Billy Preston

El teclista del famosos

William Everett Preston, més conegut com a Billy Preston, va ser un excel.lent organista, cantant i compositor nord-americà nascut a Houston, Texas, tot i que, tot just haver complert l'any de vida, la seva mare, després de divorciar-se, es va traslladar amb ell i les seves tres germanes a Los Angeles. Es tracta d’un dels músics més versàtils que ha donat la música pop dels anys seixanta.

Billy Preston va començar a tocar el piano a l'edat de tres anys assegut a la falda de la seva mare. Per aquesta raó, en aquell periode ja era considerat un nen prodigi. Als deu anys va participar en la banda d'acompanyament de la llegenda del gospel, Mahalia Jackson, als dotze, va aparèixer a la pel.lícula "St. Louis Blues", interpretant al compositor de blues W.C. Handy i als 16, ja era considerat un organista excepcional al qual reclamaven artistes de la talla de Ray Charles, Sam Cooke o Little Richard per a formar part de les seves gires i gravacions.

Addicionalment a la seva irregular carrera en solitari, Billy Preston va col.laborar artísticament amb grans noms de la indústria musical, grups i artistes de la talla de The Beatles, The Rolling Stones, Little Richard, Ray Charles, George Harrison, Elton John, Eric Clapton, Bob Dylan, Sam Cooke, Sly Stone, Aretha Franklin, The Jackson 5, Quincy Jones o John Lennon.

A causa de la seva implicació directa en les sessions d'enregistrament del disc “Let It Be” de The Beatles, Billy Preston està oficialment acreditat com a "cinquè beatle". Anys més tard, seria considerat el sisè stone en haver acompanyat fins l'any 1977 al quintet anglés The Rolling Stones.

Billy Preston
Contractat pel segell Apple Records, l'editora dels Beatles, i amb producció de George Harrison, Billy Preston publica l’agost de 1969 "That's the way god planned it" (aquesta és la manera que Déu ho va planejar), el seu quart àlbum d'estudi. El tema que dóna títol al disc, editat posteriorment en single, es va convertir en un èxit absolut.

A l'estudi de gravació, Billy Preston, va estar assistit per Eric Clapton i George Harrison a les guitarres, Keith Richards al baix (sí, sí, ho llegiu bé, Richards al baix) i Ginger Baker a la bateria.

L’any 1974, Billy Preston va composar "You are so beautiful" (ets tant bonica) la balada que va immortalitzar el malaurat Joe Cocker.


Paul McCartney

Les tradicions nadalenques dels quatre beatles

Wonderful Christmastime” (meravellós Nadal) és el títol de la nadala d’estil “synthpop” composta i interpretada pel músic britànic Paul McCartney, el carismàtic i brillant ex membre de The Beatles.

Publicada el 16 de novembre de 1979, va ser el primer single de Paul en solitari (sense els Wings) i en la seva gravació, McCartney toca tots els instruments: piano, sintetitzador i guitarra, a més de posar-hi la veu. Malgrat que els membres de Wings no van formar part de l'enregistrament, sí que van aparèixer en el videoclip promocional del tema.

La cara B del disc també inclou una altre cançó nadalenca, aquesta, però, en format instrumental i completament farcida d’efectes de sintetitzador. Es tracta de la particular versió que McCartney fa de la tradicional nadala en llengua anglesa, "Rudolph, The red-nosed reindeer” (Rodolf, el ren de nas vermell ), una nadala batejada amb el nom de "Rudolph The red-nosed reggae" (el reggae d’en Rodolf nas vermell).

Anys desprès que John Lennon edités la seva pacifista “Happy Xmas (War is over)”, Paul McCartney es convertia en el segon beatle que publicava una cançó nadalenca, tot i que, els Beatles, cada any, des de 1963 fins a 1969, van concebir un obsequi sonor per a felicitar el Nadal als seus fans, una gravació en la qual, els quatre beatles, cantaven nadales, difonien missatges, feien paròdies i explicaven acudits.

Paul McCartney
Aquestes originals felicitacions de Nadal es lliuraven en un disc de vinil de 7 polzades “flexi” i s’enviaven gratuïtament a tots els membres del club de fans dels Beatles que ho sol.licitaven.

Wonderful Christmastime” és una d'aquelles nadales que puntualment es difonen al llarg de tot el planeta durant les festes de Nadal. Convertida ja en un clàssic nadalenc, segons la revista Forbes, la prestigiosa publicació americana especialitzada en el món dels negocis i les finances, Paul McCartney ingressa al voltant de 400.000 dòlars anuals en concepte de drets d’autor només per la difusió d'aquesta popular nadala.
¡BONES FESTES!


Françoise Hardy

Les angoixes de les jovenetes en l'edat de la poca-solta

Intimista cantautora parisenca que simultaniejava alhora diversos treballs de model i d'actriu. Françoise Madeleine Hardy va ser la primera cantant yé-yé (pop) francesa que va conquistar la fama i una de les artistes gal.les més emblemàtiques dels anys seixanta.

Intèrpret de veu dolça i aspecte angelical, a principis dels anys seixanta Françoise Hardy era una autèntica icona estètica per a moltes joves franceses. També és de justícia destacar el fet que era una admirable compositora, autora de tendres i sofisticats temes sentimentals.

El mes de juny de 1962, Francoise Hardy publica el seu primer disc, un "EP" de quatre cançons, entre les quals s'hi troba la sensible composició "Tous les garçons et les filles" (tots els nois i les noies), el seu gran èxit, un tema convertit avui dia en un clàssic de la cançó lleugera francesa.

Tot i que "Tous les garçons..." no era la cançó principal del disc, aquesta tendra balada, interpretada i escrita per la pròpia Françoise Hardy, que en aquell moment només tenia 18 anys, juntament amb Roger Samyn, i esplèndidament interpretada amb la seva veu dolça i íntima, es va transformar en la cançó que la va catapultar a la fama, transcendint les fronteres de França i batent rècords de venda a tot Europa.

Françoise Hardy
Degut a l'èxit obtingut, Françoise Hardy va enregistrar “Tous les garçons...” en diversos idiomes; així va ser "Find me a boy" en anglès, "Quelli della mia età" en italià i "Peter und Lou" en alemany.

Tous les garçons et les filles” és un tema adolescent. La seva ingènua (i tonteta) lletra parla d'una noia que encara no coneix l'amor i que pateix en veure pel carrer parelles de nois i noies de la seva edat passejant enamorats, agafats de la mà i mirant-se tendrament als ulls, mentre que ella camina sola. "¿Quan brillarà el sol per a mi?", arriba a preguntar-se.

Tots els nois i les noies de la meva edat
es passegen en parella pel carrer, ...


ABBA

Els genuïns representants continentals de l’euro-pop

Famós grup suec de música pop creat a Estocolm l'any 1972 i en actiu fins al 1982. El conjunt estava integrat per dues atractives noies escandinaves de formidable i agradable veu i dos talentosos compositors; un quartet mixt que, al seu torn, conformaven dues parelles sentimentals, d'una banda, Björn Ulvaeus i Agnetha Fältskog i de l'altra, Anni-Frid "Frida" Lyngstad i Benny Andersson.

El nom d’ABBA está format per les inicials del nom propi dels quatre components de la banda (Agnetha/Björn/Benny/Anni-Frid), es tracta d’un nom simètric que, si fem cas dels lingüistes, és acrònim, capicua i ambigrama.

Veritables icones culturals del seu país d'origen, ABBA va saltar internacionalment a la fama després de triomfar amb la cançó “Waterloo” al Festival de la cançó d’Eurovisió celebrat el mes d'abril de 1974 a la ciutat anglesa de Brighton. A partir d'aquell esdeveniment, tots els discos d’ABBA es van situar a tot Europa en la llista dels més venuts.

És de justícia destacar que tots els èxits que va produir ABBA, que van ser molts: “Mamma Mia”, “Fernando”, “Dancing Queen”, “Take a chance me “, “Chiquitita”, “Voulez-Vous”, “Gimme gimme gimme”, “A have a dream”, “Thank you for the music”, “The winner takes it all”, “Super Trouper”,... tots ells procedien de composicions pròpies escrites pels membres del grup (potser en algun cas, amb l'ajuda de Stikkan, el mànager del conjunt i cinquè membre de la banda a l'ombra).

La balada amb aires de sirtaki interpretada amb el reforç del Cor de veus de l'Escola Internacional d'Estocolm i publicada en format single amb el títol de “Have a dream” (tinc un somni), va ser la cançó que el quartet va llançar a finals de 1979 per a commemorar la gira que acabaven de fer per tot el món.

En la dècada dels anys setanta, ABBA va ser el grup musical que va obtenir les xifres de vendes de discos més altes de tot el món i també el primer conjunt europeu que va tenir un gran èxit en països de parla anglesa fora d'Europa, llocs com ara Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica o Canadà.

ABBAEn quant a fanatisme, els més guillats eren els seguidors australians. L'any 1976, el programa especial de televisió “El millor d'ABBA” va ser vist pel 58 per cent de la població.

ABBA va ser un dels primers grups en produir els seus enregistraments amb tècniques digitals. El seu últim àlbum d'estudi, "The visitors" (els visitants), va entrar a la història de la música en ser el primer disc en llançar-se en un format en el qual, a finals de 1981, molt pocs hi creien: el Compact Disc.

Finalment, tinguem la valentia de reconèixer-ho, la majoria de nosaltres, en estat serè, confús o ennuvolat, alguna vegada hem fet el ximple al ritme de “Mamma Mia!” o “Dancing Queen”. No ens avergonyim ara d'això.