Sextet nord-americà de música instrumental i estil soul, R&B i funk format l'any 1966 a Memphis, Tennessee. Originalment, tots els seus components provenien de l'activitat professional de músic de sessió d'estudi. Les males llengües diuen que el seu nom es deu al fet que el rom Bacardí era una de les begudes predilectes de la banda.
L'any 1967, els Bar-Kays van ser elegits pel malaurat Otis Redding per a constituir la seva banda d'acompanyament. El 10 de desembre d'aquell mateix any, Otis Redding, el seu manager i quatre membres dels Bar-Kays: Jimmie King (guitarra), Ronnie Caldwell (òrgan), Phalon Jones (saxofon) i Carl Cunningham (bateria) perdrien la vida quan l'avió en que viatjaven es va enfonsar al fons del llac Monona a l'intentar aterrar.
D'aquell fatídic accident només es van salvar el trompetista Ben Cauley que, miraculosament, va sobreviure al sinistre i el baixista James Alexander, que anava en una altra avioneta, ja que en l'avió accidentat només hi cabien set passatgers.
El talent per fer música alegre i ballable era la senya d'identitat dels Bar-Kays, "Soul Finger" és una obra essencial, divertida, ideal per a omplir pistes de ball.
Amb uns genials solos de trompeta, els sis músics es diverteixen i fan divertir a la gent. A més, van tenir l'excel.lent idea d'incloure públic, sembla que infantil, en l'estudi de gravació, un efecte de so que dota al tema d'una encertada sensació de celebració, de festa, de revetlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada