The Four Seasons

Els autèntics Jersey Boys

Popular quartet italoamericà de pop vocal i "Doo Wop" (aquí en diriem "Du-Duá") creat l’any 1960 i especialitzat en composicions de tall romàntic. El grup estava liderat pel cantant Frankie Valli (Francesco Stephen Castelluccio), un vocalista cèlebre per la seva peculiar i potent veu de falset. Completaven la formació, Tommy DeVito (guitarra i veus), Nick Massi (Nicholas Maciosi) (baix i veus) i Bob Gaudio (Robert John Gaudio) (teclats, veus i coautor de la majoria dels temes de la banda). Quatre joves de Nova Jersey que compartien dos trets en comú: el seu origen humil i la seva ascendència italiana.

En la dècada dels seixanta del segle passat, The Four Seasons era un dels grups musicals més apreciats als Estats Units. La Fundació amb seu a Pennsylvania, The Vocal Group Hall of Fame (el Saló de la Fama dels grups vocals) ha sentenciat que, abans de produir-se la invasió britànica, aquella que van protagonitzar The Beatles i companyia, The Four Seasons era la banda pop-rock més popular.

Dominadors de les llistes d’èxits nord-americanes, The Four Seasons va conquerir un grapat de hits números 1, tres d’ells, consecutius: "Sherry" (1962), "Big girls do not cry" (les nenes grans no ploren) (1962) i "Walk like a man" (camina com un home) (1963). Desprès vindrien, entre d'altres, "Rag doll" (nina de drap) (1964) i "december, 1963 (Oh, what a night)" (desembre de 1963, Oh, quina nit) (1975).

"Rag doll" és una malenconiosa cançó escrita per Bob Gaudio, amb l’ajuda del productor Bob Crewe, que va ser publicada el mes de juny de 1964 en format single. Es tracta d’un tema inspirat en una noia molt prima, descuidada i amb la cara bruta, se suposa que indigent, que un bon dia va netejar el parabrisa del cotxe de Gaudio tot esperant rebre unes petites monedes. Quan Gaudio va treure la cartera, se’n va adornar que l'únic que tenia eren bitllets grossos i, sense pensar-s’ho gaire, li va donar un bitllet de cinc dòlars.

La noia, en obtenir tanta generositat, va quedar de pedra. Mentre s'allunyava, Gaudio la anava veient pel mirall retrovisor, paralitzada al mig del carrer i amb cara d’incredulitat. El seu aspecte de sorpresa el va acompanyar fins a l'estudi de gravació, on, al costat del seu col.lega, Bob Crewe i amb la imatge de la noia gravada al seu cap, va compondre "Rag doll".

The Four Seasons
La cara B del disc l'ocupava la versió original de "Silence is golden" (el silenci és or), una altra composició de la parella Gaudio-Crewe que, uns anys més tard, popularitzaria amb notable èxit el grup anglès The Tremeloes.

El mes d'octubre de 1964, la discogràfica nord-americana Vee-Jay Records va aprofitar la suposada rivalitat entre The Beatles i The Four Seasons, per llançar un doble àlbum titulat "The Beatles Vs The Four Seasons". El set de dos discos, actualment un article de col.lecció, incloïa "Introducing the Beatles" i "Golden Hits of The Four Seasons". La portada qualificava la pugna com "La batalla internacional del segle" i convidava als compradors a ser "jutge i part", fins i tot, incloïa una targeta per anotar les puntuacions.