Captain & Tennille

El capità de vaixell i la "beach girl"

Duo mixt nord-americà d’estil pop creat l’any 1973 a la ciutat californiana de San Francisco. Una formació composta per la parella artística i sentimental integrada per Daryl Dragon (Captain) i Cathryn Antoinette "Toni" Tennille, dos qualificats pianistes i cantants.

L’any 1971, al capdavant de l'orgue i els teclats, Daryl Dragon formava part de la banda de suport de la gira de The Beach Boys, també, en qualitat de músic d’estudi, havia enregistrat diversos temes amb ells. En aquest període, Mike Love, un dels membres més veterans de The Beach Boys, havia batejat Dragon amb el sobrenom de "The Captain".

D’altra banda, Toni Tennille havia coescrit el musical rock de temàtica ecologista "Mother earth" (mare terra), un espectacle que l’any 1970 triomfava a San Francisco i que es traslladava a Los Angeles. En aquesta ciutat, en el procés de selecció de músics, es va presentar Daryl Dragon, que es trobava en un recés de la gira de The Beach Boys.

Dragon no va aconseguir el lloc, però al seu torn, va fer amistat amb la cantant i li va recomanar a que anés a veure als Beach Boys, ja que en aquells moments, el quintet buscava una vocalista per fer cors i una pianista addicional. Tennille es va mostrar interessada i una vegada superat el càsting, durant la gira de l’any 1972, la cantant va passar a convertir-se en la primera i única "Beach Girl".

Finalitzada la gira, Tennille i Dragon van formar el duo Captain & Tennille. L’any 1974, autofinançat i enregistrat en un modest estudi de gravació, Captain & Tennille van llançar el seu primer single "The way I want to touch you" (la forma en què vull tocar-te), un disc que va assolir un moderat èxit local i que els va ajudar a aconseguir un contracte discogràfic amb el segell A&M Records.

Sota l'empara d'aquest segell, Captain & Tennille va publicar "Love will keep us together" (l'amor ens mantindrà junts), una composició que el seu autor, el cantant novaiorquès Neil Sedaka, havia comercialitzat l'any 1973 passant bastant desapercebuda.

L’any 1975, la versió de "Love will keep us together" que va treure Captain & Tennille va ser el single més venut dels Estats Units, a més de guanyar un premi Grammy i obtenir un disc d'or.

Un detall curiós: amb el títol "Por amor viviremos", Captain & Tennille va llançar una versió en espanyol (amb acusat accent ianqui) de "Love will keep us together".

"Por amor viviremos" va assolir la posició 49 de les llistes Billboard, el que va produir un fet insòlit: la mateixa cançó, interpretada pel mateix artista en anglès i espanyol i publicada en discos diferents, apareixia simultàniament, en lloc destaca a la mateixa llista d’èxits.

Etta James

Una invocació materna molt temperamental

De nom complert, Jamesetta Hawkins, Etta James va ser una cantant i compositora nord-americana dotada d’una increïble veu, una veu estimulada per la seva forta personalitat i pel seu enèrgic caràcter, una veu perfectament modelada per al rhythm and blues. Nascuda a Los Angeles, la ciutat més poblada de l’estat de Califòrnia, està considerada una de les artistes més destacades del blues i del rhythm and blues.

Com tantes altres intèrprets nord-americanes de raça negra, Etta James es va iniciar, musicalment, cantant gospel, concretament en el cor de l’església Saint Paul Baptist Church de Los Angeles. Anys més tard, amb unes amigues, va formar el trio vocal The Creolettes i, amb tot just catorze anys, va ser descoberta pel director d’orquestra i productor musical, Johnny Otis, que va prendre el tercet sota la seva tutela i amb el nom de Etta James and The Peaches, va proporcionar a la cantant els seus primers èxits.

L’any 1960, Etta James va signar un contracte discogràfic amb el llegendari segell Chess Records, una de les decisions més importants de la seva carrera artística. Aquest encertat pas va dur a Etta a editar el seu primer àlbum en solitari "At last!" (per fi), un treball on destaca la cançó que dona títol al disc i que va constituir el primer èxit de la seva extensa i premiada carrera musical.

L'any 1967, la cantant californiana va publicar en format single un dels seus temes clàssics, "Tell Mama" (digues-li a la mare), una balada soul optimista que es va convertir en un dels seus grans èxits.

"Tell Mama" anava acompanyada de la punyent balada soul "I'd rather go blind" (prefereixo quedar-me cega), el tema que ocupava la cara "b" del disc, un títol que, originalment, no va ser un gran èxit, però que, amb el temps, es convertiria en un dels títols de referència de Etta James.

Malgrat gaudir d’un un timbre de veu únic, de tenir una de les veus més potents de l’època i d’oferir unes interpretacions molt intenses, a Etta James, tot i el seu carisma, li va costar molt d’esforç conquerir el reconeixement popular, probablement, pel fet que la seva carrera artística, sovint es va veure afectada per la seva turbulenta vida personal.

Bill Withers

Un intèrpret assossegat i brillant

De nom complert, William Harrison Withers, Bill Withers és un infravalorat cantant i compositor nord-americà de soul i rhythm and blues nascut a Slab Fork, un petit municipi miner situat a l'estat de Virgínia Occidental. D'atípica carrera artística, en ple reconeixement del públic, a finals dels anys vuitanta, Bill Withers va decidir abandonar la música com a professió i així poder gaudir més temps de la vida en família i de la companyia dels seus amics.

El mes de juliol de 1971, el cantant afroamericà va publicar l'excel.lent balada "Ain't no sunshine" (no brilla el sol), una composició pròpia que formava part del seu àlbum de debut, "Just as I am" (tal com sóc), un elapé produït per Booker T. Jones (el líder de Sam Booker T. & the MG 's) i editat pel modest segell discogràfic Sussex.

Per raons de pressupost, inicialment, s'havien previst quatre sessions de tres hores d'estudi per a l'enregistrament de l'esmentat àlbum; tot i això, finalment, es va enregistrar en tres sessions, però, amb un descans de sis mesos entre la segona i l'última sessió.

"Ain't no sunshine" és una excel.lent balada que sap transmetre sentiments, la seva lletra parla de com l'absència d'una persona estimada fa que el sol perdi la llum i la seva calor, també expressa la por de no saber on ella està ni quan tornarà i en últim lloc, manifesta que la casa comuna no és una llar quan ella no hi és. La seva tercera estrofa, desprèn un moment de forta emoció, quan Bill Withers repeteix 26 vegades, sense respirar, la frase "I know" (ho sé).

En l'edició de l'any 1972, "Ain't no sunshine" va guanyar el premi Grammy a la millor cançó rhythm and blues de l'any; a banda d'això, el disc ja havia venut més d'un milió de còpies, motiu pel qual, havia estat guardonat amb un disc d'or.

Tot i l'èxit obtingut, sembla ser que, en aquells moments, Bill Withers es va negar a deixar la seva feina de mecànic en la fàbrica aeronàutica de McDonnell Douglas on treballava, ja que creia que la música era una indústria voluble i encara es considerava un novell en comparació amb altres artistes.

No brilla el sol quan ella no hi és,
no hi ha calor quan ella se'n va,... 

Barry Manilow

Una tendra balada elaborada sense alcohol

Baladista nord-americà de sòlida reputació com a cantant, compositor i arranjador musical, un music nascut al districte de Brooklyn de Nova York. Els seus progenitors el van registrar amb el nom de Barry Alan Pincus, però, després del divorci del seus pares, la seva mare es va tornat a casar, el que va motivar que canviés legalment el seu cognom i el del seu fill, fent servir, des de llavors, per tots dos, el cognom de soltera: Manilow.

De molt jovenet, amb només set anys, Barry va aprendre a tocar l'acordió i el piano i, als tretze, ja cantava en públic. Els seus inicis professionals amb la música, però, els va desenvolupar com a compositor d'anuncis publicitaris.

L'any 1972, Manilow va conèixer a l'actriu, cantant i productora nord-americana Bette Midler, una artista que el va ajudar a impulsar-se com a cantant, ja que el va contractar com a pianista, arranjador i director musical de les seves gires. El xou de Bette Midler comptava amb dues parts, la segona d'elles, l'obria Barry Manilow en solitari, un fet que va propiciar que el gran públic el comencés a conèixer i admirar.

L'any 1971, el cantautor nord-americà Scott English va publicar un single on apareixia una romàntica balada titulada "Brandy", un tema que Scott havia escrit conjuntament amb el compositor anglès Richard Kerr. "Brandy" no va tenir gaire èxit als Estats Units on va passar bastant desapercebuda, no així al Regne Unit, on va ser un títol bastant reproduït a les ràdios comercials.

Tres anys més tard, versionada per Barry Manilow amb uns excel.lents arranjaments musicals i amb el títol de "Mandy", la composició de Scott es va fer famosa a tot el món. Publicada el mes d’octubre de 1974, "Mandy" formava part del segon àlbum d'estudi de Manilow: "Barry Manilow II".

La "Mandy" de Barry Manilow va aconseguir escalar al lloc més alt de les llistes Billboard Hot nord-americanes, sent el primer single del segell discogràfic Arista que va conquerir aquesta posició. A més, va ser certificada "Disc d'or". Sense cap mena de dubte, "Mandy", un dels primers èxits de Barry Manilow, va ser la cançó que el va catapultar a la fama.

Player

Una ruptura sentimental bastant reixida

Banda nord-americana de soft rock creada l’any 1976 a la ciutat de Los Angeles, estat de Califòrnia, una formació que encaixava força bé amb l’estil pop rock melòdic de l'època. La composició inicial del grup estava formada pel britànic originari de Liverpool, Peter Beckett i per John Charles "JC" Crowley (teclats, guitarra i veu cantant), Ronn Moss (baix i veus) i John Friesen (bateria).

El seu àlbum de debut portava el nom de la banda, "Player", un treball força aconseguit publicat l'any 1977, un disc on sobresurt "Baby come back" (nena, torna), un tema que, més tard, es convertiria també en el primer single de Player. Es tracta d’ una tendra balada que fa gala d’unes excel.lents harmonies vocals i que, acompanyades d’una lletra amb embolcall sentimental, parla de nostàlgia i penediment.

"Baby come back" va ser escrita arran de la ruptura sentimental entre Peter Beckett i la seva xicota, una parella que portava cinc anys de relació. Aquest fet va deixar bastant tocat al guitarrista que, amb l’ajuda del seu company, J.C. Crowley, va voler deixar constància de la situació anímica en que es trobava expressant totes les seves emocions.

Com es pot comprovar una vegada més, un fet emotiu de tipus amorós acaba sent font d'inspiració per a una partitura musical d’èxit; en aquest cas, el tema més reeixit d'aquesta banda, l'únic èxit notable de la seva carrera, i un del millors número 1 de finals de la dècada dels setanta.

Publicada en format single el mes de desembre de 1977, "Baby come back" es va convertir aquell any en el senzill més venut dels Estats Units, superant la increïble xifra de dos milions de còpies. "Baby come back" també va liderar diversos rànquings internacionals.

L’any següent, Player va ser proclamat per la revista nord-americana Billboard, l’acreditada publicació especialitzada en informació sobre la indústria musical, com el "millor grup de rock and roll" de l’any 1978.

Nena, torna,
qualsevol ximplet pot veure
que hi ha alguna cosa de tu en tot, ...