Chubby Checker
Un ball insalubre i indecorós Conegut artísticament amb el sobrenom de "el rei del twist", Ernest Evans (Chubby Checker) és un cantant nord-americà nascut a Spring Gully, un municipi ubicat a l'estat de Carolina del Sud.Els èxits, amb freqüència, depenen d'estar exactament en el lloc adequat en el moment oportú. Chubby Checker n'és un típic exemple: a inicis dels anys seixanta era un dels nombrosos artistes desconeguts del catàleg de la petita però activa companyia discogràfica Cameo-Parkway Records. Un cantant que va tenir la sort de trobar-se als estudis el dia que s'enregistrava un programa de televisió dedicat a la promoció de joves valors que es deia "American Bandstand", precisament, la tarda en que el vocalista Hank Ballard, va comunicar que li era impossible anar al plató per a promocionar "The twist", un tema propi que havia editat amb la seva banda, The Midnighters i que formava part d'un single de moderada resposta comercial.Ràpidament, Dick Clark, el presentador del programa, va buscar al seu voltant, intentant localitzar un digne substitut que interpretés "The twist". El destí va fer que l'escollit fos el jove de divuit anys Chubby Checker, un cantant que, en poques setmanes, seria investit màxim exponent del nou i enganxós ritme ballable: el "twist".La versió de "The twist" de Chubby Checker, publicada el mes de juny de 1960, en si mateixa, no era musicalment molt innovadora, ni tan sols gaire brillant, ja que la veu de Checker era massa aguda i semblava forçada, però, les seves aparicions a la televisió i el seu impacte escènic van fer que aquells nous passos de ball, caracteritzats per un constant moviment cadenciós dels malucs, peus i braços, es tornessin patrimoni de totes les festes i esdeveniments juvenils de l'època.Aprofitant el filó del twist, l'any 1961 Chubby Checker va publicar "Let's twist again" (de nou, el twist), un tema que a diversos països, va arribar al lloc més alt de les llistes d'èxits. "Let's twist again" va llançar definitivament la moda del twist a tot Europa.A Espanya, un censor que es deia Manuel Antonio Zavala Díez va proposar prohibir la seva difusió a través de la radio amb els següents arguments: "El ritmo denominado "twist" ha suscitado una general repulsa entre las personas de buen sentir. Diferentes países extranjeros, como Irán, lo han prohibido por inmoral. Además, recientemente, se han publicado opiniones médicas que lo consideran peligroso para la salud física". ¡Patètic!.
The Swinging Blue Jeans
Els pantalons texans ballarins Quartet britànic d'estil "merseybeat", és a dir, música "beat" interpretada per grups de la regió de Merseyside, comtat al qual pertany la ciutat portuària de Liverpool. Creat l'any 1962 a Liverpool, la seva formació estava composta pel cantant i guitarra solista Ray Ennis; el guitarra rítmic Ralph Ellis, el baixista Les Braid i el bateria Norman Kuhlke.Un grup que en aquella època actuava amb profusió per tots els mítics locals de concerts de Liverpool, com ara al The Cavern Club, on era grup resident o al Mardi Grass Club i, igual que havien fet altres bandes coetànies seves, en un moment donat, també van fer les maletes per travessar el mar del Nord i anar-se'n cap a la ciutat alemanya de Hamburg, on desplegarien el seu repertori farcit de versions d'altres artistes i potser també, d'algun tema original propi.L'any 1963, The Swinging Blue Jeans va aconseguir signar contracte amb la discogràfica EMI, companyia que, sota el seu segell HMV (His Master's Voice), el mes de juny d'aquell mateix any els va editar el seu primer single, "It's too late now" (ja és massa tard), un tema compost pel vocalista Ray Ennis que va aconseguir entrar en el top 30 britànic. Tres mesos més tard, van comercialitzar "Do you know" (tu saps), una altra composició d'Ennis que, desafortunadament, va gaudir de menys estima comercial.A finals d'aquell mateix any, els Swinging Blue Jeans publiquen "Hippy Hippy Shake" una enèrgica i contundent versió de menys de dos minuts de durada d'una cançó original de Chan Romero, un intèrpret nord-americà de rock and roll d'ascendència apatxe i cherokee i que havia editat en disc quatre anys abans, a l'edat de disset anys.El "Hippy Hippy Shake" de The Swinging Blue Jeans va assolir el segon lloc de les llistes d'èxits britàniques i va vendre més de tres milions de còpies a tot el món, convertint-se en l'èxit més sonat d'aquest quartet de Liverpool i la composició amb la qual, la banda aconseguiria finalment la cobejada fama i popularitat.Com a curiositat, esmentar que dues notables versions en directe de "Hippy Hippy Shake" es poden trobar als àlbums "Live at the BBC" i al "Live! at the Star-Club in Hamburg, Germany; 1962" de The Beatles, unes versions fetes i enregistrades molt temps abans de l'edició del single de The Swinging Blue Jeans.
Nick Lowe
El que s'ha de fer per caure bé De nom complert, Nicholas Drain Lowe, Nick Lowe és un cantant, compositor i productor discogràfic nascut a Walton-on-Thames, un municipi britànic situat al sud-est d'Anglaterra. Una destacada personalitat dins de la indústria musical britànica; a banda de cantar, Nick Lowe toca la guitarra, el baix, el piano i l'harmònica.En els seus inicis, Nick Lowe va formar part de nombroses bandes, la més coneguda d'elles, segurament, va ser Kippington Lodge, un grup que a principis de 1969 es va transformar en Brinsley Schwarz erigint-se en una de les formacions líders de l'anomenat pub-rock, un estil precursor del punk i de la new wave.Brinsley Schwarz es va disoldre l'any 1975 i Lowe, amb el recolzament de la discogràfica United Artists, va iniciar una carrera en solitari. Amb aquest segell va editar els singles "Bay City Rollers We love you" (Bay City Rollers, t'estimem) i "Let's go to the disc" (anem a la discoteca), uns discos poc comercials que no van gaudir de gaire èxit.La seva següent etapa la cobriria amb el segell independent Stiff Records, companyia amb la qual, l'any 1976, va publicar "So it goes" (així funciona), una composició ben rebuda per la crítica però que no va trobar gaire suport comercial. Poc després, va fitxar per Radar Records, un segell creat per un dels membres cofundadors de Stiff Records. Amb aquesta discogràfica, Lowe va publicar l'àlbum "Jesus of Cool" (1978), un disc que comercialment va funcionar força bé gràcies al senzill "I love the sound of breaking glass" (m'encanta el so de trencar vidres).
The Love Affair
Un amor, en principi, eternBanda pop-soul britànica d'estètica "mod" creada a Londres l'any 1966 i formada pel cantant Steve Ellis, el guitarrista Ian Miller, el baixista Warwick Rose, el bateria Maurice "Mo" Bacon i el teclista Morgan Fisher. Pocs mesos després de la seva creació, Miller i Rose van deixar el grup sent substituïts, respectivament, per Georgie Michael i Mick Jackson.El seu primer single, incloïa "She smiled sweetly" (va somriure dolçament), una versió d'un tema dels stonians Mick Jagger y Keith Richards. El disc, editat el mes de febrer de 1967 i publicat per Decca Records va passar completament desapercebut. El seu següent treball discogràfic, comercialitzat deu mesos més tard i editat pel segell CBS Records, va gaudir de més fortuna.Aquest segon disc, publicat també en format senzill, incorporava "Everlasting love" (amor etern), una cançó interpretada per músics de sessió, sembla ser que l'únic membre del quintet que va participar en l'enregistrament va ser el cantant Steve Ellis, un fet habitual en aquell període i, fins i tot, reconegut pels mateixos components del grup.En la seva producció, el tema "Everlasting love", estava recolzat per una orquestra formada al voltant d'uns quaranta músics i, a més, comptava també amb el suport addicional de quatre acreditades vocalistes fent cors: Kiki Dee, Madeline Bell, Lesley Duncan i Kay Garner.El mes de gener de 1968, "Everlasting love" va assolir la primera posició de les llistes de vendes britàniques.Es tracta d'una encertada adaptació del tema homònim editat anteriorment, amb moderat èxit, pel cantant nord-americà Robert Knight.Amb "Everlasting love", a més, The Love Affair va aconseguir el premi al "Millor Grup Novell" de l'any 1968. Un guardó anual atorgat pel conegut setmanari musical britànic New Musical Express.Obre els ulls, llavors t'adonaràsque aquí estic, amb el meu amor etern,...
