Gloria Fowles, més coneguda pel seu sobrenom artístic, Gloria Gaynor, és una cantant nord-americana de música soul i música “disco” nascuda a Newark, una ciutat que situada a l’estat de Nova Jersey. Va iniciar la seva carrera musical actuant en els anys seixanta com a vocalista de la banda Soul Satisfiers. L’any 1965, Gloria edita el seu primer disc en solitari, un single de dues cançons: "She'll be sorry” (ho farà, ho sento) i “Let me go baby" (Deixa'm anar, nena).
Després de franquejar un període en què es va moure sense gaire èxit pels circuits del jazz, la carrera de Gloria Gaynor va donar un tomb en ser l'eix central d'un moviment que es va produir inesperadament dins del corrent de la música pop: el naixement de la música “disco” (una abreviació de discoteca), un nou estil que pren les seves arrels de la música soul de finals de la dècada dels 60.
Tot va començar l’any 1974, quan el productor Meco Monardo contracta a una llavors desconeguda Gloria Gaynor per gravar un parell de temes, “Honey Bee!” (abella de mel) i “Never can say goodbye” (mai puc dir adéu). Fins aquí, res de particular, no era més que una de les nombroses sessions que es produïen en els estudis de gravació amb l'objectiu de fabricar temes d’èxit.
Però, vet aquí que, quan va arribar l'hora de fer la mescla, Monardo va prendre una decisió innovadora: en lloc de deixar la secció rítmica com a simple acompanyament (la pràctica més habitual en aquell període), va pujar el canal del baix i el de la bateria i els va situar en primer pla, deixant en segon terme l'orquestració i la veu de la cantant. El resultat va ser sorprenent: havia nascut el primer hit de l’era “disco”.
“Never can say goodbye”, va ser el primer gran èxit de Gloria Gaynor i l’inici de l'extens nombre de guardons que la cantant obtindria al llarg de la seva carrera artística. Publicada dins del seu primer àlbum com a solista, “Never can say goodbye” era una versió del tema que havia publicat tres anys abans, amb força èxit, The Jackson 5.
Gloria Gaynor, a més, va ser la primera artista que va incloure un "Medley" en els seus discos ja que, de forma innovadora, va editar un àlbum que incorporava una seqüència de tres cançons, “Honey bee”, “Never can say goodbye” i “Reach out, I'll be there” enllaçades sense cap pausa.
Amb aquest mètode s'aconseguia una pista musical de 20 minuts que feia les delícies dels discjòqueis i al mateix temps, proclamava a Gloria Gaynor "la reina de les pistes de ball".
Cal destacar també que a la tardor de 1978, Gloria Gaynor va publicar la cançó que amb el temps, es convertiria en el gran himne de la música “disco”: "I will survive" (sobreviuré).