Los Catinos

Un dels primers en arribar i un dels últims a plegar

Quintet català creat a Barcelona l'any 1962 i inicialment compost per Manolo Vehí (veu), José Antonio Muñoz (al baix), Jordi Casas (piano i orgue), Marcelo Pinilla (a la guitarra) i Fernando Luna (bateria). Es tracta d’una de les primeres formacions creades en l'entorn de l'escena catalana dins l'apartat de conjunts musicals. En la dècada dels anys 60 i 70 del segle passat es van especialitzar en la producció de versions de tot tipus de cançons d'aquella etapa.

Quasi sempre es presentaven encorbatats i enfundats en vestits clàssics. Durant la seva llarga existència, el seu repertori sempre es va assentar, invariablement, en l’adaptació de cançons alienes, temes majoritàriament italians i francesos cantats en castellà. Amb el temps, no obstant, derivarien cap a la música anglosaxona, però sempre mirant de no deixar de banda el terreny de la música melòdica i atorgant especial atenció a les balades.

L'any 1963 Los Catinos publiquen el seu EP de presentació, el disc no deixa cap mena de dubte sobre les futures intencions del grup: en la seva portada, una foto dels cinc components de la banda engalanats amb impecables vestits color blau turquesa i amb un escut brodat a l’americana amb la lletra "C" de CATINOS; al coll, corbata blau marí a joc.

En el vinil, quatre temes lents molt apreciats pel jovent per a perpetrar maniobres d'aproximació en els ocasionals balls particulars de l'època, aquells saraus que fora d'aquí anomenaven “guateques”: “Sag warum", "Naciste para mí", “Todos los chicos y chicas" (cantada en francès) i “Se oculta el sol”.

L’any 1967, Los Catinos van comercialitzar un dels discos de més èxit de tota la seva llarga carrera artística, un EP amb quatre cançons italianes: “L'inmensita”, “Cuore matto”, “Dove credi di andare” i “Gi”, títols que apareixen a la portada del disc en italià, però que a l'hora de reproduir-los, sonen tots en castellà.

Los Catinos
El tema més destacat d'aquest disc fou la impecable adaptació que el grup fa de "Cuore matto" (corazón loco), un èxit de l'època que va popularitzar el cantant italià Little Tony. La banda barcelonina en fa una fogosa interpretació, destacant, per sobre de tot i de tots, l’intens batec produït pel baix trastejat per José Antonio Muñoz, una sincopada cadència sonora que domina tot el tema.

Mai van arribar a escalar els llocs capdavanters de les llistes d'èxits, però, Los Catinos sempre van aconseguir unes acceptables vendes en gairebé tots els seus discos. L'any 1968, viurien un dels seus millors períodes, amb repetides aparicions a la radio i televisió i editant tres EP's consecutius obtenint uns resultats comercials força interessants.