Antoine

Les reflexions d'un hippie francès

Antoine és el nom artístic de Pierre Antoine Muraccioli, un cantant i compositor francès, d’origen cors, que va néixer a Tamatave, una ciutat situada a l'est de Madagascar. En la dècada dels seixanta era dels que preferien fer l'amor en lloc d'anar a la guerra i també formava part de la tropa dels que portaven cabell llarg i camisa de flors. En els seus inicis el va catalogar amb el qualificatiu artístic de "el trobador de la cançó protesta".

Si bé es cert que l’any 1965, Antoine, ja havia conegut l'èxit amb "Autoroute européenne nº 4" (autopista europea nº 4), un tema que interpretava a la guitarra recolzat amb la seva harmònica, és amb el seu segon EP, un disc que inclou "Les élucubrations d'Antoine" (les elucubracions d'Antoine) quan va assolir el cim de la seva popularitat.

Es tracta d’un tema d'estil Dylanià que, a força de repetitives estrofes, iniciades totes amb l'exclamació ianqui: ¡Oh, Yeah!, posava cap per avall a la societat del seu temps, emportant-se de pas a l'ídol francès Johnny Hallyday. En un dels versos de "Les élucubrations..." Antoine diu que caldria tancar a Johnny Hallyday en una gàbia de circ.

Diuen que quan Johnny Hallyday va escoltar la cançó, no li va donar al fet gaire importància, el va considerar un acudit de mal gust, però, al cap de poc temps, va reaccionar al atac publicant “Cheveux long et idées courtes” (cabells llargs, idees curtes), un títol probablement excessiu i un pèl reaccionari, però també enginyós. Era la rèplica que donava l'esperit del rocker vestit amb peces de cuir enfront del hippie guarnit amb camises florejades.

Antoine
La premsa francesa ràpidament es va fer ressò de l'enfrontament, arribant les seves ressenyes a mig món, Espanya inclosa, on, la veritat, l'assumpte es va prendre com un tema propi de la idiosincràsia gal.la. I és que, aquí, a l'any 1966, en plena època franquista, no hi havia ni rockers, ni hippies, ni contestataris, ni res semblant, aquí érem una altra cosa, érem, ni més ni menys, que la reserva espiritual d'Occident.

En la dècada dels 70, Antoine, com tot hippie que es preï, se'n va anar a la recerca de si mateix embarcant-se en un viatge en vaixell en solitari que va durar sis anys. Posteriorment, seguirien altres aventures similars. ¡Això si que són vacances!.