Fontella Bass

Una insistent petició de socors

Cantant nord-americana de soul nascuda a Saint Louis, una ciutat situada a la zona central dels Estats Units que pertany a l'estat de Missouri. Fontella va créixer en el si d'una família de gran tradició musical, orientada, bàsicament, a la música gospel.

Posseïdora d'una poderosa veu i sobrada de recursos expressius, la carrera de Fontella Bass, en principi, estava encaminada a ser pianista, però, un dia, el vocalista principal d’una banda que ella acompanyava no es va presentar i, per salvar el concert, Fontella va agafar el micròfon i va començar a cantar, deixant a tothom bocabadat.

Després de passar per diverses formacions, Fontella va formar parella artística amb Bobby McClure, un duet que va tenir un moderat èxit amb el single "Don’t mess up a good thing" (no espatllis una bona cosa), tot i això, el triomf absolut l’aconseguiria en solitari l’any 1965 amb el rotund tema "Rescue me" (rescata’m/salva’m), una de les més celebrades composicions del rhythm and blues.

Tot i que Fontella Bass havia participat en la seva composició, el seu nom no va aparèixer en els crèdits del single, una autoria que es va acreditar a la parella Smith/Miner, motiu pel qual Fontella va litigar durant anys per aconseguir el reconeixement i la part econòmica que li pertanyia en concepte de drets d’autor.

"Rescue me" ha estat versionada en multitud d’ocasions i sovint ha estat utilitzada en gran varietat d’anuncis publicitaris.

Fontella Bass
La lletra parla d’una noia que no es cansa de repetir-li al seu xicot que està trista i sola i per això, li demana que l’abraci, que no la deixi, que estigui sempre al seu costat, a canvi, ella li ofereix tot el seu amor.

Tenint en compte l’apassionada interpretació de Fontella i atès que, sembla ser, el xicot no fa gaire cas dels precs de la noia, no sabria dir si el xaval és sord o, intencionadament, es fa el sord.

Salva'm, pren-me als teus braços,
salva'm, vull els teus tendres encants.
Perquè estic sola i estic trista,
et necessito i també el teu amor.
Vine i salva'm...


10cc

Una romàntica cançó de desamor

Quartet britànic d’estil soft-rock creat a Manchester l’any 1972 al voltant de quatre excel.lents i experimentats músics. Inicialment, la banda estava formada per Graham Gouldman, Eric Stewart, Kevin Godley i Lol Creme.

Gouldman havia estat un compositor d’èxit durant la dècada dels seixanta, ell és l’autor de "Heart full of soul" de The Yardbirds, "Bus stop" i "Look though any window", de The Hollies, "No milk today", de Herman's Hermits, "Tallyman", de Jeff Beck i "Pamela, Pamela", de Wayne Fontana.

Diuen les males llengües que el nom de 10 cc (deu centímetres cúbics) deriva de la quantitat mitjana d'esperma que l'home sol expulsar en cada ejaculació. Bé, realment són 9 cc. però la banda, en pla sorneguer i masclista, per proclamar la seva presumpta supervirilidad, li va afegir un centímetre cúbic més, tot i què, en realitat, sembla ser que, científicament, una ejaculació habitual sol rondar entre els 1,5 i els 5 mil.lilitres, de manera que la mitjana estaria en els 3 centímetres cúbics, tres vegades menys dels 10 cc. proclamats. Un dia, si tenim possibilitats, ho haurem de comprovar.

La consagració internacional de 10cc es va produir amb la publicació del seu tercer àlbum, "The original soundtrack" (la banda sonora original). D’aquest disc es va extreure el single "I'm not in love" (no estic enamorat), una brillant balada en la qual, el seu protagonista, en una confessió d'escassa credibilitat, nega l’amor.

Signada per Graham Gouldman i Eric Stewart i publicada el 31 de maig de 1975, "I'm not in love" va donar la volta al món amb notable èxit.

10 cc
La seva lletra és bastant cruel, -és molt dur haver de sentir que tenen la teva foto penjada a la paret només per tapar una llardosa taca- i contrasta amb la seva delicada melodia. A més, el tema acull una innovadora producció, especialment en l’apartat de les veus i en el tractament dels cors, uns cors barrejats electrònicament que envolten la veu cantant.

Precursora de l'estil "new wave", a mitja cançó, a tall de murmuri, una veu femenina repeteix diverses vegades "big boys don’t cry" (els nois grans no ploren), una frase que, fusionada amb la música, produeix una sensació còsmica.

No estic enamorat, és només una fase tonta
per la qual estic passant...


Al Green

El soulman que aconseguia arribar a dalt de tot

Albert Greene, conegut artísticament pel seu abreujat nom, Al Green, és un refinat cantant i compositor nord-americà de música soul, nascut a Forrest City, un municipi situat a l'estat d'Arkansas.

El seus èxits més importants els va obtenir durant la dècada dels anys setanta, convertint-se en un dels músics amb més supervendes de l’època, tot gràcies a les seves admirables composicions musicals, adornades de manera espectacular per la seva agradable veu de baríton, el seu notable falset i el seu elegant i sensual soul.

Al Greene va iniciar la seva carrera musical quan tot just havia complert els nou anys d'edat, formant part, en companyia dels seus germans Robert, Walter i William, d’un quartet que s'havia donat a conèixer amb el nom de Greene Brothers. L’any 1969, desprès de militar en diversos grups, inicia la seva carrera en solitari actuant en clubs nocturns de l’estat de Texas.

El gran èxit comercial de Al Green va ser "Let's stay together" (estarem junts) una tendra balada romàntica llançada en single el mes de desembre de 1971 amb "Tomorrow's dreams" (somnis del matí) en la seva cara B; un disc editat com avançament de l’àlbum que portaria el nom d’aquesta cançó. Publicada en un dels millors moments artístics de Al Green, "Let's stay together" va arribar a la posició número 1 en el Billboard Hot 100 americà.

Al Green
"Let's stay together" reuneix en poc més de tres minuts de durada tots els ingredients essencials del soul més ortodox: uns encertats arranjaments de la secció de vent, un tempo contingut i constant i uns cors femenins que freguen el gospel. A tot això, cal afegir-hi l’antològica i expressiva interpretació vocal de Al Green. Un tema clàssic per dret propi.

La lletra és una clarivident declaració d'amor d'una parella, on el dos partícips estan decidits a afrontar els moments dolents i a gaudir dels bons, ja que intueixen que la suma de tots dos, dóna com a resultat la confiança mútua i una relació sòlida. Una esplèndida cançó d'amor expressada a través d'una brillant interpretació.


Carole King

Una lloança a la veritable amistat

De nom real Carol Klein, Carole King és una cantant, pianista i, sobretot, compositora nord-americana que va néixer al barri novaiorquès de Manhattan, tot i que es va criar a Brooklyn.

La seva època més activa com a intèrpret es va produir durant la dècada dels setanta, però, tant abans d’aquest període, al costat del seu primer marit, el lletrista Gerry Goffin (Goffin and King), com després, s’ha d’agrair a Carole King la seva important contribució en la composició de grans títols de la música pop i del soul.

De molt petita, als quatre anys, Carole King va començar a aprendre a tocar el piano, potser per això, molt aviat, decidiria que el seu destí professional giraria al voltant de la indústria musical. Carole va cursar estudis universitaris al Queens College de Nova York, lloc on va coincidir i va ser companya de classe del cèlebre músic d’origen jueu (com ella), Neil Sedaka, un artista que l‘any 1959 li va dedicar la coneguda cançó "Oh, Carol", un tema que en aquell periode es va convertir en èxit mundial.

El seu gran triomf com a cantant arribaria l'any 1971 amb el seu segon treball, "Tapestry" (tapis), un àlbum de notable èxit comercial. Entre els temes d’aquest disc destaquen composicions com ara "It’s too late" (es massa tard), "So far away" (tant lluny), "I feel the earth move" (sento moure’s la terra), "Beautiful" (bonic) o revisions de cançons que Carole King havia compost per a altres intèrprets, com ara "You’ve got a friend" (tens un amic).

"You’ve got a friend" la va gravar primer Carole King, que la va incloure a "Tapestry", el LP anteriorment esmentat, tot i que, la versió més coneguda, va ser la que va publicar el cantautor nord-americà James Taylor, que la va inserir al seu disc "Mud Slide Slim and the Blue Horizon". Les dues versions, la de Carole King i la de James Taylor s'havien enregistrat simultàniament, amb músics compartits.

L’any 1972, "You’ve got a friend" va proporcionar dos prestigiosos premis Grammy a dos artistes diferents:

Carole KingUn guardó atorgat a Carole King, obtingut dins la categoria de "Cançó de l'any" i un altre per a James Taylor, concedit per la “Millor interpretació vocal pop masculina".

"You’ve got a friend" es un autèntic himne a la amistat, aquell tipus de relació que ens fa veure que mai estem sols, que, malgrat les desgràcies i els dies dolents, sempre hi ha algú disposat a donar-nos la mà i a dir-nos, mirant-nos fixament als ulls: Aquí tens un amic.

Quan estiguis enfonsat i amb problemes,
i necessitis una mà amiga,
i res, res et surti bé,
tanca els ulls i pensa en mi
i aviat estaré aquí,...


The Commodores

Un èxit que no és gaire fàcil

Banda nord-americana d’estil funk creada l’any 1967 a Tuskegee, un petit municipi de l’estat d’Alabama. El grup estava liderat per Lionel B. Richie (veu cantant, saxo i piano) juntament amb Ronald LaPread (baix), Thomas McClary (guitarra i veus), Walter "Clyde" Orange (bateria i veus), William King (trompeta) i Milan Williams (teclats).

En la dècada dels anys setanta, The Commodores va ser una de les bandes estrella del llegendari segell Motown, la meca discogràfica de la majoria de músics afroamericans.

El mes de juliol de 1974, amb el bel.licós nom de "Machine gun" (metralladora), The Commodores publica el seu àlbum de debut. El tema que dóna nom al LP, una peça instrumental funky, es va convertir, en aquella època als Estats Units, en la sintonia imprescindible de molts esdeveniments esportius, aconseguint, al mateix temps, la meritòria fita de ser disc d'or en cinc països diferents.

El març de 1977, The Commodores publica el seu cinquè àlbum d'estudi, un treball al qual van anomenar, simplement, "Commodores". En aquest disc s’hi troba una de les cançons més conegudes de la formació, "Easy" (fàcil), el seu gran èxit comercial.

"Easy" és una pausada balada pop escrita pel seu vocalista, Lionel Richie, una cançó apropiada per a ballar en parella, això, sí, tots dos ben agafats. També es molt adequada per escoltar-la tranquil.lament, ajagut al sofà de casa.

The Commodores
Amb una simplicitat musical notable, "Easy" té la virtut de ser una cançó molt efectiva per a qualsevol melòman. Musicalment, a més, "Easy" compta amb un magnífic solo de guitarra i unes esplèndides harmonies vocals que la converteixen en una de les millors balades pop de la dècada.

Tot i que, de forma habitual, The Commodores es dedicava a interpretar música funk, els seus èxits més reconeguts sempre van ser agradables i romàntiques balades, quasi totes elles escrites per Lionel Richie, un detall al qual, poc temps després, Richie li trauria profit, especialment durant la seva reeixida etapa posterior, reconvertit en compositor i cantant solista.