Los Brincos

Un glopet de cava que va entrar força bé

Excel·lent grup creat a Madrid l'any 1964. Els seus components originals van ser Fernando Arbex (bateria), Manuel González (baix), Juan Pardo (veu i guitarra) i Antonio Morales "Junior" (veu i guitarra). Tot i ser considerada una de les millors bandes espanyoles de l’època, i malgrat l'èxit massiu a nivell nacional, la formació no va poder aconseguir mai la cobejada i esperada repercussió internacional.

En una època en què el bagatge discogràfic dels conjunts espanyols es nodria bàsicament de versions de temes anglosaxons, la banda liderada per Fernando Arbex va demostrar tenir la capacitat creativa i el talent suficient per desenvolupar un repertori basat gairebé exclusivament en composicions pròpies, cosa que els va atorgar un caràcter únic.

El seu debut discogràfic es va produir l'any 1965 amb el senzill que incloïa "Dance the Pulga" i "Bye bye Chiquilla", temes que van obtenir una moderada repercussió comercial. El seu segon senzill, publicat mesos més tard, presenta la curiositat que el seu èxit més aclaparador, "Flamenco", va ser llançat com a cara "B" del disc. La cara principal corresponia a "Cry", una balada cantada en anglès que va passar força desapercebuda. Tot el contrari de "Flamenco" va tenir un èxit aclaparador que va catapultar la banda a l'estrellat.

Posteriorment, Los Brincos augmentarien la seva popularitat triomfant amb peces tan aconseguides com "Borracho", "Tu me dijiste adiós" o "Mejor" (probablement, una de les seves millors composicions des del punt de vista de la crítica i els arranjaments).

L'any 1966 van publicar "A mi con esas", "Sola", "Tú en mí" i la romàntica balada "Un sorbito de champagne", un dels seus temes més populars i clàssic indiscutible en tots els balls particulars o guateques dels anys seixanta.

El 1968, Juan Pardo i Junior van abandonar el grup per formar un duet de gran èxit. Malgrat aquesta pèrdua, Los Brincos van continuar. Amb l'entrada de nous membres com Vicente G. de la Cruz i Ricky Morales (germà de Junior), el grup va prendre una direcció més orientada cap al pop psicodèlic i progressiu. En aquesta segona etapa, van publicar treballs de gran qualitat, com el senzill "Nadie te quiere ya" i l'aclamat àlbum "Mundo, Demonio y Carne" (1970).