Pic-nic

La banda que consolava a les noies que ploraven

Quintet juvenil d’influències folk creat a mitjans dels anys seixanta a Barcelona i integrat pel pianista Jordi Sabatés que, amb 19 anys, era el més gran del grup i aquí tocava la bateria; Toti Soler, de 18 anys, es feia càrrec de l'harmònica, la guitarra solista i era el responsable de les adaptacións musicals; Isidoro "Doro" de Montaberry, tenia 19 anys i tocava el baix; el mexicà Mario Alfonso "Al" Cárdenas, amb 16 anys era el guitarra rítmic i també tocava el banjo i, finalment, Janette Anne Dimech "Jeanette", una hispano-britànica de 16 anys que gaudia d'una dolça veu i que era la veu cantant i la principal compositora del grup.

A finals de 1967, Pic-Nic publica el seu primer single, "Cállate niña / Negra Estrella", un disc amb el qual aconsegueixen un memorable èxit, un fet que col.loca al grup al capdamunt de les llistes d'èxits nacionals i impulsa l’edició d’un senzill, per al mercat internacional, que inclou la versió anglosaxona de "Cállate niña": "Hush, little baby".

"Cállate niña" està acreditada a J. Dimech (en realitat, el cognom real de la pròpia Jeanette). Es tracta d’una cançó d’estructura molt senzilla, nomes té tres acords i la seva lletra transmet un missatge summament trist (i fins i tot, cruel), un text que descriu els moments difícils pels quals està travessant una pobre criatura després d'haver perdut un ésser estimat.

Sembla ser que aquesta sensible i tràgica balada l’havia compost Jeanette quan tenia 14 anys i es trobava en la fase d'aprendre a tocar la guitarra. "Cállate niña" està inspirada en una tradicional cançó de bressol nord-americana d'autor desconegut.

Tot i que van atreure les simpaties del fervor popular i que van gaudir d'una repercussió mediàtica més que digne, Pic-Nic va tenir una trajectòria artística molt breu, ja que, una vegada assolit l'èxit, van començar els problemes. Primer, perquè no es podien prodigar gaire en directe, ja que la mare de Jeanette obligava a la seva filla a seguir anant a escola i, desprès, perquè tenien un seriós problema: els cridaven per fer actuacions, però no tenien prou repertori.

Pic-Nic
Per tot això, havent editat un àlbum i tres singles, tots publicats l’any 1968, els constants desacords entre els seus integrants, van acabar amb la dissolució dels Pic-Nic.

Molts d’ells però, van seguir vinculats al món de la indústria musical, com Jeanette, que va emprendre una carrera en solitari obtenint una notòria fama amb composicions com ara "Soy rebelde", mentre que Toti Soler i Jordi Sabatés s'embarcaven en la creació de la crucial banda de rock progressiu Om.

Cállate niña, no llores más,
tú sabes que mamá debía morir,
ella desde el cielo te cuidará,
cállate niña, no llores más...


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Desprès la va treure la Jeanette ella sola, no?

Discos no sol.licitats ha dit...

L'any 1996, trenta anys més tard.