Del Shannon

Una fugida cap endavant

Charles Weedon Westover va ser un cantant, guitarrista i compositor americà d’estil pop-rock nascut a Coopersville, un petit poble granger situat a l'estat de Michigan. Amb el nom artístic de Del Shannon, un pseudònim intencionadament jueu, Westover va col.locar en els primers llocs de les llistes d’èxits el seu tema "Runaway" (fugitiva), una composició que reuneix totes les coordenades artístiques de Del Shannon: una àmplia cobertura de guitarres, el teclat elèctric i la seva distintiva veu de falset.

"Runaway" està considerada una composició innovadora, ja que, en la part central, inclou un solo interpretat amb un primigeni sintetitzador, un instrument electrònic, desconegut fins aleshores, anomenat "musitrón". Es tractava d’un teclat elèctric portàtil, creat a partir del "clavioline" de l’enginyer francès Constant Martin.

El musitrón desprenia un so summament agut i un efecte melòdic tipus violí. Un instrument concebut i desenvolupat pel pianista Max Crook, un altre pioner de la música electrònica i el coautor, juntament amb Del Shannon, del tema "Runaway". El curiós del cas és que, Crook, mai va poder registrar el seu musitrón com a instrument propi, donat que el seu enginy estava compost per diversos aparells elèctronics ja registrats anteriorment.

La lletra de "Runaway", un text càndid i afectuós, típic del pop juvenil dels anys seixanta, aborda un amor frustrat, la història d'una noia que toca el dos, deixant penjat al seu xicot i aquest es pregunta, a si mateix, que és el que podria haver motivat l'escapada.

Publicada en single el mes de febrer de 1961, ràpidament es va convertir en èxit, passant a la història la seva coneguda tornada en falset: "and I wonder, I wah-wah-wah-wah-wonder..." com a clàssic representatiu de la música pop d'aquella època.

Del Shannon
L’any 1967, sis anys desprès de la seva publicació, Del Shannon va tornar a enregistrar "Runaway", gravant-la en un versió més lenta, amb més acompanyament orquestral i sense el solo de musitrón.

El resultat, proporciona a la cançó un aire de ressonància beatle. Tot i això, l’experiment no va tenir gaire èxit.

Segons la prestigiosa revista musical Rolling Stone, "Runaway" figura classificada en la posició 466 en la llista elaborada pels crítics, músics i experts de la indústria discogràfica (gairebé tots americans) on s'estableixen, segons ells, les 500 millors cançons (pop-rock) de tots els temps.