John Fred and his Playboy Band

La disfressa pop de la Judit (amb ulleres)

Banda nord-americana considerada un one-hit wonde), originària de Baton Rouge, la capital de l'estat de Louisiana. El conjunt estava format per vuit músics sota el lideratge del vocalista John Fred Gourrier, i acompanyat per per Ron Goodson (trompeta), Tommy De Generis, (teclats), Andy Bernard (saxo), Harold Cowart (baix), Joe Miceli (bateria), Charlie Spinoza (trompeta) i Jim O'Rourke (guitarra).

La seva cançó més destacada va ser "Judy in Disguise (With Glasses)" (1967) (Judy disfressada amb ulleres), un tema alegre, enganxós i lleugerament satíric que els va catapultar a la fama. El senzill va vendre més d’un milió de còpies i es va convertir en un clàssic de l’època, encara que, malauradament, la banda no va aconseguir repetir aquell èxit

"Judy in Disguise" va ser coescrita per John Fred i Andy Bernard amb la intenció de parodiar la psicodèlica "Lucy in the Sky with Diamonds" dels Beatles, publicada aquell mateix any dins el monumental àlbum "Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band". La broma musical va acabar prenent vida pròpia i es va transformar en un èxit inesperat. Tant, que al gener de 1968 "Judy in Disguise" va desbancar "Hello, Goodbye" dels Beatles de la primera posició de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units.

El tema, clarament pensat per triomfar a la ràdio, va ser versionat per nombrosos grups i artistes, aprofitant el seu impacte immediat. A casa nostra, l’any 1968, en van fer adaptacions les bandes barcelonines Los Sirex i Los Salvajes, amb el títol "Judy con disfraz". Curiosament, en totes dues versions es van oblidar —intencionadament o no— de les ulleres que donaven sentit al títol original.

John Fred and his Playboy band
A més, Los Salvajes, en la coberta del seu single, es van permetre fins i tot el luxe de "piratejar" la imatge pop de la portada original nord-americana.

Un recurs artístic força habitual en aquella època i que avui dia seria difícil d'imaginar.

Malgrat que John Fred and his Playboy Band van seguir actuant i enregistrant alguns discos més, sempre seran recordats principalment per aquest petit himne pop.

Una cançó que, amb el seu aire divertit i enganxós, continua evocant l'esperit alegre i despreocupat de la segona meitat dels anys seixanta.