Keith

Cal anar amb compte amb les "calentures"

Cantant nord-americà d’estil pop i efímera carrera musical. El seu veritable nom és James Barry Keefer i va néixer a Filadèlfia, la ciutat més gran de Pennsilvània. Keith va iniciar la seva carrera artística a principis dels anys seixanta, formant part, com a cantant, de la banda The Admirations, formació que, l’any 1965, va enregistrar el single "Caravan of lonely men" (caravana d’homes sols).

L’any 1966, a proposta d’un disc-jockey de la seva ciutat natal que el va veure actuar, Keith es va embarcar en un nou projecte musical, publicant en solitari el seu primer senzill, "Is not gonna lie" (no vaig a mentir), un disc que va aconseguir la lloable posició 39 a les llistes Billboard Hot 100 nord-americanes.

El seu èxit més sonat però, el va assolir a finals de 1966 amb la composició "98.6", un entretingut tema pop d’elegant so i acurada producció que, editat en format single, va vendre un milió d'exemplars només als Estats Units, conquerint amb això, un preuat disc d'or. "98.6" també va sonar amb força a tot Europa.

El títol de la cançó "98.6" fa referència a la temperatura normal del cos humà en graus Fahrenheit i, curiosament, va ser editada per la discogràfica Mercury records. La lletra explica, de forma una mica rebuscada, que l'amor que transmet una noia al seu xicot és la millor medecina que hi ha, ja que, en estat d'enamorament, la temperatura corporal dels nois és la perfecta: 98.6 °F (37 °C graus Celsius).

Corre una llegenda urbana que diu que quan Keith es trobava de gira a Londres, va anar a fer les seves necessitats menors a uns lavabos públics i, mentre estava orinant, el jove que s’alleujava a la tassa contigua, al sortir, li va donar un copet a l'esquena i li va dir: "molt bona aquella cançó que vas enregistrar, la del 98.6". Quan es va girar per veure qui era el seu admirador, va quedar gratament sorprès en descobrir que es tractava, ni més ni menys, que de John Lennon.

98.6
La carrera de Keith s’augurava llarga i brillant, però no comptava amb l'exèrcit, la institució nord-americana que, en plena gira de concerts, va ordenar que detinguessin al músic, després que aquest s'hagués fet objector de consciència amb l’objectiu de no haver de complir amb les obligacions militars.

Com a càstig, Keith va estar un any servint cafès i pastes als generals d’una caserna militar de Nova Jersey. Després de concloure l’arrest, el seu retorn a la activitat artística no va ser la desitjada. El seu segon àlbum, editat l’any 1968, va passar força desapercebut, motiu pel qual, al cap d’un temps, Keith, discretament, va anar desapareixent de l’escena musical.