Creat a Granollers l'any 1963, el conjunt Los Nivram estava inicialment integrat per tres germans, fills de músics professionals: Jordi Mauri Carpinell (veu, saxo i guitarra rítmica), Francesc Mauri Carpinell (baix) i Josep Mauri Carpinell (bateria). Completava la formació Josep David Sala (guitarra solista).
Admiradors, sobretot, de The Shadows, Los Nivram van prendre el seu nom artístic d'una de les composicions més conegudes del grup britànic. De fet, Nivram prové del cognom del guitarrista solista de The Shadows, Hank B. Marvin, escrit al revés. Com a dada curiosa, cal esmentar que la cançó "Nivram" és un tema d'exhibició dedicat al líder dels Shadows, però que inclou un magnífic i inspirat solo de baix, instrument que en realitat és el protagonista de la peça.
El mes de maig de 1964, tot just quan feien un any d'activitat, es van proclamar vencedors del Concurs de Ritmes Moderns, organitzat pel Casino de Granollers, el mateix concurs que l'any anterior havia servit de trampolí als Mustang.
Los Nivram van comercialitzar dos discos EP (Extended Play) de quatre cançons cadascun. El primer el van publicar l'any 1965 i l'altre el 1966, tots dos editats pel segell discogràfic EMI-Regal. De les vuit cançons incloses, set eren composicions originals pròpies, un fet insòlit en aquella època per a un grup d'aquestes característiques. L'única versió era una excel·lent interpretació del clàssic "Tema de Peter Gunn" de Henry Mancini, el tema principal d'una popular sèrie nord-americana de detectius privats emesa per la cadena de televisió NBC.
Eren instrumentistes d'alt nivell musical, amb un so realment bo i feien uns cors molt cuidats. Regularment, en algunes cançons, incorporaven un saxo, un instrument poc present, en aquells anys, en conjunts de música pop.
Una revista musical de l'època va acompanyar una entrevista feta al grup amb la frase contundent: "No tenen imitadors,... però tampoc tenen rival."
Anys més tard, el "Tema de Peter Gunn" seria popularitzat, en un estil més electrònic, pel trio britànic Emerson, Lake & Palmer. Posteriorment, una altra memorable versió va ser la que l'any 1980 va oferir The Blues Brothers band.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada