Los Shakers

Els beatles del Río de la Plata

Excel.lent quartet uruguaià creat a mitjans de l'any 1964 a Montevideo. Està considerada una de les millors bandes llatinoamericanes pop/rock de l'època, un acreditat grup que va desenvolupar una intensa activitat artística tant a l'Uruguai com a l'Argentina on va esdevenir un fenomen musical, sent també àmpliament populars a la resta de països sud-americans.

Una formació molt influenciada per The Beatles, tant en l'aspecte musical com en l'estètic. Sens cap mena de dubte, Los Shakers van ajudar a difondre el pop-rock d'influència britànica a tota l'Amèrica Llatina.

Integraven Los Shakers: Hugo Fattoruso, guitarra solista, teclats, harmònica i veu cantant; Osvaldo Fattoruso, el seu germà petit, guitarra rítmica, percussió i veus; Roberto "Pelín" Capobianco al baix i veus, i Carlos "Caio" Vila, a la bateria i veus. A diferència de molts conjunts de l'època d'estil similar, Los Shakers treballaven amb material completament propi, quasi tot ell, interpretat en anglès i, ocasionalment, en espanyol.

El segon single de Los Shakers, un treball publicat el mes de juliol de 1965 i cantat en anglès, traspuava un so i una personalitat fortament emparentada amb el segell beatle. El disc incloïa "Break it all" (trenqueu-ho tot) i "More" (més), la primera d'elles, una composició dels germans Fattoruso (lletra de Osvaldo i música de Hugo) desplega un ritme molt enganxós, un tema que es va convertir en el primer gran èxit de la banda.

Uns mesos més tard, la banda publica el seu primer àlbum, l'homònim, "Los Shakers", un elapé editat a Argentina i integrat per temes propis i un cover, una versió en espanyol del "Ticket to ride" dels Beatles titulada "Boleto para pasear". Un disc amb una qualitat tècnica inusual en aquell període per a una banda del Con Sud Americà que va ser tot un èxit de vendes.

Sobradament capacitats per a competir a escala internacional, Los Shakers van tenir una vida molt curta, tot just van subsistir quatre anys, del 1964 al 1968. En aquest breu període van editar tres excel.lents àlbums: "Los Shakers" (1965), "Shakers for you" (1966) i "La conferencia secreta del Toto's Bar" (1968).

B. J. Thomas

Un ruxadet força agradable

Billy Joe "B. J." Thomas és un cantant nord-americà d'estil pop i llarga trajectòria artística que va nèixer a Hugo, un petit municipi situat a la regió sud dels Estats Units i que forma part de l'estat d'Oklahoma.

Abans d'iniciar la seva carrera en solitari, Thomas formava part d'un grup musical anomenat The Triumphs. L'any 1966, B. J. Thomas and The Triumphs van publicar l'àlbum "I'm so lonesome I could" (estic tan sol que podria), un disc que incloïa una versió de l'èxit de Hank Williams, "I'm so lonesome I could cry" (estic tan sol que em posaria a plorar), un tema que, editat en format single, va vendre més d'un milió de còpies sent guardonat amb un disc d'or.

Dos anys més tard, Thomas va tornar a triomfar; primer, amb "The eyes of a New York woman" (els ulls d'una dona de Nova York) i uns mesos més tard, amb l'exitosa "Hooked on a feeling" (atrapat en un sentiment), una cançó que comptava amb l'innovador so d'un sitar elèctric. "Hooked on a feeling" es va convertir en el segon disc de B. J. Thomas que va assolir vendes milionàries.

El mes de març de 1960, editada en format single, B. J. Thomas va publicar "Raindrops keep fallin' on my head" (les gotes de pluja estan caient sobre el meu cap), el tema central de la banda sonora de l'aclamada pel.lícula Butch Cassidy and the Sundance Kid (traduïda aquí amb el desencertat títol de "Dos homes i un destí"), un l'excel.lent western crepuscular dirigit per George Roy Hill i protagonitzat per dos guaperes de l'època: Paul Newman i Robert Redford. La pel.lícula va guanyar quatre premis Oscar de l'Acadèmia, entre ells, el de "Millor Cançó Original".

"Raindrops keep fallin' on my head" és un tema musical que, a priori, no sembla encaixar gaire en una pel.licula de cowboys, una cançó escrita pel compositor Burt Bacharach i el lletrista Hal David i interpretada per B. J. Thomas gràcies al fet que els altres candidats proposats abans que ell havien declinat l'oferiment, diuen les males llengües que Bob Dylan havia estat un d'ells.

Dos homes i un destí és una excel.lent pel.lícula, un film basat en un fet suposadament real. El seu argument narra les aventures de dos simpàtics i atractius malfactors que es dedicaven al lladronici en el llunyà oest americà de finals del segle XIX.

El passeig en bicicleta de Paul Newman i Katharine Ross amb la cançó de fons, forma part de les escenes emblemàtiques de la història del cinema, una escena atípica, dins d'un western atípic i amb una música també atípica, però, que hi escau com anell al dit.

"Raindrops keep fallin' on my head" va assolir el cim de les llistes d'èxits dels Estats Units i del Canadà i va vendre dos milions de còpies.

Chaka Khan

La veritable reina del funk

Yvette Marie Stevens, coneguda amb el nom artístic de Chaka Khan és una cantant nord-americana de funk, soul i rhythm and blues nascuda a Chicago, la ciutat més poblada de l'estat de Illinois, una artista que es va fer famosa a la dècada dels anys setanta, primer, com a vocalista del grup de funk Rufus i, posteriorment, en embrancar-se en una reeixida carrera en solitari.

L'any 1971, Chaka Khan va entaular amistat amb Ask Rufus, un sextet de Chicago que feia jazz-funk i que estava format amb les restes d'un grup pop anomenat The American Breed, una formació que, temps enrere, havia obtingut un èxit milionari de vendes amb el tema "Bend me, shape me" (doblegar-me, modelar-me). Quan la cantant de Ask Rufus, Paulette McWilliams, va decidir deixar el grup, va suggerir el nom de Chaka Khan per a substituir-la, oferiment que la cantant de Chicago no va dubtar a acceptar.

Chaka Khan va debutar discogràficament amb la banda Rufus (ara ja amb el seu nom escurçat) l'any 1973, va ser amb l'àlbum homònim "Rufus", un disc que va gaudir de notable èxit; un any més tard, van publicar "Rags to Rufus" (draps per Rufus). Aquests dos treballs van elevar a Chaka Khan a alts nivells artístics, tot gràcies a la seva excepcional veu i a les seves increïbles dots com a cantant, un talent que específicament es destaca en el tema que Stevie Wonder va escriure per a Rufus l'any 1974, "Tell me something good" (diguem alguna cosa bona).

Després de comercialitzar diversos àlbums i singles, editats tots ells sota el nom de Rufus & Chaka Khan, el mes de setembre de 1978, Chaka Khan va publicar el seu primer àlbum en solitari, un elapé titulat, simplement, "Chaka" del qual es va extreure el single d'èxit, "I'm every woman" (soc tota una dona), un tema força mogut, barreja de música discotequera i soul, que va conquerir el lloc més alt de les llistes R&B nord-americanes.

Una curiositat: la malaurada cantant nord-americana Whitney Houston, amb tot just quinze anys, va formar part dels cors vocals de "I'm every woman", un tema que uns anys més tard, ella mateixa immortalitzaria en una cèlebre i aplaudida versió popularitzada mundialment, desprès d'incorporar-se a la banda sonora de la pel.lícula The Bodyguard (el guardaespatlles).

Tot i que el single "I'm every woman" va ser tot un èxit de caràcter individual, Chaka Khan va d'haver de seguir un temps més enregistrant discos amb la banda Rufus, ja que tenia un contracte signat amb la discogràfica que l'obligava a publicar dos àlbums més amb aquesta formació.

The Left Banke

Ves-te'n lluny, però, que et pugui trobar

Banda nord-americana de pop barroc creada l'any 1965 a la ciutat de Nova York i dissolta l'any 1969. El grup estava inicialment format pel compositor i teclista Michael Brown (Michael Lookofsky); el guitarrista i cantant George (Justo Fabio) Cameron, un anglès d'àvia asturiana; el cantant i baixista Tom Finn; el cantant solista Steve Martin (Carmelo Esteban Martin Caro, fill d'una "cantaora" flamenca espanyola) i el bateria Warren David-Schierhorst.

Es tractava d'un projecte personal de Michael Brown, un excel.lent compositor d'admirables melodies pop. El seu pare era Harry Lookofsky, un destacat violinista de jazz i productor musical i propietari d'un petit estudi de gravació a Nova York que es deia World United Studios.

Quan al poc temps de la seva creació, The Left Banke va entrar a l'estudi del pare de Brown per a enregistrar diversos temes, Harry Lookofsky es va involucrar de ple en l'assumpte, assumint el paper de mànager, productor i agent de la banda. Després d'unes quantes sessions, Warren, el bateria, va ser convidat a abandonar la formació, Cameron va ocupar el seu lloc i es va integrar al grup el guitarrista Jeff Winfield.

Amb aquesta nova formació, el mes de juliol de 1966 The Left Banke va publicar el senzill "Walk away Renée" (allunya't, Renée), un melancòlic tema compost per Michael Brown, Bob Callili i Tony Sansone que comptava amb els arranjaments i la producció pel pare de Michael Brown. Una elegant composició pop que inclou sons orquestrals de clavicordi, flauta i violins.

Sembla ser que Michael Brown va dedicar "Walk away Renée"a la xicota del baixista, Tom Finn, una jove que es deia Renée Fladen-Kamm de la qual, Michael estava secretament enamorat. "Walk away Renée" va assolir el cinquè lloc de les llistes d'èxits nord-americanes.

Tot i que en la seva època van ser un pèl infravalorats i que, internacionalment, no van aconseguir ser gaire coneguts, el pas dels anys ha servit per deixar constància de la formidable qualitat musical de The Left Banke, autors d'agradables melodies pop, unes composicions reforçades per uns brillants arranjaments musicals i unes impecables harmonies vocals.