Conjunt pop-rock català creat l'any 1963 al barri del Poble Sec de Barcelona. La banda estava composta pels germans Roberto (guitarra solista i cantant) i Joselín Vercher (baix), juntament amb José María Garcés (guitarra rítmica i veus) i Ramón Colom (bateria). Les seves edats oscil·laven entre els quinze i els dinou anys.
Quartet de vocació rebel, el seu so aspre i distorsionat es diferenciava notablement del pop-rock i del beat britànic, llavors en vigor al panorama musical del país. La carrera de Los Cheyenes va ser curta, però explosiva i de ràpid progrés. En només dos anys, del mes de juny de 1965 al juny de 1967, van enregistrar setze cançons (tres EPs i dos singles). La majoria d'elles, composicions pròpies.
Van ser els més transgressors, els més provocadors i els més indomables de la seva època. Lluïen els cabells més llargs que ningú: la seva cabellera era el senyal d'identitat de la banda i els donava una considerable notorietat. Aquesta estètica visual no era apta per a tots els públics, tot i que, en directe, sonaven molt bé.
El seu tema estrella era "Válgame la Macarena", una composició d'aire flamenc/copler (qualificada per alguns d'horrible) que, en aquell període, competia amb la "María Lola" de Los Gatos Negros, en un intent d'imitar l'èxit aconseguit per Los Brincos amb el seu "Flamenco".
Tot i tractar-se d’una imposició de la seva companyia discogràfica, el segell RCA, "Válgame la Macarena" va ser, de fet, el tema més popular i el disc de més sortida comercial de la curta història de Los Cheyenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada