum de Bread, un disc publicat l’any 1972. La cançó que dona títol a l’àlbum, un tema ja convertit en clàssic del gènere, ofereix sensibilitat a flor de pell.

Es tracta d'una composició d'acurada execució, tant vocal com instrumental, un tema que reuneix tot el que es pot demanar a una suau balada perquè sigui un èxit.

Cal esmentar que la melodia de "The guitar man" sembla ser que és una mica complicada, ja que compta, ni més ni menys, que amb tretze acords diferents, un nombre força elevat per a una cançó pop de l'època.



Lynyrd Skynyrd

La millor banda de ryck ynd ryll

Banda nord-americana de rock creada l’any 1964 a Jacksonville, una ciutat de l'estat de Florida, pel vocalista i líder del grup, Ronnie Van Zant, els guitarristes Gary Rossington i Allen Collins, el bateria Bob Burns i el baixista Larry Junstrom. El seu distintiu so, amb tres guitarres principals, va transformar moltes de les seves cançons en himnes rockers nord-americans.

En edat de secundària, Rossington i Burns eren discriminats a la escola on estudiaven per portar el cabell massa llarg (i també per fer contínues campanes), per aquest motiu, el professor de gimnàstica, Leonard Skinner, els va suspendre d'aquesta assignatura. Els problemes amb aquest professor van servir de font d'inspiració a l’hora de buscar un nom per al grup que estaven formant. Això sí, per evitar possibles represàlies del col.legi, les vocals del nom del mestre varen ser substituïdes per la lletra «y» (en referència a The Byrds), de manera que el nom de la banda va quedar establert amb la enrevesada denominació Lynyrd Skynyrd.

L’any 1974, en el seu segon treball discogràfic anomenat “Second helping” (segona ajuda), publiquen el tema "Sweet home Alabama" (Alabama, dolça llar). La cançó pretenia ser una proclamació d'afecte cap aquesta regió del sud dels Estats Units i, al mateix temps, una resposta a Neil Young per la generalització que el canadenc havia fet, en les composicions "Southern Man" i "Alabama", de la radical actitud dels habitants del sud en l'època de l’esclavitud i el racisme.

Lynyrd Skynyrd
El 20 d'octubre de 1977, un vell avió Convair 240, un bimotor d'hèlixs que traslladava als Lynyrd Skynyrd des de Greenville fins a Baton Rouge, va patir un greu accident: l'aparell s'havia quedat sense combustible i abans de poder fer un aterratge d'emergència es va estavellar en un bosc. Com a conseqüència de l'accident, Ronnie Van Zant, els germans Steve i Cassie Gaines, en aquells moments, guitarrista i corista del grup, el "road mànager" Dean Kilpatrick i els dos pilots de l'aeronau van morir a l'acte, el que va provocar la sobtada dissolució de la banda.

Una nota curiosa, a partir de l’any 2009, l'Estat d'Alabama estampa la frase "Sweet Home Alabama" a les matrícules de tots els vehicles a motor d’aquella regió.


David Bowie

L'artista que es va anar reinventant després d'explorar l'espai

Nascut amb el veritable nom de David Robert Jones al districte de Brixton de la ciutat de Londres, és un avantguardista músic i compositor de rock britànic, tot i que també ha exercit d'actor, de productor discogràfic i d'arranjador. L'any 1966 va adoptar el nom amb el qual seria reconegut a tot el planeta: David Bowie; no obstant això, en l’època del moviment glam-rock també se’l va conèixer pel sobrenom del seu alter ego, Ziggy Stardust i, més tard, per l'àlies: El Duc Blanc.

Reconegut, majoritàriament, en l'aspecte artístic, com una de les figures contemporànies més camaleònica, controvertida i important de les últimes dècades, tant per la seva qualitat musical com per la seva profunditat intel.lectual i els seus canvis d'estil i de look. David Bowie ha sabut utilitzar amb convenciment qualsevol mitjà al seu abast per a desenvolupar la seva activitat creativa, des de la música fins al teatre passant pel cinema o per la pintura.

L’11 de juliol de 1969, cinc dies abans del llançament de la missió espacial APOLO 11, Bowie publica un senzill amb el nom de "Space Oddity" (raresa espacial). La cançó que dóna títol al disc, composta per ell mateix, entraria ràpidament al top ten britànic i, a més, va ser utilitzada per la cadena de televisió britànica BBC per a retransmetre en directe, el dia 21 de juliol, l'allunatge de la nau espacial.

I és què, "Space Oddity", relata el llançament a l'espai d'una nau espacial amb el Major Tom, descrivint amb força detall com l'astronauta inicia el seu viatge, des del compte enrere fins que arriba al cosmos. En l'odissea, Bowie retrata la desoladora i al.lucinant sensació de l'oficial al surar en l'espai dins d'un ínfim artefacte de llauna i totalment desconnectat de qualsevol comunicació amb la terra.

Davic Bowie
Influenciada per la pel.lícula de Stanley Kubrick "2001: Una odissea de l'espai", la cançó s'inicia amb els acords d'una guitarra acústica secundats per les notes del baix i per la bateria. La part vocal està interpretada a dues veus, una a cada canal de l'estèreo; de fons es pot sentir una sèrie d'inquietants sorolls sorgits de l'òrgan de Rick Wakeman, en aquell temps, músic de sessió.

Estem davant d'un magnífic tema d'acurada producció i que exhibeix un desplegament artístic encomiable.
Deu, nou, vuit, set, sis, cinc,
quatre, tres, dos, un, ...
¡Enlairament!