L'any 1966 i exclusivament per a enregistrar "Winchester Cathedral", una cançó inspirada en els temes que tocaven les bandes de música de començaments del segle passat, el compositor britànic Geoff Stephens va crear The New Vaudeville Band, un septet format per músics d'estudi i contractats expressament per a la ocasió.
Publicada a finals d'any, la cançó traspassa fronteres i es converteix en un èxit planetari. El disc arriba a vendre més de tres milions de còpies a tot el món. Quan la banda comença a rebre propostes per a efectuar gires, Stephens ha de buscar a corre-cuita músics per a muntar una veritable banda.
"Winchester Cathedral" es una cançó d'aires nostàlgics, interpretada amb instruments moderns però amb un toc retro. Enmig de trompetes i trombons, els New Vaudeville Band entonen la melodia principal xiulant; el cantant entra a mitja cançó i sembla que utilitza un megàfon per imitar el so vocal de les antigues big bands dels anys vint (encara que el més probable es que processessin la seva veu mitjançant un filtre).
El més surrealista però, rau en la reduïda i trivial lletra de la cançó.
El text, tracta d'un jove que acusa a la Catedral de Winchester, que des de la seva privilegiada atalaia, segurament ho pot veure tot, de no haver fet res per retenir la seva xicota, una noia que se'n va anar d'aquesta històrica ciutat anglesa, deixant-lo a ell tirat.
La següent estrofa dona més detalls de l'empipament del noi vers l'estàtic temple:
No vas fer rés,
ella no se n'hauria anat
si haguessis tocat les campanes,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada