Banda britànica pionera del concepte "òpera rock", creada l'any 1964 i formada per Roger Daltrey (veu principal), conegut pel seu distintiu moviment amb el micròfon, que feia voltejar com si fos un llaç de vaquer; Pete Townshend (guitarra, teclats i veus), principal compositor del grup i famós pel seu estil de tocar la guitarra, agitant el braç com les aspes d'un molí; John Entwistle (baix i veus), el membre més discret però considerat un dels millors baixistes de la història del rock, i Keith Moon (bateria i veus), un músic excepcional i d'excèntrica personalitat.
Al setembre de 1964, durant una actuació al Railway Tavern de l'estació de Harrow & Wealdstone (Londres), Townshend va trencar accidentalment el mànec de la seva guitarra en topar amb el sostre. Davant les rialles del públic, va acabar de destrossar l'instrument damunt l’escenari, va agafar-ne un altre i va continuar el concert. Aquell incident, del tot fortuït, va esdevenir la imatge que necessitaven per diferenciar-se: a partir d’aleshores, la destrucció d’instruments es convertiria en un element característic de les seves actuacions en directe.
L’any 1965 publiquen el seu primer àlbum, "My Generation". La cançó que li dona nom esdevé un èxit i passa a ser una de les més emblemàtiques del grup. Inclou una de les frases més citades de la història del rock: "I hope I die before I get old” (Espero morir abans d’envellir). També destaca pel peculiar tartamudeig amb què Daltrey interpreta la lletra i per l’ús del baix com a instrument principal, una novetat en el rock del moment.
El 1969, The Who editen "Tommy", un doble àlbum que rep l'etiqueta d'òpera rock. El disc aconsegueix un èxit immediat gràcies a temes com "See Me, Feel Me" i "Pinball Wizard". Poc després, es roda una pel.lícula basada en aquest treball, considerada avui dia, un clàssic del cinema de culte.
La tragèdia colpeja el grup el 1978, quan el carismàtic Keith Moon mor a Londres a causa d’una sobredosi de medicaments que li havien estat receptats per tractar el seu alcoholisme.
La coincidència macabra és que Cass Elliot, membre de The Mamas and The Papas, havia mort quatre anys abans al mateix apartament —propietat del músic Harry Nilsson—, al mateix llit i a la mateixa edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada