Little Eva

El mitjà de locomoció d'una joveneta cap a la fama

Nom artístic de la nord-americana Eva Narcissus Boyd, una jove cantant de color, d'estil pop, nascuda a Belhaven, un petit poble situat a l’estat de Carolina del Nord, tot i que, de molt petita, es va traslladar amb la seva família a Nova York, concretament, al districte de Brooklyn, lloc on, anys després, aconseguiria treballar de mainadera per a una coneguda parella, la formada pels famosos compositors musicals Carole King i Gerry Goffin.

El matrimoni ja sabia amb antelació que la jove adolescent que havien contractat tenia aptituds per cantar, ja que havia estat recomanada pel trio de coristes The Cookies, una formació col.laboradora habitual de la parella, i es per això que, captivats per la forma de cantar i ballar d’Eva, que en aquella època només tenia 18 anys, un menys que Carole King, li van cedir un tema inicialment destinat a la cantant Dee Dee Sharp, una divertida cançó que Sharp havia rebutjar anteriorment, es tracta de "The Loco-Motion".

Presentada a Don Kirshner, productor musical i director del segell discogràfic Dimension Records, a aquest li va entusiasmar la interpretació que feia Eva de "The Loco-Motion" i per això, va decidir activar l'estudi de gravació per enregistrar el tema i comercialitzar-lo en single. Com a valor afegit, després de la edició del disc i a instàncies de Little Eva, es va crear un ball específic associat a "The Loco-Motion", una ballaruga que en aquell periode va fer furor.

"The Loco-Motion" va ser un èxit immediat, aconseguint assolir el lloc número 1 en el rànquing d'èxits musicals dels Estats Units, venent més d'un milió de còpies i obtenint un flamant Disc d'Or.

Little Eva
A l'estiu de 1962 "The Loco-Motion" va ser una de les cançons més ballades a les pistes de ball i una de les més escoltades a totes les emissores de ràdio.

Posteriorment, l’any 1974, el grup nord-americà de hard rock The Grand Funk Railroad versionaria "The Loco-Motion", aconseguint novament la posició número 1 a les llistes Billboard dels Estats Units.

No cal dir que després de la publicació de "The Loco-Motion", Carole King va perdre l'empleada domèstica que cangurava a la seva filla, atès que, tot seguit, Little Eva va iniciar una modesta carrera artística que, tot sigui dit, es va dissipar amb força celeritat.


Redbone

Rock ètnic d'arrels índies

Banda de rock integrada per excel.lents músics mexicà/nord-americans de diversa procedència indígena (cherokees, yaquis, apatxes i xoixons). Fou creada l’any 1969 a la ciutat de Los Angeles, Califòrnia.

Originàriament, el grup estava compost pels germans Cándido Albelando Vasquez "Lolly Vegas" (guitarra i veu) i Patrick Morales Vasquez "Pat Vegas" (baix i veu), juntament amb Robert Anthony Avila "Tony Bellamy" (guitarra solista) i Peter Depoe "L'últim ós caminant" (bateria).

Sembla ser que, semànticament, el nom de Redbone procedeix d’un terme cajún que s’utilitza per a definir als nadius de raça mestissa.

En la dècada dels setanta del segle passat, l’aspecte del quartet impressionava: actuaven gairebé sempre vestits amb cridanera roba indígena, el tors seminú, llarga cabellera i amb collarets indis penjats al coll, una sorprenent aparença que dotava al grup d’una imatge espectacular.

Redbone
L’any 1971 Redbone publica el seu primer gran èxit, el single "The witch queen of New Orleans" (La reina bruixa de Nova Orleans), un vibrant tema que aplega unes veus força aconseguides. Una cançó composta i produïda pels germans Vegas en honor a una famosa practicant de vudú que va viure al segle XIX, la mulata Marie Laveau, una poderosa bruixa afroamericana establerta al barri francès de Nova Orleans i coneguda universalment amb el sobrenom de "La Reina del vudú".

"The witch queen of New Orleans" va arrasar a la ràdio, a les discoteques i a les llistes d’èxits de mig món, va ser número 21 als Estats Units, número 2 al Regne Unit i número 1 a Bèlgica i a Espanya.


Bobby Goldsboro

Una trista i ensucrada balada

Cantant nord-americà de caire romàntic i estil country/pop, a més de guitarrista, compositor i productor de televisió. Goldsboro va néixer a Marianna, una petita ciutat situada a l’estat de Florida.

A principis de la dècada dels seixanta, Bobby formava part, en qualitat de guitarrista, de la banda d’acompanyament de Roy Orbinson, l'inoblidable compositor i l'intèrpret de la coneguda "Pretty woman". L'any 1964, Bobby Goldsboro va iniciar una sòlida carrera artística en solitari que va gaudir de força prestigi.

El seu èxit més important va ser "Honey" (literalment: mel, també es pot traduir com estimada), una emotiva i sentimental balada, una mica empalagosa, que Goldsboro, amb una tendra interpretació, va convertir en hit internacional. Nomes als Estats Units, el single va despatxar més d'un milió de còpies, una xifra de vendes força notable en aquell període.

Publicada el mes de febrer de 1968 i composta pel seu homònim Bobby Russell, Bobby Goldsboro va enregistrar la cançó en una sola presa. La lletra de "Honey" tracta la tràgica història d’una pèrdua irreparable. El malenconiós relat versa sobre una noia que, sembla ser, va morir prematurament i descriu els plors de la seva parella al recordar-la.

Bobby Goldsboro
El marit enyora la jove esposa, mentre contempla l’arbre que tots dos havien plantat junts i que ella cuidava amb molt d'afecte, tot recordant que només era una branqueta el dia que el van sembrar.

Per a les persones que entenguin la lletra, no és gens difícil sentir-se deprimit escoltant aquesta cançó. Potser per això, d’acord amb el rànquing elaborat pel diari britànic The Guardian, "Honey" ocupa la tercera posició en la llista de les 25 cançons més tristes (o depriments) de la història.

... I va ser a principis de primavera,
quan floreixen les flors i els pit-roigs canten,


Arthur Conley

El fillol d'Otis Redding

Cantant de música soul nascut a McIntosh County, un municipi nord-americà de l’estat sureny de Geòrgia tot i que, posteriorment, va créixer i es va criar a Atlanta, lloc on es va formar com a cantant i com a compositor, encoratjat per la rellevant activitat artístico/cultural d'aquesta ciutat.

Artista realment precoç, el primer disc d'Arthur Conley data de l’any 1959, període en el qual, ell només comptava amb tan sols tretze anys d'edat i formava part, en qualitat de cantant solista, d’un grup anomenat Arthur & The Corvets, formació amb la qual editaria tres singles més abans de iniciar la seva sòlida carrera en solitari.

Apadrinat pel gran Otis Redding, Arthur Conley va publicar apreciables èxits, com ara "Sweet soul music" (1967) i "Funky street" (1968). Otis s’havia convertit en el seu tutor, aconseguint-li un contracte amb l’acreditat segell discogràfic Atlantic i portant-lo de gira per Europa, formant part de l'espectacle Stax/Volt Revue, el show que l’any 1967 havia muntat la companyia discogràfica Stax Records per donar a conèixer artistes del seu catàleg.

¿Do you like good music? (t'agrada la bona música), amb aquesta pregunta comença un dels temes fonamentals del soul, "Sweet soul music", una cançó que originàriament havia compost, amb el títol de "Yeah man", un dels pioners de la música soul, el formidable Sam Cooke, un tema que es va incloure en el seu àlbum pòstum, "Shake".

Arthur Conley i Otis Redding van reescriure "Yeah man", incorporant-t’hi una introducció calcada de la banda sonora de la pel.licula "Els set magnífics" i canviant el sentit de la lletra original, transformant-la en un text d'homenatge a acreditats intèrprets de música soul: James Brown, Sam & Dave, Wilson Pickett, Otis Reding,...

A la contraportada de l’àlbum "Sweet soul music" Otis Redding hi escriu:

"... La primera vegada que vaig escoltar a Arthur Conley vaig quedar absolutament flipat, era l’any 1965, a Baltimore, va ser quan un amic meu em va deixar escoltar una demo que Arthur havia enregistrat.

Em va entusiasmar tant aquella gravació que el meu amic va decidir que m'havia de trobar amb ell. Ho vaig fer, i després de parlar una estona amb Conley, em vaig convertir en el seu productor discogràfic...".

I a vosaltres, ¿Us agrada la bona música?


The Archies

L’ensucrat inici de l’Arximania

Fictícia banda comercial, ja que mai va existir físicament, d’estil bubblegum pop (música xiclet), creada l’any 1968 i apuntalada per músics reals d'estudi que treballaven sota la direcció de Don Kirshner, un productor musical conegut amb el sobrenom de "The man with the golden ear" (l'home de l'orella d'or), el mateix professional que s'havia encarregat de produir la majoria de temes de la prefabricada banda juvenil The Monkees.

La imatge de The Archies la proporcionaven els personatges de la sèrie de dibuixos animats "The Archie’s show", una sèrie juvenil emesa per la cadena de televisió americana CBS. Des que es va iniciar la seva publicació, The Archies ha estat la tira còmica adolescent més venuda als Estats Units, i l’esmentada sèrie de televisió, fins a l'arribada de The Simpsons, havia estat la sèrie de dibuixos animats que més seguidors havia tingut.

Les historietes que es desenvolupaven a cada capítol no tenien cap complicació, narraven les aventures i desventures d'un grup de nois i noies de l’Institut Riverdale High School que havien format un conjunt musical. Les peripècies d'aquests joves s’escenificaven de la forma més ingènua i ximpleta possible i és aquesta candidesa i aquest humor blanc el que, sembla ser, feia mes atractiva la sèrie.

Com a suport publicitari, en cada episodi, els personatges de la banda de ficció presentaven un tema musical creat expressament per a la sèrie. El mes de maig de 1969, The Archies interpreten "Sugar, Sugar" (sucre, sucre), una cançó alegre i senzilla que té un ritme molt enganxós.

The Archies
Publicada com a single, "Sugar, Sugar" va ser un dels grans i inesperats èxits de l'any, tant als Estats Units com a la resta del món. En total, va vendre més de sis milions de còpies.

Inicialment, Don Kirshner va oferir "Sugar, Sugar" a The Monkees, però, aquests la van rebutjar en considerar-la massa nyonya. Es molt probable que, avui dia, encara se n'estiguin penedint.

Per a alguns, és una bona cançó, per a d’altres, és un tema molt càndid i d’escassa qualitat; però, sense cap mena de dubte, "Sugar, Sugar" forma part de les destacades composicions pop produïdes al llarg de la prolífica dècada dels anys seixanta.