The Kingsmen

Un èxit sorprenent i insospitat

Quintet nord-americà de pop-rock creat als anys seixanta a Portland, Oregon. La banda estava formada per Jack Ely (cantant i guitarra rítmica), Lynn Easton (bateria), Mike Mitchell (guitarra), Don Gallucci (piano) i Bob Nordby (baix).

Van saltar a la fama l'any 1963 amb l’èxit comercial "Louie, Louie", un tema compost originalment l’any 1955 pel cantant Richard Berry. La versió de The Kingsmen té la particularitat que, l’únic terme fonètic comprensible de la cançó és el nom propi del títol; a més, es tracta d’un enregistrament descuidat, poc polit i amb errors d'interpretació.

L’abril de 1963, cinc nois van entrar als estudis Northwest de Portland amb els seus instruments musicals a l’espatlla, eren The Kingsmen. Per 36 dòlars i amb el temps just, un sol micròfon i en una sola presa, enregistren "Louie, Louie". El resultat, més que previsible: un disc amb una pèssima qualitat de so i una lletra gairebé inintel.ligible. En aquells moments, però, la banda no era conscient que aquella descuidada gravació donaria la volta al món i es convertiria en un tema de culte.

Mesos més tard, en un programa de ràdio de l'emissora WMEX de Boston, el seu discjòquei, Arnie Ginsburg, va qualificar la versió de "Louie, Louie" de The Kingsmen com "la pitjor cançó de la setmana" i, contra el que tothom podria esperar, a partir d'aquell moment, les vendes, que fins aquell moment no superaven les sis-centes còpies, es disparen. Seguidament, el segell novaiorquès Wand es fa càrrec de la cançó, i en una setmana, es venen més de vint mil unitats. El 7 de desembre, la cançó arriba al quart lloc en la llista Billboard i al gener de l’any següent, puja fins a la segona posició.

Però això no és tot, al cap de poc temps, la polèmica esclata quan una noia d’Indiana afirma que quan el disc es reprodueix a 33 revolucions per minut, se senten missatges obscens. La seva mare ho denuncia al governador d'Indiana, Matthew Welsh, i aquest, després d'escoltar la cançó, emet un comunicat en el qual declara que la lletra de "Louie, Louie" és tan pornogràfica que "se li han quedat les orelles garratibades”, tot seguit, prohibeix la seva difusió a tot l’estat.

The Kingsmen
L’assumpte també va a començar a preocupar a les autoritats governamentals, fins al punt que, l'FBI, va obrir una investigació oficial sobre el cas, una indagació que va conclure al cap de sis mesos, en no poder aconseguir cap agent del cos desxifrar la lletra de la cançó, fins i tot després d'haver-la escoltat una i mil vegades a diferents velocitats.

"Sempre he pensat que el segell discogràfic es va inventar la controvèrsia", va manifestar anys més tard el cantant Jack Ely a la revista musical Rolling Stone.

S'estima que durant el temps que va durar l’embolic, el single "Louie, Louie" va vendre prop de quatre milions de còpies.


Peter and Gordon

La parella que s'aprofitava dels descarts dels Beatles

Duo vocal anglès d'estil pop-rock integrat per l'anglès Peter Asher i l’escocès Gordon Waller, dos intèrprets de suaus i sedoses veus posades al servei d’elegants peces melòdiques caracteritzades per unes notables harmonies vocals.

El 21 gener 1964, el duo entra als estudis Abbey Road de Londres per enregistrar el seu primer single, un disc que inclou "A world without love" (un món sense amor), una cançó que avui dia encara manté una frescor impressionant, un tema compost per Paul McCartney, tot i que es va acreditar al binomi Lennon-McCartney, i "If I were you" (si jo fos tu), una composició pròpia de la parella.

En poc temps, "A world without love" va assolir el número 1, tant al Regne Unit com als Estats Units, sent el primer grup anglès, després dels Beatles, en aconseguir-ho.

Paul McCartney havia escrit "A world without love" a l'edat de 16 anys i, tot i que a Lennon li agradava el seu inici, la peça en general no li acabava de satisfer. Paul tampoc considerava prou bona la cançó per ser incorporada a la discografia beatle i, per aquest motiu, "A world without love" estava destinada a ser una de les nombroses cançons dels Beatles que anaven a parar a la pila de temes rebutjats.

Però, "A world without love" va anar a parar a les mans de Peter and Gordon gràcies al fet que la germana de Peter, la actriu pèl-roja Jane Asher, era en aquell temps, la xicota de Paul McCartney, una circumstància que, amb tota seguretat, va facilitar la cessió. Amb posterioritat, el duo publicaria diversos temes més de Macca: “Nobody I know” ningú que jo conegui), “I Don’t want to see you again” (no et vull tornar a veure) i “Woman” (dona).

Peter and Gordon
Es probable que el fet que moltes de les cançons de Peter and Gordon portessin la signatura de Paul McCartney això fes ombra a la destacada capacitat autora i interpretativa d’aquesta brillant i conjuntada parella d'artistes vocals.

Encara que l’any 1968, Peter and Gordon van deixar d'existir oficialment, tots dos van continuar lligats al negoci de la industria musical: Gordon va iniciar una carrera artística en solitari i Peter, primer va treballar com A&R (artistes i repertori) per a Apple Records i, més tard, com a productor i, en alguns casos, representant, de figures com ara James Taylor, Linda Ronstadt, Cher o Diana Ross.


Màquina!

Una banda autòctona amb la maquinària ben greixada

Quartet català de jazz-rock creat a Barcelona l’any 1968 i dissolt el 1972. Màquina! està unànimement reconegut com el grup pioner de la música progressiva a l'estat espanyol i una de les millors bandes de rock dels anys setanta. Inicialment, el grup estava format per Jordi Batiste (baix, flauta i veu), Enric Herrera (piano i orgue Hammond), Luigi Cabanach (guitarra) i Santiago García "Jackie" (bateria).

Eren, més que res, un grup de directe, una banda que mai li van agradar les etiquetes; feien un tipus de música a la qual se li pot posar el qualificatiu que vosaltres vulgueu: rock progressiu, underground, psicodèlica,... Cada vegada que actuaven oferien propostes musicals més avançades, intentant superar, artísticament, el material que havien publicat anteriorment. El grup evolucionava més ràpid que el temps que es trigava a produir, promocionar i presentar un nou disc.

El mes d’agost de 1969, la discogràfica barcelonina "Els 4 vents", a través del seu segell "Diàbolo", els brinda l'oportunitat d’enregistrar el seu primer senzill, un disc que inclou: "Lands of perfection" (terres de perfecció) i "Let get smash" (deixa que es trenqui), un vinil que va tenir una excel.lent crítica i una bona resposta comercial, va vendre més de 10.000 còpies.

Uns mesos més tard, ja amb un nou bateria, Josep Maria Vilaseca "Tapioles" o "Tapi" (anomenat així perquè vivia al carrer de Barcelona que porta aquest mateix nom), publiquen el seu segon senzill, un disc que inclou "Earth's daughter" (filla de la terra).

Màquina!
"Earth's daughter" va constituir un dels grans temes de Maquina!, tot i no ser un del més representatius del seu estil. Es tracta d'una balada, cantada en anglès i un pèl Beatle, que gaudeix d'una excel.lent base melòdica.

A principis dels anys setanta, la premsa especialitzada els hi dedica pàgines senceres i els seus discos en venen bastant bé, però, com ja havia passat amb altres formacions, el maleït servei militar obligatori va anar modificant la composició de la banda, desfent progressivament el grup.

L’any 1972, Màquina! desapareix definitivament, i amb ells, un dels símbols més significatius de la música progressiva catalana i espanyola.


Billy Swan

El generós individu que s'oferia per al que fes falta

William "Billy" Lance Swan és un cantant, guitarrista, pianista, baixista, productor i compositor nord-americà d’estil country nascut a Cape Girardeau, una ciutat de mida mitjana situada a l’estat de Missouri. De nen, Billy Swan va aprendre a tocar la bateria, la guitarra i el piano, i d'adolescent, ja composava les seves pròpies cançons.

Traslladat a Nashville “la ciutat de la música”, Swan va treballar en diverses ocupacions fins que va començar a produir discos per a altres artistes. Més tard, exerciria de baixista en la banda del conegut actor i cantat country Kris Kristofferson. Amb aquest artista, va actuar l’any 1970 al cèlebre festival de la Illa de Wight.

El mes de juliol de 1974, Billy Swan publica “I can help” (puc ajudar) el seu gran (i solitari) èxit; un tema country amb elements pop i rockabilly que va vendre més d'un milió de còpies només als Estats Units. Fora d’Amèrica també va ser va ser hit internacional, aconseguint ser disc d'or en més de trenta països. Un any més tard, “I can help” va ser versionada per Elvis Presley que la va incloure en el disc "Today”, el vint-i-tresè àlbum d'estudi d'Elvis.

Billy Swan va composar “I can help” amb l’ajut d’un petit orgue RMI (Rocky Mount Instruments) portàtil, un instrument que l’hi havien regalat, com a obsequi de noces, Kris Kristofferson i la cantant Rita Coolidge. Això era un regal i no l’horrorosa safata de plata que li va obsequiar la seva tia Madelyn juntament amb els seus tres cosins germans.

Billy Swan
I can help” desprèn un so càlid i té un ritme contagiós. La cançó s’assenta en la guitarra rítmica i en el so omnipresent de l'orgue Farfisa. També cal destacar el seu fals final, amb aplaudiments inclosos i el càndid oferiment del protagonista del relat a través de les estrofes de la cançó:

Deixa'm ajudar-te, si el teu fill
necessita un pare, puc ajudar...

Avui dia, poca gent identifica “I can help” amb el nom del seu creador; tot i això, Billy Swan va continuar exercint la seva carrera artística amb força èxit, tant en la vessant de compositor per a altres artistes com oferint el seus serveis com a prestigiós músic de sessió.


Bob Dylan

El poeta del folk acústic i del rock elèctric

Nascut amb el veritable nom de Robert Allen Zimmerman, Bob Dylan és un músic, compositor, cantant i poeta nord-americà unànimament acreditat com una de les figures més prolífiques i influents de la seva generació en la divulgació de la música popular del segle XX i començaments del segle XXI. També està considerat un dels millors lletristes de la historia de la música pop-rock.

Gran part del seu treball més cèlebre data de la dècada dels seixanta, període en el qual es va donar a conèixer Bob Dylan, iniciant-se com a cantautor folk amb composicions com ara "Blowin' in the wind" (escolta-ho en el vent/bufant en el vent), un del seus temes més populars, tot un clàssic, un símbol de la cançó protesta dels moguts anys seixanta i, "A hard rain's a-gonna fall" (una forta pluja caurà), dos temes comercialitzats l’any 1963 que exterioritzen un profund contingut social.

L'any 1965 publica l’àlbum "Highway 61 Revisited" (tornar a l’autopista 61), un excel.lent disc que encapçala el mític tema "Like a rolling stone" (com un bala perdut). El títol del disc fa referència a l'autopista que connecta Duluth, el poble natal de Dylan situat a l’estat de Minesotta, amb municipis del sud profund dels Estats Units, poblacions cèlebres pel seu ric patrimoni musical, com ara St. Louis, Memphis o Nova Orleans.

Pocs elapés tenen una arrencada tan fulminant com aquest cop de bateria de Bobby Gregg a l'inici de "Like a rolling stone", un toc que sona com un tret de pistola. Al temps que la baqueta impacta sobre la caixa, el peu colpeja el bombo, és el brillant començament de "Like a rolling stone"; seguidament, la veu nasal de Dylan, acompanyada per les notes omnipresents d'un orgue Hammond, deixa anar allò de: "Once upon a time…" (Hi havia una vegada...). "Like a rolling stone" és una cançó destinada a marcar, no una, sinó diverses generacions.

"Like a rolling stone" té una durada de 6 minuts i 13 segons i el mes de setembre de 1965 va ocupar la segona posició a les llistes d’èxits dels Estats Units. Els Beatles i el seu "Help!" li van barrar el pas al primer lloc. No obstant això, l'any 2004, la revista musical Rolling Stone, dins el rànquing dels “500 millors temes rock”, va coronar "Like a rolling stone" com la millor cançó de tots els temps.

Bob Dylan
Destacar també que l’esborrany de "Like a rolling stone" s’ha convertit en el manuscrit original de projecte de cançó pel qual s’han pagat més diners en una subhasta.

Fa dos anys, el 2014, la prestigiosa firma Sotheby’s, va subhastar el document on Bob Dylan esbossava "Like a rolling stone", unes anotacions fetes a llapis sobre quatre fulls de paper de carta de l’Hotel Roger Smith de Washington amb correccions i notes marginals.

El preu final assolit en la subhasta va arribar a la desorbitada xifra de dos milions de dòlars, batent el rècord mundial pagat per un esborrany de cançó pop.