Santabárbara

La reanimació de la colometa moribunda

Enric Milián (cantant i baix), Mario Balaguer (guitarra i veus) i Alberto López (bateria i veus) són els tres músics que l'any 1972 formen a Barcelona el grup Santabárbara, un trio especialitzat, principalment, en balades pop. Els tres intèrprets s'havien conegut dos anys abans quan van coincidir en la banda d’acompanyament del popular cantant hispanofrancès, Georgie Dann.

El mateix any de la seva creació, Santabárbara aconsegueix enregistrar una maqueta als estudis EMI Odeon de Barcelona. El resultat obtingut convenç als responsables de la discogràfica que el tercet té possibilitats; per aquest motiu, EMI Odeon els deriva a la seva filial Harvest.

L'any 1973, sota la empara d’aquest nou segell discogràfic, publiquen el seu primer disc, un senzill que incorpora "Charly" en la seva cara principal, una esplèndida i dolça balada composta per Enric Milián que ja formava part d’aquella maqueta inicial i que, merescudament, es va convertir en la "cançó de l'estiu" d'aquell any.

La lletra de "Charly" parla d'un colom que, gairebé sense alè i estirat a terra amb les ales obertes, tremola i plora de fam amb xisclets sords, fins que el cronista d'aquesta tendra història, que precisament transitava per aquella mateixa vorera, veu l'agònic ocellet, que es deia Charly, li proporciona cures i aconsegueix reanimar-lo.


Santabárbara La tornada d'aquesta sensible cançó repeteix que l’au va tenir molta sort en creuar-se amb aquell generós benefactor, ja que va ser aquest qui el va salvar del seu destí.

L'afligida història del pobre ocellet va representar la consagració definitiva de Santabárbara, convertint-lo en un dels grups espanyols de referència dels anys setanta, sonant en totes les emissores de ràdio i obtenint importants vendes discogràfiques, tant a l’estat espanyol com en altres països, especialment a Alemanya.

       Le llamaba Charly
       la encontre en la calle tendida
       y lloro de hambre, Charly ...