Chris Andrews

L'individu antiquat que va aconseguir triomfar

Versàtil cantant i compositor britànic de música pop. Christopher "Chris" Frederick Andrews, és un artista que va néixer a Romgord, un municipi anglès situat a l’est de Londres que forma part del comtat d'Essex. Als cinc anys, Chris va començar a tocar el piano; quan va complir els dotze, va aprendre a tocar la guitarra.

Chris Andrews va escriure la majoria d'èxits (a excepció de "Puppet on a string" (marionetes a la corda)) de la cèlebre cantat britànica Sandie Shaw, l'artista londinenca que s'havia fet popular en actuar descalça. Entre aquests títols, "Long live love" (viva l’amor), "Girl don’t come" (la noia no vindrà), "Message understood" (missatge entès) i "Tomorrow" (demà). També va composar la majoria de temes del cantant i actor britànic, Adam Faith, autèntic ídol de les adolescents angleses de l’època.

Chris Andrews es va foguejar artísticament actuant en els nombrosos clubs musicals d’Hamburg, entre ells, el cèlebre Star Club, just en el mateix període, entre els anys 1961 i 1962, en que també hi actuaven, regularment, The Beatles, perfeccionant les seves habilitats musicals. L’any 1963, amb la banda de la qual era el vocalista, un grup anomenat Chris Ravel and The ravers, Chris Andrews va enregistrar el seu primer disc.

Tot i que ja havia arribat assolir cert renom en la indústria musical com a compositor, el mes de setembre de 1965, Chris Andrews es convertiria en cantant d'èxit amb la composició pròpia "Yesterday man" (l'home del passat), una cançó optimista que Sandie Shaw va tenir l’oportunitat de gravar i que no es va poder materialitzar en rebutjar la oferta. Un tema inclòs en el primer treball discogràfic de Chris Andrews com a cantant solista que va conquerir les llistes britàniques i les llistes de la majoria de països del continent europeu.

Llançada en format single, el disc va vendre mig milió de còpies al Regne Unit i un milió i mig a Alemanya. A data d’avui, "Yesterday man" a despatxat més de deu milions de còpies a tot el món. Si suméssim les centenars de recopilacions que inclouen aquest tema, la xifra podria arribar fins als cent milions.

Chris Andrews podria haver estat una gran estrella si realment hagués volgut, però sempre va preferir escriure cançons per a altres artistes abans que dedicar-se plenament a la interpretació. Per aquest motiu, sovint ha estat titllat de ser un compositor de primera i un intèrpret de segona, qualificatiu que mai ha refutat, atès que sempre s’ha sentit còmode amb la seva elecció.

Simon and Garfunkel

Transposició de l'estat de calma i assossec

Amb la magistral conjunció de les seves veus, Simon and Garfunkel van formar una de les parelles nord-americanes de folk-rock més importants i més popular dels anys seixanta. Eren, Paul Frederic Simon, nascut a Newark, New Jersey i Arthur Ira Garfunkel, nascut a Forest Hills, Nova York, dos companys de classe de l'institut Forest Hills de Nova York que estan considerats una de les millors simbiosis artístico-musical d'aquell període.

De molt joves, Paul i Arthur van començar a contemplar, seriosament, la idea de dedicar-se a la música. Amb aquest objectiu, van escriure cançons junts, van enregistrar cintes magnetofòniques i, finalment, van recórrer les cases discogràfiques de Manhattan amb les maquetes gravades.

Els primers resultats positius daten de l’any 1957, quan van aconseguir enregistrar el seu primer single, un disc titulat "Hey schoolgirl" (hey col.legiala), un tema propi totalment influït per l'estil dels Everly Brothers, el duo més popular en aquell moment als Estats Units. Per a aquest primer treball discogràfic, la parella va escollir un nom artístic realment ocurrent: Tom & Jerry.

Més tard, el mes de març de 1964, Simon and Garfunkel enregistren per primera vegada "The sound of silence" (el so del silenci), un tema escrit per Paul Simon després de l'assassinat de John F. Kennedy. Interpretada a dues veus i acompanyada exclusivament per la guitarra acústica de Simon, la cançó va ser inclosa en el primer elapè de Simon and Garfunkel, "Wednesday morning, 3 AM." (dimecres, 3 del matí), un àlbum que no va gaudir de gaire èxit, un fet que propiciaria la momentània separació de la parella.

Posteriorment, el productor musical Tom Wilson va agafar "The sound of silence" i li va acomodar un fons instrumental menys folk: li va afegir un baix, una guitarra elèctrica i una marcada bateria. Reeditada, novament, en format single l'any 1965, amb el títol en plural: "Sounds of silence" i en una versió més vigorosa, la cançó va escalar al cim de les llistes d’èxits de mig planeta, convertint-se en tot un clàssic. "Sounds of silence" va vendre més de cinc milions de còpies a tot el món.

Actualment, un exemplar original de l’àlbum "Sounds of silence" està conservat a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, arxivat per a la posteritat per la seva rellevància "cultural, històrica i estètica".

La cançó s'inicia amb un dels puntejos acústics més famosos de la història de la música pop, i és que, realment, és impressionant com tres o quatre notes poden arribar a crear una atmosfera musical tant precisa. Poc desprès, Simon i Garfunkel començen a entonar cinc paraules màgiques que han fet història: "Hello darkness, my old friend ...".

Hola foscor, vella amiga,
he vingut a parlar amb tu una altra vegada,...

Grand Funk

La genuïna banda nord-americana de rock

Power-trio nord-americà marcat per la fusió de rock dur amb funk i blues. Inicialment, el nom complert de la banda era Grand Funk Railroad. Creada l’any 1968 a Flint, un municipi de l’estat de Michigan, la seva formació estava integrada per Mark Farner (cantant i guitarra), Don Brewer (cantant i bateria) i Mel Schacher (al baix).

Grand Funk va ser una de les primeres bandes de rock dur dels Estats Units que va aconseguir un seguiment massiu per part dels seus entregats fans, uns seguidors que vibraven amb les impetuoses actuacions en viu i amb les enèrgiques composicions rockeres, amb base de blues, que els tres membres del grup oferien a cada concert.

Diuen els entesos que era la banda més sorollosa de totes. Alguna vegada, en els seus inicis, se'ls havia qualificat de no ser gaire virtuosos; potser per això, va ser una banda de rock poc recolzada i bastant ignorada per part de la crítica especialitzada de l’època.

L'any 1969, Grand Funk va aconseguir rubricar un contracte discogràfic amb Capitol Records. Amb l’empara d’aquest acreditat segell, el grup publica el seu primer àlbum, el meritori, "One time" (un cop). Un disc de debut que, tot i difondre's parcament a través de les emissores de ràdio i rebre unes crítiques no gaire favorables, va vendre un volum notable de còpies, i a més, va aconseguir treure el cap (lloc 27) en les llistes d’èxits nord-americanes.

Per al seu sisè àlbum d'estudi, un disc anomenat, "Phoenix" i publicat l’any 1972, la banda va incorporar un quart component, el teclista Craig Frost, un element que va ampliar, musicalment, la clàssica formació instrumental del grup, conformada, fins llavors, per guitarra, baix i bateria. Craig no se sumaria al grup com a membre oficial fins al següent disc.

L'any 1973, la banda va escurçar el seu nom a Grand Funk. Sota l'empara d'aquesta denominació, van editar el seu disc més popular i aclamat, "We're an American Band" (som una banda americana), un treball extremadament brillant i de gran qualitat que conté vuit sòlids temes hard rock amb unes interpretacions plenes de sentiment i una vibrant interacció instrumental.

Un disc que, gràcies al tema homònim que obre l'àlbum, “We're an American Band”, una composició escrita pel bateria de la banda, Don Brewer, que també hi posa la veu, va portar a Grand Funk a assolir el segon lloc en les llistes d’èxits de LP’s i a conquerir la primera posició en l'apartat de singles.

Martha and the Vandellas

Les noies que impulsaven els balls al mig del carrer

Trio vocal nord-americà creat l’any 1963 a Detroit, la ciutat bressol de la indústria automobilística nord-americana. El grup estava liderat per Martha Reeves i es completava amb Annette Beard i Rosalyn Ashford, van ser un dels principals conjunts femenins del segell discogràfic Motown i van obtenir fama mundial gràcies a la interpretació de ballables temes pop/soul.

Tot i que Holland/Dozier/Holland, el genial tercet de compositors de la Motown, van ser els principals subministrador de hits de Martha and The Vandellas, va ser amb una enganxosa cançó escrita per Marvin Gaye, William "Mickey" Stevenson i Ivy Hunter titulat "Dancing in the street" (ballant al carrer), un tema publicat en format single el mes de juliol de 1964, quan la Martha i companyia va assolir el cim de la seva popularitat.

Martha Reeves és una excel.lent cantant que, en aquell temps, gaudia d’un to de veu bastant aspre, una mica dur, per la qual cosa, rarament era eficaç interpretant balades. Ara bé, traslladada aquesta veu a temes moguts, com ara, "Dancing in the street", una composició molt rítmica i amb empenta, la seva tonalitat era cent per cent apropiada.

"Dancing in the street" molt aviat es convertiria en un clàssic internacional. Amb posterioritat, seria adaptada amb bastant d’encert, per The Kinks, The Carpenters, The Who, The Walker Brothers, Grateful Dead, Van Halen, The Mamas and The Papas o el curiós duo format per Mick Jagger i David Bowie amb finalitats benèfiques, entre d'altres.

En l’aspecte musical, "Dancing in the street" també ha esdevingut un dels himnes urbans més perpetuats de tots els temps als Estats Units. Es tracta d’una inconfusible oda a les ganes de passar-s’ho bé escoltant música, cantant o ballant en qualsevol lloc i en qualsevol moment, però, sobretot, en l’època estiuenca, quan el bon temps acompanya i qualsevol persona pot gaudir, sol o en companyia, d'una agradable vetllada al carrer.

La cançó arrenca amb un redoble de bateria que dóna pas a la secció de vent. Després d'uns quants compassos, entra la veu potent de Martha Reeves recolzada per un ritme de percussió molt metàl.lic. Mentrestant, les "Vandellas", reforcen la veu principal corejant la frase: "Dancing in the street".

Hot Chocolate

Una bona ració de xocolata calenta

Banda interracial britànica d’estil funk, música disco i soul creada a Londres l'any 1969 en format de sextet. El seu èxit més cèlebre va ser, "You sexy thing" (tu, cosa sexy), un tema utilitzat fins a la sacietat en nombroses pel.lícules i anuncis publicitaris que va aconseguir arribar al "top ten" de vendes en tres dècades diferents.

Al començament, la formació es deia Hot Chocolate Band i la seva carrera discogràfica es va iniciar l’any 1969 amb una versió reggae de "Give peace a chance" (dóna-li una oportunitat a la pau) el conegut himne pacifista compost per John Lennon.

Quan se'ls va advertir que necessitaven autorització per publicar "Give peace a chance", es van posar en contacte amb el segell discogràfic Apple Records i allà, sorprenentment, van descobrir que a John Lennon li havia agradat la versió que ells havien enregistrat, i per aquesta raó, al cap de poc temps, Hot Chocolate va aconseguir formalitzar un contracte amb l'esmentada companyia discogràfica.

El vincle amb Apple Records però, va ser curt, ja que en aquells moments, la relació dels quatre Beatles començava a esquerdar-se i la companyia Apple Records patia seriosos problemes financers.

"You sexy thing" és una composició escrita pel jamaicà, nacionalitzat britànic, Errol Brown, el fundador, líder i vocalista de Hot Chocolate. Publicada en format single el mes de octubre de 1975, va ser el tema encarregat d'immortalitzar al grup.

El curiós del cas, és que "You sexy thing" ocupava, inicialment, la cara "B" del disc, darrere de "Blue night" i, a no ser que hagi estat pel seu suggestiu títol, ningú sap amb certesa el per què del seu sorprenent èxit.

L’any 1987, gràcies a un remix que va fer Ben Liebrand, un acreditat disc-jockey holandès de música discotequera, "You sexy thing" va tenir un segon reconeixement, tornant a encapçalar, novament, les llistes d'èxits.

I l’any 1997, "You sexy thing" va gaudir d’una nova reaparició afortunada, va ser quan va ser escollida per formar part de la banda sonora de la pel.lícula The Full Monty, retornant, novament, la popularitat a Hot Chocolate