Neil Diamond

El patró d'una factoria permanent d'èxits

Carismàtic cantant nord-americà, catalogat de melòdic per part de la crítica, compositor, guitarrista, actor i productor musical. Fill d'immigrants jueus, va néixer i va créixer al districte de Brooklyn de la ciutat de Nova York. Regularment, les seves composicions incorporen generosos arranjaments orquestrals.

Com a vocalista es conegut i apreciat per la seva profunda veu, perfectament modulada, fet que li ha permès interpretar tot tipus de gèneres musicals (rock, RnB, folk, pop, country, gospel, jazz, funk, balada, música simfònica, ...); a més, com a autor, un bon nombre d'artistes s'han beneficiat de les seves creacions.

És tracta d’un dels cantautors americans de més prestigi i carisma, sobretot entre els seus conciudadans, un d’aquells artistes que han sabut mantenir la seva vigència facturant èxits de forma continuada. Entre els anys 1965 i 1968, Neil Diamond va compondre i va enregistrar un grapat de memorables hits, com ara, “Cherry Cherry”, "Solitary man", "You got to me", "Red, red wine", “Girl, you'll be a woman soon”, "I got the feeling (Oh no, no)", "Thank the Lord for the night time", "Kentucky woman" o "I'm a believer", el conegut tema que van popularitzar The Monkees.

Un dels seus èxits més destacats va ser "Sweet Caroline" (dolça Carolina), un tema que es va publicar el mes de setembre de 1969 en format single. Es tracta d’una encertada i aplaudida composició pròpia en la que destaca el seu magnífic crescendo inicial a càrrec de l’orquestra de torn. "Sweet Caroline" es una cançó, no se sap ben bé per què, que es presta a ser cantada en grup; probablement, per aquest motiu, es un tema que actualment encara es pot escoltar, com a fons ambiental, en molts estadis esportius nord-americans.

... dolça Carolina,
els bons temps mai van semblar tan bons
i començo a creure que els bons temps
mai ho van ser, ...

Neil Diamond
L'any 1972 Neil Diamond va publicar "Hot August night” (nit calenta d’agost), un memorable i espectacular treball enregistrat en directe durant el transcurs de les deu actuacions que va oferir el mes d'agost d'aquell mateix any en el cèlebre Teatre Grec de Los Angeles. L'àlbum, del qual s'han venut milions de còpies, està considerat un dels millors discos pop/rock en directe.

En la dècada dels 70, Neil va continuar publicant, un darrera l'altre, exitosos treballs pròpis: "Soolaimon" (1970), "Song sung blue" (1972), "I am… I said" (1972), "Beautiful noise" (1976), "You don’t bring me flowers" (1977) o "September morn" (1979). Segur que me n'he deixat alguna.


Claude François

Com de costum, un altre va adaptar un tema seu, a la seva manera

Cantant i compositor francès nascut a Egipte i al que els seus fans, afectuosament, anomenaven Cloclo. Es tracta d'un artista que va compondre diversos temes que van ser fenòmens mundials, composicions que van aconseguir un èxit extraordinari i que han estat versionades en nombroses llengües, com ara la balada "Comme d'habitude" (com de costum) la cançó que, adaptada a l’anglès, va popularitzar Frank Sinatra sota el títol de "My way" (a la meva manera).

La lletra original de "Comme d'habitude", narra en primera persona com freda pot arribar a ser la vida afectiva d'una parella que sembla estar abocada al fracàs. Les seves estrofes van aprofundint sobre el deteriorament sentimental que condueix la seva rutinària i monòtona relació conjugal.

Aquest meritori tema francès de desamor, per obra i gràcia del cantant canadenc d'estil melòdic Paul Anka que, després d'adquirir els drets de la cançó, la va adaptar a la seva manera, modificant la lletra original i reorientant el tema plantejat inicialment; tot seguit, la va transformar en la cèlebre i popular "My way".

"My way", musicalment, manté la melodia original de "Comme d'habitude", però els seus versos ara parlen d'una persona que, en l'ocàs de la seva existència, decideix fer un repàs de tots els desafiaments als quals es va haver d'enfrontar en vida, desvetllant com va aconseguir superar-los sent sempre fidel a si mateix.

Claude François
"My way" s’ha convertit en una peça de repertori obligada per a tot artista de club nocturn o piano bar que es preï; també gaudeix d’àmplia demanda entre els vocalistes aficionats que exhibeixen les seves virtuts pels locals de karaoke de tot el món.

Claude François era un excel.lent showman, sempre actuava recolzat per la coreografia de les seves ballarines, "Les Clodettes", a més, gaudia d’un gran sentit de les tendències musicals del moment.

Fatídicament, Claude François va morir electrocutat en un tràgic accident domèstic esdevingut l’any 1978 en intentar canviar dins la banyera una bombeta que no anava bé.


John Lennon

El combatiu anunciata de la pau

"Happy Xmas (war is over)" (Bon Nadal, la guerra ha acabat) es una esplèndida nadala composta i interpretada pel genial músic i compositor britànic John Winston Lennon, com la majoria de gent sap, un dels membres fundadors de The Beatles.

Es tracta d'un influent artista, de caràcter rebel, referència indiscutible al repassar la història de la música moderna contemporània i això que va morir prematurament, repugnantment assassinat a l'edat de quaranta anys el dia 8 de desembre de 1980 a l'entrada de l'edifici Dakota de Nova York, on vivia temporalment, abatut per cinc trets disparats per un desequilibrat mental, el nom del qual no crec convenient publicitar.

Convertida ja en tot un clàssic dins la categoria de nadales contemporànies, "Happy Xmas (war is over)" va ser publicada en format single als Estats Units el dia 6 de desembre de 1971. Es tractava del colofó final de la campanya publicitària antibel.licista que John Lennon, juntament amb Yoko Ono, portaven a terme des de l’any 1969 mitjançant la contractació de tanques publicitàries i espais en revistes amb el lema "War is over (if you want it)", (La guerra ha acabat,.. si tu vols).

John Lennon
Inicialment, "Happy Xmas (war is over)" pretenia ser, en tota regla, una cançó protesta contra la guerra de Vietnam, però en poc temps es va convertir en una nadala consagrada, en una d'aquelles cançons que no poder faltar mai en període nadalenc. Un tema versionat per incomptables artistes, una composició inevitablement incorporada en la majoria d'àlbums recopilatoris de cançons nadalenques imperibles.

La cançó comença amb un xiuxiueig molt fluix. Si fixem bé l'oïda podem sentir a John i Yoko felicitant el Nadal als seus fills, Julian i Kyoko. També es de justícia destacar el magnífic treball vocal que desenvolupa el cor de nens del Harlem Community Choir.
... així que, ¡Bon Nadal!,
per al negre i per al blanc,
per al groc (els vietnamites) i per als vermells (els americans).
Que parin totes les lluites.
La guerra ha acabat,... si tu vols,
La guerra ha acabat.
¡BONES FESTES!


Wilson Pickett

Una proposta obscena nocturna que va ser acceptada

Cantant afroamericà nascut a Prattville, un municipi de l’estat nord-americà d’Alabama, tot i que, uns anys més tard, es va establir a Detroit. Una de les figures del segle XX més representatives de la música soul i del rhythm and blues. Sembla ser que l'èxit de Pickett, era degut a una barreja de plenitud musical i d’extravagància: dalt de l'escenari desplegava intensitat, ritme i passió; lluïa vestits cridaners i la llegenda dels seus instints més cobejats: l'etilisme i la sexualitat, li servia per amplificar la seva fama.

L’any 1963 va tenir la immensa sort que el pioner de la música soul, el llegendari Solomon Burke, decidís gravar una de les seves composicions, "If you need me” (si em necessites), un tema que Pickett havia publicat anteriorment, sense gaire ressò, editat per un segell d'un petit estudi de gravació local. Aquest fet li obriria les portes del mercat discogràfic més acreditat. Més tard, serien The Rolling Stones els que inclourien "If you need me" dins el seu segon àlbum d’estudi.

L'any 1965, Wilson Pickett publica una de les més celebrades peces soul de l'època, un dels grans clàssics dels anys seixanta, "In the midnight hour" (a mitjanit), una cançó que es va convertir en èxit immediat i que va sorprendre al públic per la força vocal de Pickett, que es llueix cantant i per l'esplèndida intensitat instrumental del tema.

Wilson Pickett
Wilson Pickett va escriure "In the midnight hour" en col.laboració amb el guitarrista Steve Cropper, va ser en una de les habitacions del Motel Lorraine de Memphis, l'històric establiment on l'abril de 1968 seria assassinat Martin Luther King. Com a dades destacables, en la gravació hi participa un jovenet Isaac Hayes tocant el piano. Ressaltar també el magnífic treball desenvolupat pels instruments de vent-metall que sobresurten des de la primera nota. Una cançó vibrant.

Amb posterioritat, Wilson Pickett continuaria publicant brillants èxits, títols com ara "634-5789" (el número de telèfon real de la discogràfica Stax), la comercial "Land of 1000 dances" o "Mustang Sally".


Steppenwolf

Els precursors del rock dur ja viatjaven amb Harley

Quintet de rock dur que té els seus orígens en una banda canadenca de blues establerta a Toronto, tot i que, posteriorment, diversos membres de la banda viatjarien fins a Amèrica per establir-se definitivament a Califòrnia. El nom del grup el van prendre de la novel.la "Der steppenwolf" (el llop estepari) de l'escriptor, poeta, i pintor alemany Herman Hesse, en aquell període, autèntica icona de la contracultura americana.

L’any 1968, Steppenwolf edita el seu primer àlbum, un disc homònim que inclou dos dels seus grans èxits: "Born to be wild" (Nascut per ser salvatge), una cançó que, segons diuen, va ser la que va originar l'estil "heavy metal", ja que aquest terme apareix esmentat per primera vegada en les estrofes d’una cançó, i "The pusher" (el traficant), un tema molt crític amb el consum de drogues.

L'any 1969, aquestes dues cançons, la primera d'elles com a tema destacat, apareixen incloses dins la banda sonora de la llegendària pel.lícula de baix cost i producció independent "Easy rider", la aconseguida road-movie dirigida per l'actor nord-americà Dennis Hopper, quinta essència de les pel.lícules de motos i motoristes i una particular exaltació del so ronc i característic de les acreditades motos Harley-Davidson.

Steppenwolf
D'aleshores ençà, "Born to be wild" ha quedat associada per sempre més al moviment o estil motard. En el seu temps, a més, aquest enèrgica peça rock es va convertir en tot un himne entre els joves que formaven part del moviment hippie i entre els partidaris de la revolució contracultural americana de finals dels anys seixanta.

També és de justícia destacar el fet que, amb la seva frenètica intensitat instrumental i vocal, "Born to be wild" constitueix una de les primeres composicions precursores de l'anomenat rock dur.

Posa el motor en marxa,
fica't a l'autopista,...