Lobo

El depredador tendre i amansit

Roland Kent Lavoie, més conegut pel seu nom artístic, Lobo, és un cantant i compositor nord-americà nascut a Tallahassee, la capital de l'estat de Florida; un artista especialitzat en balades romàntiques d'estil pop suau. A inicis de la dècada dels anys setanta va gaudir d'una triomfant carrera artística en aconseguir que diversos dels seus singles arribessin al lloc més alt de les llistes de vendes.

L'any 1971, després de signar contracte amb el segell discogràfic Big Tree Records, Lobo publica el seu primer senzill, un treball que incloïa el tema, "Me and you and a dog named Boo" (Tu, jo, i un gos anomenat Boo), un insòlit títol que va significar el seu primer èxit i, al mateix temps, la producció més reeixida de la seva modesta companyia discogràfica.

"Me and you and a dog named Boo" va aconseguir vendre més d'un milió de còpies i per aquest motiu, el mes de setembre de 1971, Roland va ser recompensat per part de la indústria musical amb un flamant disc d'or.

Lobo
L'any següent va publicar l'àlbum "Of a simple man" (d'un home senzill), un elapé que incorporava la preciosa balada “I'd love you to want me” (m'encantaria que m'estimessis), un encertat tema compost pel propi Lavoie.

Es tracta d'una cançó de bellíssima melodia i molt ben interpretada que es va convertir en l'èxit més important de Lobo. "I'd love you to want me" va aconseguir la segona posició en el top ten dels Estats Units i va encapçalar les llistes d'èxits de molts altres països.

Un tema sòlidament classificat dins la categoria de les 100 millors cançons lentes de la història de la música pop.


Ben E. King

Amb "Stand by me" ningú se'n vol anar mai del nostre costat

Benjamin Earl Nelson, més conegut com a Ben E. King, va ser un cantant nord-americà de soul i pop que va néixer a Henderson, Carolina del Nord, tot i que ben aviat, amb tan sols nou anys, es va traslladar a viure amb la seva família al popular barri novaiorquès de Harlem.

King va saltar a la fama a finals dels anys cinquanta del segle passat formant part, en qualitat de cantant principal, del grup vocal The Drifters i popularitzant amb ells conegudes cançons com ara "There goes my baby" (aquí va la meva noia) o "Save the last dance for me" (guarda l'últim ball per a mi). Posteriorment, ja en solitari, ampliaria el seu èxit publicant altres excel·lents títols com per exemple, "Spanish Harlem" (1960), l'encertada balada de melodia simple i mínima orquestració que va compondre Jerry Leiber al costat del guillat músic i productor nord-americà Phil Spector.

Definitivament, però, Ben E. King seria mundialment conegut, poc temps després, per ser l'intèrpret original de la inoblidable "Stand by me" (queda't al meu costat), tot un clàssic ja de la música soul de la qual King era coautor; un elegant tema publicat l’any 1961 inicialment en format single. Amb aquesta composició, la veu de Ben E. King quedaria associada, per sempre més, a aquesta sentimental i perdurable balada romàntica.

"Stand by me", segons una compilació que va realitzar l'any 2001 la Recording Industry Association of America (RIAA), ocupa el lloc 25 en la llista de les 365 millors cançons del segle. També es troba classificada en la posició 121 dins del directori que va elaborar la revista musical Rolling Stone amb les 500 millors cançons de tots els temps i, finalment, d’acord amb l’estudi que va efectuar l’any 1999 la companyia discogràfica BMI, "Stand by me" és la quarta cançó del segle XX que més vegades ha estat emesa per la ràdio i televisió nord-americana, comptabilitzant-se més de set milions de reproduccions.

Ben E. King
Estem parlant d’un dels temes més versionats de la història. Hi ha qui parla de més de 400 adaptacions, si bé cap d’elles ha aconseguit superar la fama de la versió original, la que magistralment interpreta Ben E. King.

Entre els músics que s’han aventurat a adaptar aquest tema si troben artistes de la talla de John Lennon, Elvis Presley, U2 o l’ex-boxejador Cassius Clay (àlies Muhammad Ali), que l’any 1964 va gravar un single on s'incloïa la seva particular versió.

"Stand by me" a més, és un d’aquells temes que, sentint només el seu començament, les primeres notes del contrabaix, de seguida tothom la reconeix.


Chicory Tip

Els pares del fill del seu pare

Modest grup anglès d'estil pop i de fugaç èxit i breu existència. Practicants del subgènere glam-rock, l'estil visual que imperava en aquella època, la banda es constitueix l'any 1969 al municipi de Maidstone, la capital del comptat de Kent i, inicialment, està formada per Peter Hewson (veu), Rick Foster (guitarra), Barry Mayger (baix), Brian Shearer (percussió) i Rod Cloutt (guitarra i teclats). El curiós nom del grup el va inspirar un pot de cafè que contenia xicoira ("chicory" en anglès).

L’any 1970, Chicory Tip signa contracte amb la discogràfica CBS Records, segell amb el qual publiquen els seus primers senzills, uns treballs que no obtenen gaire ressò, amb l'excepció de "Excuse me baby" (disculpa'm nena), un exigu èxit al Regne Unit. Com es pot comprovar, els primers anys de la seva existència, la carrera artística de Chicory Tip transita sense pena ni glòria per l'escena musical fins que publica una cançó que es convertiria en una autèntica bomba.

Aquest incleïble triomf comercial els arribaria amb el maquillatge, els ridículs vestits de súper herois i, sobretot, amb la composició que va escriure Georgio Moroder (què mes tard, també enregistraria el tema) juntament amb Pete Belotte, dos noms clau en el posterior desenvolupament de la "música Disco", el fenomen que, anys més tard, s'apoderaria de la majoria de pistes de ball de tot el planeta.

Es tracta de "Son of my father" (fill del meu pare), l'èxit més gran de Chicory Tip, de fet, l’única cançó coneguda de la banda. Un tema editat l’any 1972 en el que predomina, des del seu inici, el so de l’innovador (en aquell temps) sintetitzador Moog acompanyant tota la estona una enganxosa i insistent melodia que va aconseguir la posició número 1 de les llistes de vendes del Regne Unit.

Son of my father
La lletra de “Son of my father” no és banal, sinó reivindicativa i autènticament "pop". El text expressa una crítica al conformisme, expressada a través de la incipient rebel.lia d’un jove, que desitja no reproduir els mateixos esquemes de la generació adulta, es a dir, pretén desenvolupar la seva pròpia personalitat.

Sigues igual que el teu pare,
segueix la mateixa tradició...

Posteriorment, Chicory Tip no va poder reeditar el triomf aconseguit, dissolent-se l'any 1975 amb un únic àlbum editat, el que, precisament, porta per títol: "Son of my father".


Lynsey de Paul

La noia que va endolcir els anys setanta

Nascuda amb el veritable nom de Lyndsey Monckton Rubin a Southwark, un municipi situat al nord de Londres, De Paul va ser una guardonada cantant i compositora anglesa d’immens talent que va tenir força èxit en la dècada dels setanta, sobretot, l’any 1972 quan va publicar "Sugar me", un sensual tema melòdic, alhora dolç i enganxós, un clàsic del pop.

Figura omnipresent en la cultura popular britànica, l’any 1977, Lynsey de Paul va representar al Regne Unit en el cèlebre Festival de la cançó d'Eurovisió, estenent d'aquesta forma la seva diversa i acreditada carrera artística tant en qualitat d'intèrpret, com també com a compositora, actriu o celebritat de televisió.

Lynsey de Paul es va iniciar en el món de la música dissenyant portades de vinils a l'escola d'art on estudiava, activitat que l'obligava a escoltar totes les pistes dels discos. Més tard, començaria a perfeccionar les seves habilitats com a compositora, irrompent en l'escena musical l’any 1971 en obtenir el seu primer contracte discogràfic.

Excel.lent pianista, sabia connectar molt bé amb el públic gràcies als textos de les seves composicions i també, com no, als seus posats sensuals, dos elements que li obririen el camí a l'èxit.

Lynsey De Paul
Com s'ha esmentat anteriorment, el triomf més important de la seva carrera el va assolir amb "Sugar me" (endolceix-me), un tema que arrenca suau i que finalitza amb uns fantàstics arranjaments orquestrals. “Sugar me” va arribar al número 5 en el Top ten del Regne Unit i va ocupar llocs destacats en les llistes d’èxits dels Països Baixos, Bèlgica i Espanya.

Lynsey De Paul, a més, va ser la primera dona que va guanyar com a compositora, el prestigiós premi Ivor Novello, un dels guardons més prestigiosos de la música britànica i ho va aconseguir en dues ocasions, la primera amb "Won’t somebody dance with me" (ningú balla amb mi) i, després, amb "No honestly" (no honestament).


ZZ Top

Els avis del rock

Banda nord-americana de blues, rock sureny i rock dur formada l’any 1970 a Houston, Texas i integrada per Billy Gibbons, veu principal i guitarra solista, Dusty Hill al baix, veus i teclat i Frank Beard a la bateria. ZZ Top té el mèrit de ser un dels pocs grups de rock que, després de més de quaranta anys de carrera, encara conserva tots els seus membres originals, a més d’haver mantingut, similars anys, el mateix mànager i productor, Bill Ham.

Universalment coneguts gràcies a la particular estètica de Gibbons i Hill, quasi sempre portant ulleres de sol, roba semblant i, com a signe d’identitat, idèntiques i llarguíssimes barbes. Aquestes exagerades barbes, que no estaven de moda des dels temps de Matusalem, se les van deixar créixer quan amb prou feines havien complert els trenta anys. Aquesta estratègia els va lliurar de preocupacions, ja que, llevat que augmentessin dràsticament de pes, els vint o vint-i-cinc anys següents després de no rasurar-se, no semblarien mai més vells del que aparentaven llavors.

L'any 1983, la marca de maquinetes d'afaitar Gillette va oferir a Billy i a Dusty un milió de dòlars si s’afaitaven la barba en directe amb les seves fulles. La resposta immediata dels dos barbuts va ser la mateixa: NO.

El tercet es va conèixer l’any 1970 i el pacte que llavors van segellar ha resistit el pas del temps amb una aclaparadora solidesa. Exceptuant la breu contribució d'un guitarrista anònim que va col.laborar en un dels seus primers àlbums, els tres rockers s'han auto-proveït musicalment fins a l'última nota, encara que per això haguessin d'aprendre a tocar el saxofon o a executar ells mateixos una secció d'instruments de vent, com ha estat en el cas de diversos temes del seu elapé "Degüello" (1979). A més, mai han enriquit les seves actuacions en directe amb músics afegits ni tampoc han gravat o tocat mai amb altres conjunts.

Z.Z. Top
L’any 1973, ZZ Top publica en format single, "La Grange", una cançó composta col.lectivament pels tres membres del grup i extreta de l'àlbum "Tres Hombres". Fins a data d'avui, "La Grange", sona en tots els concerts en viu de la banda i, tot i no haver comptat en el seu moment amb un gran èxit comercial, es tracta d'una de les cançons més populars d'aquesta formació.

La lletra de "La Grange" tracta d’un bordell anomenat Chicken Ranch (el ranxo dels pollastres), un tuguri situat als afores de la ciutat texana de La Grange, d'aquí ve el títol de la cançó. El tema, a més, incorpora un dels riffs de guitarra més addictius de tota la història del rock.