Orquestra Plateria

Element indispensable per a poder gaudir d'una bona Festa Major

Els orígens de l'Orquestra Plateria es remunten a l’any 1974, data en que es va plasmar la idea dels cantautors Jaume Sisa i Gato Pérez de crear una formació de ball per a una única actuació, es tractava de la revetlla de cap d’any que s'havia de celebrar a la històrica sala Zeleste del carrer Plateria (ara Argenteria) de Barcelona, d'aquí va sortir el nom de l'orquestra.

L'impacte d'aquella actuació, amb tota la sala ambientada i decorada per la gent que editava el còmic underground "El Rrollo enmascarado”, es a dir, el dissenyador Xavier Mariscal, juntament amb els dibuixants Pepichek, Farri i Montesol, entre d’altres, va generar un gran enrenou, seguit d'una àmplia demanda d'actuacions, en el precís moment en que es començaven a organitzar les primeres festes majors realment populars i els primers esdeveniments de caràcter lúdic als barris amb participació activa de les associacions de veïns.

Des de aleshores, la Plateria ha estat referència ineludible en la majoria d'actes en què el protagonista era el ball popular adobat amb música de salsa, sobretot a Catalunya, oferint diversió i entreteniment per a persones de tota mena. Cal destacar també, en la seva primera etapa, la seva participació en les tres primeres edicions del cèlebre Festival Canet Rock, el multitudinari concert anual a l'aire lliure que es va celebrar entre els anys 1975 i 1978, en aquest municipi de la costa del Maresme.

L’any 1978, l'Orquestra Plateria grava el seu primer disc, un àlbum editat per la discogràfica barcelonina Edigsa amb la participació dels músics que fins aquell moment havien col.laborat amb l'orquestra, artistes de la talla de Jaume Sisa, Rocky Muntanyola o La Voss del Trópico, aconseguint que la cançó “Camarera” es convertís en l'himne lúdic de les noves festes populars democràtiques.

Orquestra Plateria
L’any següent, amb l'enregistrament del seu segon àlbum, un treball que incloïa la cançó d’estil salsero "Pedro Navaja", la Plateria aconseguiria el seu èxit comercial més destacat, a més d’un disc d'or i la seva difusió arreu de l’Estat.

Liderada pel cantant Manel Joseph, la versió que l’Orquestra Plateria va fer de la crua història terminal del malfactor Pedro Navaja i de la prostituta que anava passejant per la vorera amunt i avall, respecta escrupolosament el tema original, la composició del músic panameny Rubén Blades; tot i això, l’adaptació que va fer la Plateria està a l'alçada de les millors versions que s’han fet mai.

... Si naciste pa' martillo del cielo te caen los clavos,
(la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ¡ay Dios!)...