Mítica banda de rock de la costa oest dels Estats Units, peça clau del moviment psicodèlic i de l'acid-rock. Va ser el grup que millor va personalitzar el moviment contracultural i hippie nord-americà dels anys seixanta i una de les primeres bandes sorgides dins l'entorn de l'escena artística de San Francisco que va gaudir d'èxit comercial i de la crítica.
L'esplèndida veu de Grace Slick va portar el grup a ocupar un lloc destacat en el top ten nord-americà. El debut de Slick amb Jefferson Airplane es va produir l'any 1967 amb el fonamental àlbum "Surrealistic Pillow" (Coixí surrealista), probablement, el treball més conegut del sextet.
"Surrealistic Pillow" va portar el reconeixement internacional de Jefferson Airplane, en bona part, gràcies a les dues composicions que Grace havia compost en la seva anterior etapa amb el grup de folk-rock Great Society: "Somebody to Love" (Algú a qui estimar) i "White Rabbit" (Conill blanc).
"Somebody to Love" és una cançó d'amor que té una lletra senzilla i sense complicacions, però que deixa anar una petició desesperada, un crit d'angoixa: "No vols algú a qui estimar?... No necessites algú a qui estimar?... Més val que trobis algú a qui estimar..." El tema aviat es convertiria en un dels himnes del moviment hippie.
A finals dels seixanta, Jefferson Airplane era un dels grups més altament remunerats dels Estats Units i una de les poques bandes que va tenir el privilegi de participar en els tres grans festivals nord-americans de l'època: Monterey (1967), Woodstock (1969) i Altamont (1969).
Jefferson Airplane van començar a tocar més i més ràpid, mentre Morrison anava donant voltes i més voltes, fins a arribar a l'extrem de perdre el coneixement.
Arribada l'hora, Jim Morrison seria incapaç de realitzar la seva actuació i va acabar ingressat a l'hospital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada