Llegendària banda nord-americana de música instrumental i d'estils soul, rhythm & blues i funk, formada l'any 1966 a Memphis (Tennessee). Originalment, els seus components es van destacar com a músics de sessió de la discogràfica Stax Records, donant suport a alguns dels seus artistes més importants, com Sam & Dave i, de manera crucial, Otis Redding.
La formació clàssica original incloïa el trompetista Ben Cauley, el baixista James Alexander, el guitarrista Jimmie King, el saxofonista Phalon Jones, el bateria Carl Cunningham i l'organista Ronnie Caldwell. El nom de la banda, segons la llegenda popular, s'associava al rom Bacardí, una de les begudes predilectes dels seus membres, evocant un esperit de festa i celebració.
L'any 1967, els Bar-Kays van ser elegits per Otis Redding per constituir la seva banda d'acompanyament habitual. Lamentablement però, el 10 de desembre d'aquell mateix any, una tragèdia va colpejar la banda. Mentre viatjaven per tocar els propers concerts a Madison (Wisconsin), l'avió en què volaven (un Beechcraft H18) es va estavellar al fons del llac Monona.
Aquell dia, van perdre la vida Otis Redding, el seu mànager, i cinc persones del cercle dels Bar-Kays: els músics Jimmie King, Ronnie Caldwell, Phalon Jones i Carl Cunningham, així com el road manager de la banda.
El major èxit fundacional i peça instrumental soul més famosa dels Bar-Kays és "Soul Finger" (1967). Aquesta obra és essencial, divertida i ideal per a omplir pistes de ball, destacant els seus genials solos de trompeta i l'encertada inclusió de sons de públic, que dota el tema d'una palpable sensació de revetlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada