Els Dracs

Pop britànic en català (britpop.cat)

Sextet de versions pop, la majoria cantades en català, format l’any 1964 a Molins de Rei i dissolt l’any 1971. La seva imatge més identificable era Jordi Carreras, el seu cantant solista, acompanyat de Miquel Olivé, que es feia càrrec de l’orgue, Vicenç Carós, a la bateria, Faustino García, guitarra solista, Manel Cordero, al capdavant de la rítmica i Alfred Pla, al baix.

En un temps difícil per a la llengua i cultura catalana, la valuosa aportació de Els Dracs a la seva normalització es deu, principalment, a les encertades adaptacions al català que l’escriptor i traductor, Ramon Folch i Camarasa, va fer per al grup dels èxits musicals de l'època.

Tot i ser reconeguts, avui dia, com un dels conjunts pioners dels estils "beat" i "pop" interpretats en català, el seu debut discogràfic es va produir l’any 1965 amb un disc cantat íntegrament en castellà: "Boom, Boom / Kansas City / En tus brazos / Carol", versions carregades de precisió que clavaven l'original, en els aspectes musical i interpretatiu.

El seu primer treball en català, un EP també publicat l’any 1965, a més de constituir un sonat èxit, va ser el disc més venut en la història del segell discogràfic Concèntric. El disc incloïa el tema més reeixit de Els Dracs, "La casa del sol naixent", una versió de la cançó folk nord-americana "The house of rising sun", l'emblemàtic tema que, anteriorment, havia catapultat a la fama a la banda britànica The Animals.

Els Dracs
"La casa del sol naixent" va constituir un autèntic esdeveniment a les emissores de radio catalanes, una excel.lent versió que va fer que, a les ones radiofòniques, l'idioma català entrés de ple en la música pop.

Els Dracs va ser el primer conjunt pop/rock que va tocar al Palau de la Música Catalana, va ser l’any 1966; després en vindrien d'altres, però, Els Dracs tenen el privilegi de ser el primer grup en obrir l’esmentat auditori a la música pop de l’època.

Hi ha un casalot a Nova Orleans
se'n diu "El Sol Naixent"
i ha estat de molts xicots la perdició,
jo en sóc un cas vivent,...