Paper Lace

Una moguda nit al Chicago dels feliços anys vint.

Banda pop-rock creada l’any 1967 a la ciutat anglesa de Nottingham i liderada pel cantant i bateria Philip Wright, juntament amb Dave Manders, a la guitarra i veus, Michael Vaughn, l’altre guitarrista, i Jonathan Arendt al baix.

La carrera musical de Paper Lace va fer un tom l'any 1974, quan van decidir presentar-se al programa de televisió "Opportunity knocks" (l'oportunitat crida), un concurs de nous talents de la cadena anglesa ITV, un canal independent de TV que competia amb la BBC. En aquell programa, el quartet es va donar a conèixer al gran públic, aconseguint, a més, diversos contractes trascendentals.

Els dos compositors a nòmina d'"Opportunity knocks", Mitch Murray i Peter Callender, es van reunir amb el mànager de Paper Lace i li van oferir una cançó pacifista amb la idea que la poguessin interpretar els seus representats. Una partitura amb un text que parlava de la fratricida guerra civil americana i que es titulava "Billy don't be a hero" (Billy no siguis un heroi). Editada en single a començaments de 1974, va representar el primer gran èxit del grup.

La cançó més emblemàtica de Paper Lace però, va ser "The night Chicago died" (La nit que va morir Chicago), un tema gangsteril, amb aromes de tragèdia, que la banda va publicar aquell mateix any 1974. Una cançó composta per la mateixa parella de compositors de "Billy don't be a hero". "The night Chicago died" va vendre més de tres milions de còpies només als Estats Units i va catapultar al grup al primer lloc de les llistes de popularitat de diferents països.

Paper Lace
Aquí, a l'esquerra, podeu veure la portada del disc, amb els quatre membres del grup vestits a l’estil gàngster, amb americana creuada a ratlles, clavell a la solapa i metralleta en mà.

"The night Chicago died" comença amb el so d’unes sirenes de policia. La lletra, parla d'un succés històricament dubtós: una batalla campal entre policies de Chicago i membres de la banda del llegendari criminal Al Capone, un tiroteig que, suposadament, es va produir el 14 de febrer de 1929, dia de Sant Valentí.

El cronista, relata l'angoixa de la seva mare, una dona que està esperant rebre notícies sobre la sort del seu marit, un policia que està participant en aquesta esbatussa.