Los Relámpagos

Una tempesta elèctrica que procedia de Madrid

Conjunt musical espanyol de pop/rock creat a Madrid l’any 1961. Un quintet d’inconfusible estil, una referència obligada per a tot aquell a qui li agradi la música instrumental dels anys 60. Inicialment, el grup estava format per, Pablo Herrero: orgue elèctric, José Luis Armenteros: guitarra solista, Ignacio Sánchez Campins: guitarra rítmica, Juan José Sánchez Campins: baix i Ricardo López Fuster a la bateria.

Aprofitant al màxim les possibilitats sonores que aportaven els instruments electrònics de l’època, com ara l’orgue i les guitarres elèctriques, Los Relámpagos es van coronar líders de la música moderna instrumental (amb permís dels seus màxims rivals, Los Pekenikes l’altre grup madrileny d’estil semblant).

A ritme de sardana electrificada i amb el protagonisme del sorprenent so que Pablo Herrero va aconseguir extreure del seu orgue Farfisa, l’any 1965 publiquen “Nit de llampecs”, així, com sona, en català, un dels grans èxits populars d'aquesta banda, un tema que va aconseguir alçar-se als primers llocs del hit parade nacional.

Amb aquesta afamada composició pròpia, Los Relámpagos van aconseguir en aquella època una cosa inimaginable avui dia: que en tots els balls particulars que es celebraven arreu de l'Estat, els anomenats “guateques”, es ballessin sardanes.

Los Relámpagos
El destacat èxit de "Nit de llampecs" propiciaria l’inici d’un estil propi basat en la adaptació pop i en format instrumental de temes del folklore popular espanyol: “Alborada gallega”, “Dos cruces”, “Danza del fuego”, “Maria Dolores”, “En Aranjuez con tu amor”, etc.

L’any 1967, dins la reinterpretació que feien de populars temes tradicionals i “con uno de los procedimientos técnicos más modernos del mundo: seis pistas”, segons deia un paràgraf imprès a la contraportada del disc, Los Relámpagos publiquen un single que en la seva cara "A" s'hi incloïa una versió instrumental de la patriòtica sardana catalana “La santa espina”. Cal veure-ho per creure-ho.