Grup britànic de rock dur, considerat un dels conjunts més importants d'aquest gènere musical. Creat a Londres l'any 1968, comptava amb músics excepcionals com Jimmy Page, un dels més inspirats guitarristes de rock, Robert Plant, un cantant posseïdor d'una gran veu i un estil sorprenent, John Paul Jones, un dels músics més complets del Regne Unit, ja que tocava el baix, la guitarra, la mandolina, el piano, els teclats i la flauta i John Bonham, un dels bateries més personals d'aquella època.
El primer disc de la banda es va publicar el 12 de gener de 1969 sota el nom de "Led Zeppelin". El seu segon treball, "Led Zeppelin II" va sortir a la llum el 22 d'octubre d'aquell mateix any i el 5 d'octubre de 1970, treuen "Led Zeppelin III".
El seu quart àlbum, llançat el novembre de 1971, no té títol, fet originat per decisió personal de Jimmy Page, dolgut després de la freda recepció per part de la crítica del seu anterior disc. Per mantenir la numeració lògica dels àlbums anteriors, el disc és coneix familiarment com a "Led Zeppelin IV".
Sense nom a la portada, ni del grup ni del disc i amb la imatge d'una paret empaperada on hi ha un quadre amb un vell recolzat en un bastó portant a l’esquena un feix de branques, així va néixer aquest enigmàtic disc. Ningú sabia el seu nom ni sabia molt bé com referir-se a ell. Al darrere de l'àlbum es pot veure la paret destrossada i una ciutat al fons; a la part de dins, apareixen quatre símbols, en un d'ells es pot llegir la paraula "Zoso". La gent va començar a anomenar així al disc, però, ¿què eren aquests símbols, pura promoció?, pot ser, a dia d'avui, la resposta encara és un misteri.
El disc inclou "Stairway to heaven" (Escala cap al cel) una balada heavy composta per Jimmy Page i Robert Plant que, amb el temps, es transformaria no només en la cançó més famosa de Led Zeppelin, sinó en un dels grans himnes de la història del rock.
En vuit minuts i dos segons, Page i Plant despleguen el millor de cada un d'ells, produint conjuntament un joc de melodies espectaculars, un magnífic duel entre veu i guitarra en el qual el guanyador és l'oient.
El solo de Jimmy Page, ha estat elegit per la revista Guitar World Magazine com el millor solo de la història del rock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada