El so hipnòtic d’un Fender Rhodes, un baix que assumia funcions de guitarra solista, una percussió salvatge, un saxo, una flauta travessera, una bateria, cinc músics avantguardistes, unes melodies increïbles… això era l’Orquestra Mirasol.
Una orquestra singular, de trajectòria curta però intensa. Va néixer l’any 1973, fruit de la unió artística entre el pianista Víctor Ammann i el baixista Xavier Batllés, quan, en pla comú, van decidir llogar una casa al barri de Mira-sol, a Sant Cugat del Vallès (d’aquí en prové el nom de l’orquestra).
Allà hi van anar a viure i s’hi van impregnar de tota mena de música, tot incorporant les aportacions de la colla de músics que transitaven per aquell espai, com César Vieira i Pedrito Díaz, que hi van deixar una notable empremta llatina.
Dos únics discos componen la discografia de l’Orquestra Mirasol: "Salsa catalana" (1974) i "D’oca a oca i tira que et toca" (1975), ambdós produïts per Zeleste, un segell subsidiari de Edigsa, que se’n va encarregar de la distribució. L’interessant experiment artístic que va representar "Salsa catalana" ens va deixar extraordinàries composicions, com el tema que obre el disc: “To de re per a mandolina i clarinet”.
El disc va tenir una àmplia difusió arreu de l’Estat, un fet que va proporcionar a la Mirasol nombroses actuacions fora de Catalunya.
Amb el temps, l’Orquestra Mirasol s’ha convertit en una referència imprescindible per entendre l'innovació musical que va nèixer de la sala Zeleste.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada