Michael Gordon Oldfield es un músic multiinstrumentista, compositor i productor britànic nascut a Reading, una ciutat anglesa situada a mig camí entre Londres i Òxford.
L'any 1967, juntament amb la seva germana Sally, forma el grup The Sallyangie, un duo folk-hippie compost per veu i guitarra. La parella, a través del modest segell discogràfic Transatlantic, va editar dos treballs d’ajustat èxit comercial: l’àlbum "Children of the Sun" (fills del Sol) i el single "Two ships" (dos vaixells). Tres anys després de la seva dissolució, va sortir a la llum un segon single seu: "Child of Allah" (nen d’Allah).
El mes de maig de 1973, ja en solitari, Mike Oldfield publica el seu primer àlbum d’estudi, l’hipnòtic "Tubular bells" (campanes tubulars), una peça musical de quaranta-nou minuts de durada i estructurada en dues parts. Un tema que Mike Oldfield havia enregistrat l’any anterior, a l'edat de 19 anys, i que el va catapultar a la fama.
Es tracta d’una moderna simfonia, un treball instrumental que, per mèrit propi, ja forma part destacat de la historia del rock i, al mateix temps, també seria l’àlbum crucial per designar a Virgin Records la discogràfica independent més gran del món, ja que va ser el primer títol editat per aquest emprenedor segell britànic.
"Tubular bells" va aconseguir vendre ni més ni menys que 16 milions de còpies a tot el món. També va representar el naixement de la música "indie" (independent). Va ser el primer disc que va vendre milions de còpies sense tenir cap discogràfica multinacional al darrera.
"Tubular bells" és un eclèctic treball que incorpora, sobreposats, un ventall de fins a vint instruments diferents, gairebé tots ells, tocats pel propi Mike Oldfield, des del piano fins a l’orgue, passant per la flauta, les campanes tubulars o les guitarres. "Tubulars bells" també sorprèn per la absència de bateria i la manca de part vocal: només se sent, de tant en tant, la veu del còmic Vivian Stanshall, en qualitat de "mestre de cerimònies", que va presentant, un a un, tots els instruments que van intervenint en la composició.
El solo de piano inicial de "Tubular bells" es va utilitzar per a formar part de la banda sonora de la pel.lícula "L'exorcista", un film de culte estrenat el mes de desembre de 1973. "Tubular bells" va guanyar força notorietat a causa de l'èxit comercial d'aquesta atemoridora pel.lícula nord-americana.
El títol de la composició, "Tubulars bells", es deu, òbviament, a les campanes tubulars, un instrument musical que està format per tubs metàl.lics llargs, disposats verticalment; un element que es va fer servir en la producció d'aquest esmentat tema.
Originalment no eren a la llista d'instruments que Mike Oldfield tenia pensat utilitzar, però, les va veure en l'estudi i va decidir provar-les.
Per aconseguir un so més fort, Mike Oldfield va colpejar una de les campanes amb una barra de ferro. El resultat va ser una campana doblegada i feta malbé, però, la visió de la destrossa li va servir d’idea creativa per a il.lustrar la mítica portada del disc.