Deodato
Així s'expressava DeodatoEumir Deodato de Almeida és un pianista, compositor, arranjador i productor brasiler d’estil jazz-pop. De pare italià i mare portuguesa, Deodato va néixer a Rio de Janeiro. Es tracta d’un artista conegut per les seves eclèctiques composicions, fruit de la fusió de diversos gèneres musicals, com poden ser el rock, el pop, el jazz i el funk.Un músic que gaudeix de gran reputació com a productor i arranjador: ha produït més de cinc-cents àlbums, quinze d'ells guardonats amb un "Disc de Platí", és a dir, discos que han venut més d'un milió de còpies. Deodato, com arranjador, ha treballat amb gent tan dispar com Bjork, Kool & the Gang, Frank Sinatra, Roberta Flack o Aretha Franklin.La seva genial versió funk-jazz de la introducció del poema simfònic de Richard Strauss, "Also sprach Zarathustra" (així va parlar Zarathustra) un obra inspirada, al seu torn, en l'obra homònima del compatriota de Strauss, Friedrich Nietzsche i que el pianista brasiler va transformar en un estilitzat tema instrumental d’aspecte pop, una simfonia moderna de nou minuts de durada, es va propagar per tot el planeta.El disc "Also sprach Zarathustra (2001)" va vendre cinc milions de còpies a tot el món i li va valer a Deodato, entre d’altres distincions, el premi Grammy a la Millor Interpretació Pop/Instrumental de l’any 1973.A banda de Eumir Deodato al capdavant del piano elèctric i dels teclats, "Also sprach Zarathustra (2001)" va comptar amb la participació instrumental de l’excel.lent guitarrista John Tropea, del baixista Stanley Clarke, de Billy Cobham a la bateria, Airto Moreira a la percussió i Ray Barretto a les congues."Also sprach Zarathustra (2001)" era el primer tema del vuitè àlbum d’estudi de Deodato, un brillant treball publicat el mes de gener de 1973 sota el nom de "Prelude". Posteriorment, "Also Sprach Zarathustra (2001)" seria llançada en format single en una versió molt més reduïda, passant de 9:00 a 5:06 minuts la seva durada.La fanfàrria inicial de "Also sprach Zarathustra", titulada "Alba", ja havia assolit anteriorment una gran popularitat, ja que era el tema inicial de la banda sonora de la pel.lícula "2001: Una odissea de l'espai", el mític film de ciència ficció estrenat l’any 1968 i dirigit pel genial director nord-americà, Stanley Kubrick.
Delaney & Bonnie
Un tema dedicat a totes les fansSòlida banda anglo/nord-americana de rock amb influències de música country creada l’any 1967 a Califòrnia. El grup estava liderat pel matrimoni format per Delaney i Bonnie Bramlett (Bonnie Lynn O'Farrell) i va romandre en actiu fins l’any 1972. Motivat pels constants canvis dels seus integrants, la banda va ser rebatejada amb el nom de "Delaney & Bonnie and Friends" Per Delaney & Bonnie van passar alguns dels músics pop-rock més importants de l'època, cèlebres personalitats com ara, Eric Clapton, Duane i Gregg Allman, George Harrison (sota el pseudònim de "L'Angelo Misterioso") i Leon Russell, entre d’altres.El mes de desembre de 1969, Delaney & Bonnie va publicar com a cara "B" del single "Comin' home" (tornant a casa), el tema "Groupie (Superstar)", una cançó escrita per Bonnie Bramlett i Leon Russell que parla de les noies que segueixen incondicionalment a un determinat cantant o grup musical amb l'esperança d'arribar a confraternitzar amb el solista o amb algun membre de la banda.Excel.lentment interpretada, tant vocalment com musicalment, "Groupie (Superstar)" fou publicada per la discogràfica nord-americana Atlantic Records i els crèdits del single van ser adjudicats a "Delaney & Bonnie and Friends Featuring Eric Clapton".A banda de Delaney & Bonnie, "Groupie (Superstar)" ha estat editada en disc amb força èxit per diversos artistes, entre ells, Joe Cocker, Bette Midler i Sonny and Cher. La versió més coneguda, però, ha estat la que l’any 1971, amb el títol de "Superstar", va popularitzar el duo vocal i instrumental nord-americà Carpenters.
Com suggereix el títol de la cançó, "Groupie (Superstar)" relata la història d'una seguidora que s’enamora del guitarrista d’una banda de rock. Després d'un breu flirteig amb el músic en el transcurs d’un concert, la banda va continuar la seva gira i la noia es va quedar plantada, esperant i anhelant un retorn que mai s'arribaria a produir.
The Contours
La pregunta del milió de dòlarsGrup vocal afroamericà de rhytm and blues format l’any 1959 a Detroit, la ciutat nord-americana anteriorment denominada el "Bressol del motor". Originalment creada en format trio, la banda inicial estava formada per Billy Gordon, Billy Hoggs i Joe Billingslea; mes tard, se’ls afegirien els vocalistes Hubert Johnson i Sylvester Potts i el guitarrista Hugh Davis.El mes de gener de 1961, el sextet nord-americà publica el seu primer disc, "Whole lotta woman" (molta dona) i, poc temps desprès, edita "The stretch" (el tram), dos singles que no van obtenir gaire repercussió comercial.El mes de juny de 1962, però, dos anys després de fitxar per la discogràfica Tamla-Motown arribaria el seu primer gran èxit, "Do you love me?" (m'estimes?), un enèrgic tema escrit, compost i produït pel fundador de la companyia Motown, Berry Gordy Jr., que, en aquella època, va sonar sense parar a totes les ràdios nord-americanes.La intenció inicial era que "Do you love me?" fos interpretada per The Temptations, una altra agrupació de Detroit que, fins aleshores, encara no havia gaudit de cap èxit important, però, en aquell moment, el grup estava participant en un festival de gospel i, per això, al no disposar de disponibilitat immediata i per no perdre temps, Berry Gordy va decidir cedir el tema a The Contours.Aquesta era la forma habitual de treballar de la Motown l'any 1962. Una estructura de treball en sèrie importada de les factories de cotxes de Detroit, on Gordy havia treballat abans de fundar l’esmentada discogràfica. Les cançons eren escrites per compositors a nòmina i, desprès, adjudicades als intèrprets que ell pensava que li podien treure més rendiment. Si el grup o artista no estava disponible en aquell moment, com en aquest cas, la cançó s'adjudicava a un altre."Do you love me?," és un twist que recorda a dues conegudes composicions anteriors: "Twist and Shout" i "La Bamba". El single va despatxar més d’un milió de còpies i es va convertir en un dels primers encerts comercials de la discogràfica Tamla-Motown. "Do you love me?", a més, en aquell període, va ser profusament versionada en disc per múltiples bandes i artistes.En la lletra de "Do you love me?" s'esmenten diversos balls de moda d’inicis dels anys seixanta, com ara el "twist" o el "mashed potato". També resulta força curiós el seu fals final, un fet que podeu comprovar en el minut 2'26''.
Los Indios Tabajaras
Els guitarristes de la tribu indígenaDuet instrumental de guitarra clàssica (espanyola) format per dos germans indígenes del Brasil que, en idioma tupí, es deien, Muçaperê i Erundi, dos membres de la tribu Tabajara, una comunitat aborigen bastant apartada de la civilització als anys trenta i quaranta del segle passat i establerta a la selva profunda de l'estat de Ceará, al nord-est del Brasil. Sembla ser que eren el tercer i quart dels trenta fills que va tenir un dels cacics Tabajara, un curiós personatge anomenat Mitanga.Anys més tard, per raons comercials, Muçaperê i Erundi es van canviar el nom, transformant-se en Antenor Moreyra Lima i Natalicio Lima, això sí, sempre sota l’epítet de Los Indios Tabajaras. Al mateix temps, musicalment, Antenor es va especialitzar en l'acompanyament rítmic mentre Natalicio es feia càrrec de la part solista. Autodidactes, els dos músics van saber treure una particular sonoritat a les seves guitarres.Artísticament, el seu punt inicial va ser Rio de Janeiro. En aquesta ciutat es van guanyar ràpidament l’afecte del públic, interpretant amb la seva guitarra i a la seva manera, cançons típiques de la seva tribu indígena. A mitjans dels anys quaranta, un empresari teatral els va contractar per a fer una gira per Amèrica del Sud, una gira que va durar sis anys. Posteriorment, els dos germans es van establir a Mèxic, lloc on van romandre una llarga temporada.El primer gran èxit de Los Indios Tabajaras, va ser "Maria Elena", una romàntica cançó composta l’any 1932 en format de vals per Lorenzo Barcelata i escrita en honor a l'esposa del que en aquells temps era el president de Mèxic, Emilio Portes Gil.Inclosa en un àlbum de llarga durada dedicat específicament a la música llatinoamericana, el disc de Los Indios Tabajaras es va publicar l'any 1958 i va vendre més de cinc mil còpies. "Maria Elena" presenta un estil musical propi dels dos germans indis, un estil que, posteriorment, seria copiat i executat pels millors guitarristes de tot el món.No obstant això, el reconeixement universal de Los Indios Tabajaras no arribaria fins l'any 1962, seria amb l'edició als Estats Units d'una nova versió de "Maria Elena", la mateixa peça que el duo havia publicat amb força èxit quatre anys abans, però, ara, distribuïda a tot el món. El disc va superar el milió de còpies venudes.
Blue Swede
Una efímera banda nòrdica de tonalitat blavosaSextet pop-rock creat a Estocolm l'any 1973 pel vocalista Björn Skifs, un dels millors cantants pop de Suècia, quan aquest estava buscant una banda d’acompanyament per als seus concerts. Completava la formació, Bosse Liljedahl al baix, Michael Areklew a la guitarra, Anders Berglund als teclats, Janne Guldbäck a la bateria, Hinke Ekestubbe al saxo i Thomas Berglund a la trompeta.Els temes més reeixits dels Blue Swede sempre van ser versions d'altres artistes. A inicis de 1974, desprès d'haver aconseguit la fama en els països escandinaus, la banda sueca aconseguiria celebritat mundial al publicar als Estats Units una adaptació del tema "Hooked on a feeling" (atrapat a un sentiment), una cançó que sis anys abans havia popularitzat, també amb força èxit, el cantant nord-americà, B. J. Thomas i, posteriorment, el vocalista i productor londinenc Jonathan King.La versió que va treure Blue Swede es va convertir, instantàniament, en un tema universalment conegut, assolint la primera posició del rànquing de vendes dels Estats Units, Holanda, Austràlia i Canadà, gràcies, sobretot, a la peculiar i enganxosa introducció, d’aire cavernícola, que els Blue Swede van introduir al tema: "Ooga, Chagga-Ooga-Ooga-Ooga, Chagga-Ooga-Ooga-Ooga,...".Cada vegada que "Hooked on a feeling" ha estat novament versionada o s'ha utilitzat com a banda sonora d’alguna pel.lícula o ha format part d’algun videoclip o d’algun anunci comercial, el seu èxit ha repuntat de nou.Blue Swede es va convertir en la primera banda sueca que va assolir un èxit número 1 als Estats Units, obrint el camí que més tard aconseguiria un altre popular grup nòrdic, els ABBA. Blue Swede però, va tenir una existència molt curta, només va estar en actiu dos anys, enregistrant en aquest període, quatre singles i dos àlbums d’estudi. El grup es va dissoldre l’any 1975, després que Björn Skifs decidís reprendre la seva carrera en solitari.
