Quintet britànic de rock creat l'any 1964 a Erdington, un districte de la ciutat anglesa de Birmingham. La formació original estava integrada per Denny Laine (cantant principal), Graeme Edge (bateria), Ray Thomas (flauta i veu), Clint Warwick (baix i veu) i Mike Pinder (teclats i veu). Durant un cert temps, la banda va comptar amb la representació comercial de Brian Epstein, el mateix manager dels Beatles.
Després d'assolir el número 1 amb "Go Now" (Ves ara), publicat el 1964 com a segon senzill, The Moody Blues van començar a fer-se un nom en l’escena britànica. Però el veritable salt a la immortalitat va arribar uns anys més tard, quan van editar la cançó que ha marcat per sempre la seva trajectòria: la brillant composició "Nights in White Satin" (Nits de blanc setí), una balada melancòlica que va saber fusionar el romanticisme amb la psicodèlia i els primers sons del rock simfònic.
El tema original, publicat el 1967, formava part de l’àlbum "Days of Future Passed" (Dies del futur passat), un innovador elapé conceptual on la banda es va acompanyar de la London Festival Orchestra, sota la direcció de Peter Knight. El disc va ser pioner en la combinació de música pop i orquestració clàssica, un camí que després seguirien molts altres grups.
La versió inicial de la cançó tenia una durada de 7 minuts i 38 segons. Davant la seva complexitat per ser radiada, es va editar també en format senzill amb una durada reduïda de 4 minuts i 26 segons.
Com a curiositat, cal recordar que "Nights in White Satin" no va triomfar immediatament: en la seva primera edició només va tenir un èxit discret a les llistes britàniques. Va ser amb la reedició del 1972 quan la cançó va esdevenir un gran èxit internacional, arribant al número 2 de les llistes nord-americanes.
Nits de blanc setí, que no tenen final.
Cartes escrites, que mai arribaran,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada