10cc

Una romàntica cançó de desamor

Quartet britànic d’estil soft-rock creat a Manchester l’any 1972 al voltant de quatre excel.lents i experimentats músics. Inicialment, la banda estava formada per Graham Gouldman, Eric Stewart, Kevin Godley i Lol Creme.

Gouldman havia estat un compositor d’èxit durant la dècada dels seixanta, ell és l’autor de "Heart full of soul" de The Yardbirds, "Bus stop" i "Look though any window", de The Hollies, "No milk today", de Herman's Hermits, "Tallyman", de Jeff Beck i "Pamela, Pamela", de Wayne Fontana.

Diuen les males llengües que el nom de 10 cc (deu centímetres cúbics) deriva de la quantitat mitjana d'esperma que l'home sol expulsar en cada ejaculació. Bé, realment són 9 cc. però la banda, en pla sorneguer i masclista, per proclamar la seva presumpta supervirilidad, li va afegir un centímetre cúbic més, tot i què, en realitat, sembla ser que, científicament, una ejaculació habitual sol rondar entre els 1,5 i els 5 mil.lilitres, de manera que la mitjana estaria en els 3 centímetres cúbics, tres vegades menys dels 10 cc. proclamats. Un dia, si tenim possibilitats, ho haurem de comprovar.

La consagració internacional de 10cc es va produir amb la publicació del seu tercer àlbum, "The original soundtrack" (la banda sonora original). D’aquest disc es va extreure el single "I'm not in love" (no estic enamorat), una brillant balada en la qual, el seu protagonista, en una confessió d'escassa credibilitat, nega l’amor.

Signada per Graham Gouldman i Eric Stewart i publicada el 31 de maig de 1975, "I'm not in love" va donar la volta al món amb notable èxit.

10 cc
La seva lletra és bastant cruel, -és molt dur haver de sentir que tenen la teva foto penjada a la paret només per tapar una llardosa taca- i contrasta amb la seva delicada melodia. A més, el tema acull una innovadora producció, especialment en l’apartat de les veus i en el tractament dels cors, uns cors barrejats electrònicament que envolten la veu cantant.

Precursora de l'estil "new wave", a mitja cançó, a tall de murmuri, una veu femenina repeteix diverses vegades "big boys don’t cry" (els nois grans no ploren), una frase que, fusionada amb la música, produeix una sensació còsmica.

No estic enamorat, és només una fase tonta
per la qual estic passant...


2 comentaris:

Anònim ha dit...

I que me'n dius del "Dreadlock holiday"?

Discos no sol.licitats ha dit...

Un bon tema de regust reggae.