Cantant i compositor nord-americà de música pop i rhythm and blues nascut a Norfolk, una de les ciutats més poblades de l'estat de Virginia. En la seva adolescència, desprès de passar un temps vivint a Nova York, Eddie Holman i la seva família es van assentar, definitivament, a Filadèlfia.
Des de petit, Eddie ja va destacar per la seva veu i el seu interès vers tot el que tingués a veure amb la música i per aquest motiu, va prendre lliçons de cant, piano i guitarra. Amb deu anys acabats de fer, va actuar al famós Teatre Apolo de Nova York. Va ser en una de les jornades reservades a joves promeses. En aquestes prestigioses "Amateur nights", van iniciar la seva carrera un bon nombre de celebritats artístiques dels Estats Units.
L'any 1962, a través del segell novaiorquès Leopard Records, Holman enregistra el seu primer single, un disc que incloïa "What you don't know (won't hurt you)" (el que no saps, no et farà mal). Quatre anys més tard, encara estudiant universitari, edita el seu primer èxit discogràfic, "This can't be true" (això no pot ser cert), un tema que va conquerir la posició 17 de les llistes Billboard dels Estats Units.
A finals de 1960, Peter De Angelis, un músic i productor discogràfic d'origen italià, fascinat amb la veu de falset de Holman, l'anima a enregistrar "Hey, there lonely girl" (Hola, noia solitària), una melòdica cançó de principis dels anys seixanta. Un tema que anteriorment, amb el títol original de "Hey, there lonely boy" (Hola, noi solitari) i amb la veu de Ruby Nash, la cantant solista de la formació vocal Ruby and the Romantics, havia aconseguit situar-se al lloc 27 de les llistes d'èxits nord-americanes. Aquesta versió de "Hey there lonely girl" va conquerir la segona posició de les llistes d'èxits dels Estats Units i va despatxar més d'un milió d'exemplars. El mes de març de 1970, el vinil va rebre la distinció de "Disc d'or" i va representar l'èxit més important de Holman al llarg de tota la seva carrera artística.
Tot i que, posteriorment va seguir publicant discos, el nom de Eddie Holman ha quedat associat per sempre a aquesta imperible balada romàntica de finals de la dècada dels seixanta.
Hola, noia solitària.
Deixa'm reparar el teu cor trencat.
Hola, noia solitària.
No saps que aquest noi solitari t'estima,...