Los Sirex van néixer a Barcelona a la dècada dels seixanta i ben aviat es van convertir en un dels grups pioners del pop/rock estatal. La seva primera formació estava integrada per Antoni Miquel Cerveró "Leslie" a la veu cantant (substituint a Santi Carulla, que havia marxat a Los Mustang), Lluis Gomis a la bateria, Josep Fontsere a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez al baix i Manolo Madruga a la guitarra solista.
El quart disc dels Sirex va veure la llum l’any 1964 i va ser especial perquè incloïa les primeres cançons d'autoria pròpia. A la portada hi figurava el text: "interpretan sus propias canciones". Ara bé, l’afirmació era només mitja veritat: dels quatre temes, dos eren originals i dos versions. Un estratagema comercial.
La peça estrella del disc va ser "San Carlos Club", un dels primers grans èxits de la banda i, juntament amb "La escoba", una de les seves cançons més emblemàtiques. Es tractava d'un homenatge que els Sirex rendien al local del carrer Gran de Gràcia on actuaven cada dissabte (i algun diumenge) entre el 1963 i el 1964.
En realitat, "San Carlos Club" era una adaptació del clàssic "Route 66", cançó que el Nat King Cole Trio havia enregistrat per primer cop el 1946 i que, a mitjans dels seixanta, havia tornat a sonar amb força gràcies a la versió dels Rolling Stones.
Tot apunta que els Sirex van inspirar-se directament en aquesta última… això sí, canviant la lletra de dalt a baix.
Pel que fa a la resta de cançons del disc: "Tus celos" i "Piensa en mí" sí que eren composicions pròpies, mentre que "Si yo canto" era una adaptació al castellà del tema francès "Si je chante", una cançó popularitzada per la cantant francesa d'orígen bulgar Sylvie Vartan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada