The Beatles

Indiscutiblement, els putos amos

Transcendental i llegendària banda britànica creada a Liverpool l'any 1962. La seva formació definitiva quedaria composta per John Lennon (guitarra rítmica, vocalista), Paul McCartney (baix, vocalista), George Harrison (guitarra solista, vocalista) i Ringo Starr (bateria, vocalista).

Son tantes i tantes les cançons de The Beatles amb una història al darrera que, la veritat, em costa molt escollir-ne una de sola per a poder-la comentar aquí, en aquest blog; de la mateixa manera que es impossible tenir solament una cançó favorita d'aquest fabulós grup, unànimament considerat el millor conjunt pop-rock de la història.

Finalment, però, com a homenatge a la seva extensa discografia, he triat la primera cançó del seu primer àlbum, el trepidant rock "I saw her standing there", un tema inclòs en el disc "Please, please, me", un treball publicat al Regne Unit el mes de març de 1963, ara ha fet exactament, cinquanta anys.

Majoritàriament composta en solitari per Paul McCartney, encara que en el disc figuri acreditada a McCartney/Lennon, sembla ser, que era una de les millors cançons dels Beatles en directe.

Ja des del seu inici, amb el seu cèlebre compte enrere, el conegut crit d'en Paul: one, two, three, FAAAHHH..., s'intueix una peça ràpida i de ritme espectacular i que a més, vol donar la impressió d'estar enregistrada en directe. Un tema que, avui dia, encara es pot incloure en el repertori de qualsevol banda de rock.

Traduït, el seu títol vindria a ser: "La vaig veure de peu allà" i la primera estrofa diu:

Bé, ella tenia només disset anys,
ja saps a què em refereixo,
i el seu aspecte era incomparable,...

Paul hauria de tenir vint o vint-i-un anys quan la va escriure, un jovenet en els seus inicis.


Los Mustang

Especialistes en versions ben fetes

Quintet barceloní d'estil pop/rock especialitzat en versions. Un dels conjunts més representatius de la dècada dels seixanta, un conjunt que destacava per les seves formes elegants i la seva pulcritud instrumental.

Els inicis de la banda es remunten al mes de novembre de 1960 quan s'ajunten per tocar temes instrumentals els guitarristes Marco Rossi i Tony Mercadé amb el baixista Miguel Navarro. El que era pur entreteniment anava prenent cos i, l'any 1961, ja com a grup compacte, participen en un certamen de conjunts Universitaris. Motivats per l'experiència, el trio decideix fer el salt i fitxen al cantant Santi Carulla, vocalista que havia passat breument per Los Sirex i futur líder de la banda i al bateria Tony Mier.

A finals de 1964 la seva fama havia crescut de tal manera, que els lectors de Discobolo, la principal revista musical espanyola de l'època, per votació popular, declaren a Los Mustang millor conjunt nacional.


El mes d'octubre de 1964 publiquen el seu novè treball discogràfic, un dels discos més populars de Los Mustang i, alhora, juntament amb "El submarino amarillo", un dels vinils més venuts del quintet. Es tracta d'un EP que inclou quatre temes: "Mi vida", "Y volvamos al amor", "Un mundo sin amor" i, finalment, "Conocerte mejor", una encertada versió, clavada al original, de "I should have known better" de The Beatles.


Entre 1964 i 1970 cap disc de Los Mustang va vendre menys de 25.000 exemplars, amb l'excepció de "El submaríno amarillo" que va arribar a les 130.000 còpies.

Unes xifres importants tenint en compte el reduït nombre d'aparells reproductors en els anys seixanta a Espanya.

L'any 1965, coincidint amb la històrica visita que els Beatles van fer a Espanya per a actuar a Barcelona i Madrid, Brian Epstein, el seu manager, va signar un acord amb la EMI espanyola pel qual els discos de The Beatles es comercialitzarien a Espanya un mes més tard que al Regne Unit.

Aquest fet, permetria a Los Mustang, que pertanyien a la mateixa companyia discogràfica, tenir marge per a posar al mercat adaptacions dels Beatles, abans que aquí aparegués la versió original.


Booker T. & the MG's

Una calçotada multirracial

Booker T. and the MG's (aquestes últimes, inicials de Memphis Group) van ser molt més que una simple banda d’acompanyament. "House band" del segell discogràfic Stax Records, va ser el primer grup instrumental de rock dels anys seixanta en el qual, la veu principal anava a càrrec d'un orgue, concretament d'un Hammond model C3.

Història viva del soul i del rhythm and blues, estan considerats els pares del subgènere musical anomenat Memphis soul. Els MG's, a més de composar i enregistrar els seus propis temes, treballaven com a grup de suport en directe de prestigiosos artistes com: Otis Redding, Sam and Dave, Wilson Pickett, Rufus i Carla Thomas, Albert King i Eddie Floyd, entre d'altres.

Booker T. & the MG's
El quartet estava format per Booker T. Jones (orgue i piano), Steve Cropper (guitarra), Donald "Duck" Dunn (baix) i Al Jackson Jr. (a la bateria).

Steve Crooper és coautor de clàssics soul com "Knock on wood", "In the midnight hour", "634-5789" i "(Sittin‘ on) The dock of the bay". En la coneguda cançó "Soul man" de Sam and Dave, a la segona tornada de "I'm a soul man...", es pot escoltar el crit "Play it, Steve!", una frase dedicada a Steve Crooper.

El primer èxit de Booker T.and the MG's va ser "Green onions" (cebes tendres), un single enregistrat l'any 1962; més tard, vindria "Time is tight", ¡Uf!,...quasi res.


Los Sirex

Quan en "Leslie" sortia de casa seva a les sis de la tarda

Grup barceloní d'estil pop/rock nascut a la dècada dels seixanta i format, inicialment, per Antoni Miquel Cerveró "Leslie" com a vocalista (que va suplir a Santi Carulla, quan aquest se'n va anar a Los Mustang), Lluis Gomis a la bateria, Josep Fontsere a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez al baix i Manolo Madruga guitarra solista.

El quart treball discogràfic de Los Sirex es va enregistrar l'any 1964 i inclou les primeres cançons d'autoria pròpia. La inscripció de la caràtula: "interpretan sus propias canciones", pot induir a creure (intencionadament) que tot l'àlbum està compost per temes propis. L'afirmació és un 50 % discutible.


La cançó d'aquest EP que més repercussió comercial va tenir va ser "San Carlos Club", un dels primers i més sonats èxits de Los Sirex i també, una de les cançons bàsiques, juntament amb "La escoba", de la seva discografia.

"San Carlos Club" era una cortesia que el quintet rendía al local del carrer Gran de Gràcia de Barcelona on Los Sirex actuaven regularment totes les nits de dissabte, també hi actuarien algun diumenge, entre els anys 1963 i 1964.

Los SirexEs tracta d'una adaptació del conegut tema "Route 66", una de les cançons més versionades de la història. La va enregistrar per primera vegada, l'any 1946, la formació Nat King Cole Trio.

Pel que sembla, la versió de Los Sirex la van afusellar de la que The Rolling Stones havien publicat aquell mateix any; això sí, amb la lletra totalment canviada.

De la resta de temes, "Tus celos" i "Piensa en mí", sí que són composicions del grup. "Si yo canto", es la versió en espanyol d'un èxit del moment, "Si je chante", una cançó popularitzada per la cantant francesa, d'origen búlgar, Sylvie Vartan.



The Mama's and The Papa's

Banda sonora de l'època hippie

Quartet vocal nord-americà creat l'any 1965 a Nova York i format per John Phillips, Cass Elliot, Denny Doherty i Michelle Phillips, quatre esplèndides veus i un gran compositor: John Phillips. Amb les seves harmonies vocals i amb el so de la pandereta sempre en primer terme, The Mama's and The Papa's van ser els màxims exponents de la música folk-pop dels anys seixanta.

El seu primer èxit va ser "Monday Monday" (dilluns, dilluns) tot i que la cara "B" del single, "California Dreamin'" (somiant amb Califòrnia), un clàssic dels anys seixanta, una composició escrita per John Phillips i Michelle Phillips, ha estat la cançó que més ha perdurat en el temps i la que més identifica a aquest grup familiar.

>Publicada el mes de novembre de 1965, "California Dreamin'" parla de la nostàlgia pel bon temps climatològic i de l'enyorança que sentien els autors del tema per la càlida i assolellada Califòrnia. "California dreamin'" està considerada una de les cançons més representatives del "flower power" i de la causa hippie.

The Mama's and The Papa's
Artísticament, The Mama's and The Papa's van tenir una existència bastant curta, només van estar junts tres anys, del 1965 al 1968. En tot aquest temps, van editar cinc elapés.

Tot i això, a més de "Califonia Dreamin'", una de les seves millors composicions, el quartet va deixar un llegat d'extraordinàries interpretacions vocals. En destacaré unes quantes: "Monday, monday", "Dedicated to the one I love", "Look through my window" i "Creeque alley".

Totes les fulles són de color marró,
totes les fulles són de color marró.
I el cel està gris,
I el cel està gris,...


Que ens ha quedat d'aquell llegat?,
d'aquella filosofia?, d'aquells estius de l'amor?.
Doncs res, quasi tot s'ha perdut.
Avui dia, el que preval es l'individualisme i el campi qui pugui.
Definitivament, fa temps que vam perdre la guerra.



Los Gatos Negros

Un excel.lent conjunt que, tot i el nom, transmetia bona sort

Competent banda d'estil pop/rock creada a Barcelona l'any 1961. La seva formació inicial estava composta per Javier Rabassa, al baix (substituït més tard pel cantant i baixista Piero Carando); Carlos Maleras, als teclats i fent veus; Jose María Mesa, a la guitarra solista; Ernesto Rodríguez, a la bateria i fent veus i Manel Sanfeliu, a la guitarra rítmica.

Autèntics representants del gènere musical batejat posteriorment com a "música de garatge" (en referència als locals d'assaig dels conjunts juvenils dels anys seixanta), Los Gatos Negros formen part de la brillant etapa musical sorgida en la Barcelona dels anys seixanta, un esdeveniment protagonitzat per desenes i desenes de músics (i aprenents de músics) que es van incorporar als nombrosos conjunts musicals que es van crear en aquella època.

Grup pulcre, professional i sobretot, elegant dalt l'escenari. El seu nom és imprescindible a la hora de rememorar la història del pop espanyol d'aquell periode.

Los Gatos negros
L'excel.lent versió de "Cadillac" publicada l'any 1966 en format EP per Los Gatos Negros estava piratejada de la que interpretava Tony Ronald en les seves actuacions en directe.

El mateix any que van treure aquest vinil, la banda de Tony Ronald també editaria el seu "Cadillac"; per descomptat, amb idèntica lletra i amb una interpretació molt similar a la de Los Gatos Negros.

De fet, aquesta versió ja provenia de l'adaptació que havien fet The Renegades, una banda creada a Birmingham i establerta a Finlàndia, del tema rockabilly "Brand new Cadillac" del cantant anglès Vince Taylor.


Los Canarios

Soul i rhythm and blues nacional

Grup espanyol de rock, soul i rhythm and blues, creat l'any 1964 a Las Palmas de Gran Canaria a l'entorn del seu cantant, l'instrumentista, compositor, productor i gran mestre recaptador de taxes digitals, Eduardo "Teddy" Bautista alies "el corsari" i el millor amic dels internautes. Los Canarios van ser una de les primeres formacions espanyoles amb secció de vent.

Independentment de la seva etapa al capdavant de la SGAE, on va fluir el seu desmesurat afany recaptatori i la seva cobdícia pel lucre personal, el cert es que Teddy Bautista, amb la seva portentosa veu, va encapçalar una de les millors bandes espanyoles de l'època i un dels grups de més alt nivell internacional.

Los Canarios
L'any 1967 després d'un període de rodatge als Estats Units amarant-se de música soul, Los Canarios enregistren a Londres, amb acreditats músics d'estudi britànics, como era habitual en aquella època (anècdota que no desmereix l'alt nivell artístic dels components de Los Canarios), el destacat i imprescindible single "Get on your knees" (posa't de genolls) / Trying so hard (esforçant-se dur).

"Get on your knees" va aconseguir ser sis setmanes seguides número 1 en vendes; el mateix nombre de setmanes al capdavant de "Los 40 Principales"; segon disc (el primer d'un artista espanyol) més venut de l'any 1968 i obtenint importants vendes a mig Europa i als Estats Units. ¡Tot un èxit!.

Teddy Bautista, desprès de deixar la música, anys mes tard tornaria a cantar, concretament, el mes de juliol de 2011, davant del jutge que investiga a la cúpula directiva de la "Sociedad General de Autores y Editores" (SGAE), pels (suposats) delictes d'apropiació indeguda, desviació de fons i administració fraudulenta.


Question mark & The Mysterians

El misteriós interrogant llatí

Quintet nord-americà de rock and roll creat l'any 1962 a Flint, un municipi de l'estat de Michigan. Els ? (Question mark) & the Mysterians formen part del nombrós grup de bandes i artistes cèlebres per l'èxit d'una sola cançó, els anomenats "one-hit wonder".

La formació estava composta per: Rudy Martínez, el seu vocalista, Robert Balderrama, guitarra solista, Frank Rodriquez, a l'orgue, Frank Lugo, al baix i Robert Martínez, el bateria.

Agrupació d'origen mexicà, va ser pionera en la introducció del rock llatí. Question Mark es va fer famosa pel tema "96 tears" (noranta-sis llàgrimes), una senzilla cançó de solament dos o tres acords, escrita per Rudy Martinez, que conté una melodia insistent, repetitiva i enganxosa, acompanyada del so extret de l'orgue Vox Continental del seu teclista i que, l'any 1966, va assolir la primera posició de les llistes d'èxits dels Estats Units.

(Question mark) & the Mysterians
Al marge de l'aspecte musical, la nota curiosa dels Question Mark i els seus Mysterians la dona el cantant i líder de la banda, Rudy Martínez, un excèntric de "cuidado" que, legalment, es va canviar el seu nom de pila pel caràcter «?» (el signe d'interrogació).

A més, el guillat d'en Rudy, temps enrere, va afirmar (i continua afirmant) que és un marcià i que va viure amb dinosaures en una vida anterior.

També seva és l'asseveració que unes "veus" li van dir que l'any 10.000 encara estaria interpretant "96 Tears"... ¡Això sí que és una cançó de tots els temps!.


The Rolling Stones

Un obsequi dels Beatles per als Rolling Stones

Llegendària banda britànica formada l'any 1962 a Londres. Fins ara, cap formació de rock and roll ha estat tan duradora ni tan àmpliament reconeguda la seva trajectòria artistico-musical. Les seves primeres produccions van incloure versions i temes de blues, rock and roll i rhythm and blues nord-americà. No obstant això, en el transcurs de la seva trajectòria, s'han anat afegint tocs estilístics d'altres gèneres, adaptant-se sempre a cada època.

Amb Mick Jagger, Keith Richards, Bill Wyman, Brian Jones (substituït posteriorment per Mick Taylor i, més tard, l'any 1975, per Ron Wood) i Charlie Watts com a membres fundadors. Avui dia, "Els Rollings" encara es troben en actiu, representant el grup més veterà de la història del rock i una de les bandes més grans i influents.

"I Wanna Be Your Man" (vull ser el teu home) és una composició escrita per John Lennon i Paul McCartney i enregistrada tant per The Beatles com per The Rolling Stones. El primer grup que la va gravar van ser els Stones.


El mes de setembre de 1963, els Rolling Stones estaven buscant material per al seu nou single. En aquestes, que John i Paul, amics seus, els hi van oferir "I Wanna Be Your Man".

The Rolling StonesAls Rolling Stones la peça els va agradar, però la discogràfica Decca Records els apressava a treure el nou disc i la cançó encara no estava del tot acabada.

Els dos Beatles, John i Paul, es van tancar en una habitació i, al cap de poc temps, van tornar amb el primer gran èxit dels Rolling Stones i, al mateix temps, amb una cançó per a Ringo Starr, per incloure al proper disc de The Beatles.


Es dona la curiosa circumstància que les dues cançons d'aquest single de The Rolling Stones, "I Wanna Be Your Man" i "Money", també les publicarien The Beatles, concretament, en el seu àlbum "With the Beatles".



Lone Star

Si avui és diumenge, toca anar a ballar

Una de les bandes pioneres en això que s'anomena pop-rock dels seixanta. Creada a Barcelona l'any 1959 en format de quartet a per l'excel.lent músic Pere Gené (veu, piano i líder de la formació) al costat de Rafael de la Vega (baix), Enrique Fusté (piano) i Enrique López (bateria).

Al igual que molts altres conjunts i solistes de l'època, els Lone Star, un dels grans, versionaven cançons d'altres intèrprets estrangers, principalment composicions anglosaxones. En la traducció, no dubtaven a canviar totalment la lletra i el sentit de la història original.

Aquest va ser el cas de "Los domingos", una cançó que Lone Star va publicar l'any 1966 en format Ep. Es tracta d'una adaptació de "Wear my ring around your neck" (el meu anell al voltant del teu coll), un tema popularitzat per Elvis Presley.

La cançó original, publicada l'any 1958, parla d'una persona molt enamorada que li suplica a la seva parella:

Lone Star M'agradaria que portessis
el meu anell al voltant del teu coll,
perquè sàpiga tot el mon
que t'estimo,...


La versió de Lone Star canvia completament la proposta del/a jove i la transforma en una invitació de ballaruga dominical:

Si tu quieres ir, el domingo a bailar,
yo te llevaré, pues sé de un lugar,
que de verdad, te ha de gustar,
y así este domingo
conmigo has de saltar,...


¡Sorprenent!


The Spencer Davis Group

La primera feineta de Steve Winwood

Conjunt británic de pop-rock i rhythm and blues format l'any 1963 a la ciutat anglesa de Birmingham. El grup estava liderat per Steve Winnwood. Completava la banda el guitarra rítmic i vocalista gal.lès Spencer Davis, que donava nom al grup, el baixista, Mervyn "Muff" Winwood, germà gran de Steve, i el bateria Peter York Spencer.

Nomes tenia 15 anys quan Steve Winwood va iniciar la seva carrera artística a The Spencer Davis Group, el quartet on, a més de prestar-hi la seva prodigiosa veu, es feia càrrec dels teclats i la guitarra solista.


The Spencer Davis Group
Amb Spencer Davis Group, Steve només va estar-hi tres anys i mig. En aquest breu període de temps, però, va deixar per a la memòria musical, fenomenals interpretacions, com la que ens brinda a "Keep on running" (segueix corrent).

Al mateix temps, va escriure les millors composicions del quartet: “When I come home”, “Gimme some lovin’”, “I’m a man” i la instrumental de collita pròpia "Trampoline", un tema interpretat al més pur estil Booker T.

L'any 1967, als 18 anys, Steve deixa The Spencer Davis Group per a crear un nou supergrup: Traffic, però això..., això ja es una altre història.


Eurogrup

Un brillant EP farcit de bones versions

La formació original d'aquesta interessant banda pop creada a Barcelona a finals de l'any 1966 estava composta per: Victor Escudé a la guitarra solista, Ferran Barrachina a la rítmica, Joan Salvador al baix, Joan Adriano Barres a la bateria i Jaume Miquel "el xinu" era el seu cantant. Inicialment, el quintet es va crear amb el nom de “"Los Fénix".


Eurogrup
Després de guanyar un concurs musical, el premi del qual consistia en l'enregistrament d'un disc, podent escollir, en català, per a la discogràfica Concèntric o en castellà, per a la companyia Belter, van triar en català i, per motius comercials, el conjunt es van canviar el nom a Eurogrup.

El disc, editat l'any 1967, conté bones adaptacions de temes de l’època: "L’estiu a ciutat" (Summer in the city) de The Lovin' Spoonful, “Perdo l'esma", versió de "I'll go crazy" de James Brown, "Que passa amb els duros", versió en català del "Get out of my life, woman" d'Allen Toussaint i "A la vora de l'aigua", versió de la coneguda “You've lost that lovin feelin” dels Righteous Brothers.