The Temptations

Esbrinant les temptacions que van malmetre al pare

Quintet vocal nord-americà creat l'any 1961 a Detroit. El seu ampli repertori incloïa una gran varietat de gèneres musicals com el soul, el rhythm and blues i el funk. Considerada una de les formacions vocals de més èxit en la història de la música negra contemporània, destacaven les seves conjuntades coreografies, les seves característiques harmonies vocals i els seus llampants i elegants vestits. Per tot això, també serien aclamades les seves vibrants actuacions en directe.

L'any 1964 la banda publica la que seria una de les seves cançons més cèlebres, el conegut tema "My Girl", que esdevindria un indiscutible número 1 mundial. Un any més tard, el malaurat Otis Redding en faria una notable versió.

Més tard, l'any 1972, The Temptations triomfarien novament amb un tema que s'ha convertit en un clàssic del gènere, "Papa Was A Rollin’ Stone” (El pare era un rodamón). Aquesta reeixida versió, composta per Norman Whitfieldi Barrett Strong, va situar-se a dalt de tot de les llistes d'èxits americanes i seria recompensada amb tres premis Grammy (incloent-hi Millor Cançó de R&B i Millor Actuació Vocal de R&B d'un Grup).

La cançó original, amb una durada de dotze minuts, es va incloure a l'àlbum "All Directions"; tanmateix, la versió reduïda que es va publicar com a senzill (de poc més de set minuts) incloïa en la seva cara "B" la interpretació instrumental del mateix tema, sense les veus del quintet.

"Papa Was A Rollin’ Stone” s'inicia amb un sol de baix acompanyat pels hi-hats de la bateria. Gradualment s'hi van afegint altres instruments, com la guitarra (amb un notori efecte wah-wah), el piano elèctric, les palmes i, finalment, la secció de vent, units tots ells per la línia de baix i el repetitiu ritme del hi-hat. Més tard, s'hi acobla la part vocal, amb els membres de The Temptations (especialment els solistes Dennis Edwards, Melvin Franklin, Richard Street i Damon Harris) alternant la seva participació i cantant cadascun d'ells diferents línies de cada estrofa.

Es tracta d'una composició molt peculiar, ja que, a banda de la llarga durada del tema, el Si bemoll menor és l'únic acord utilitzat al llarg de gairebé tota la cançó. A banda d'això, cal destacar també la cruesa de la seva lletra, el relat d'una fosca història familiar que resulta impactant:

Era un tres de setembre.
Aquell dia sempre el recordaré. Sí, ho faré.
Perquè va ser el dia que va morir el meu pare.
Mai vaig tenir l'oportunitat de conèixe’l.
Només he escoltat coses dolentes d’ell.
Mare, depenc de tu, diguem la veritat.
La mare, simplement va baixar el cap i va dir:
"Fill, el pare era un bala perduda..."