The Yardbirds és una de les bandes britàniques més influents de la dècada dels seixanta. Creada a Londres l’any 1963, va ser la pedrera d'alguns dels guitarristes més llegendaris de la història del rock. Musicalment, van iniciar-se en el blues i el rhythm and blues més autèntic, per anar evolucionant cap a l'experimentació, passant per la psicodèlia i un so que vorejava el pop-rock més comercial.
El seu llegat més famós resideix en el fet que per les seves files hi van passar tres guitarristes de talent fenomenal: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page. És important recalcar que, tot i la seva fama posterior, mai van coincidir els tres com a únics guitarristes principals en el quintet. Cadascun d'ells va abandonar The Yardbirds per fundar projectes de rock crucials: Eric Clapton: Cream, Jeff Beck: The Jeff Beck Group i Jimmy Page: Led Zeppelin.
Sovint, l'ombra d'aquests instrumentistes eclipsa la pròpia banda, però The Yardbirds va deixar una estela d'importants èxits que van definir l'època. Cançons com “Heart Full of Soul”, “Shapes of Things” (considerada una precursora de la psicodèlia) i “Over Under Sideways Down” són peces fonamentals del rock britànic.
El seu gran salt a la fama internacional va arribar amb "For Your Love" (Pel teu amor), una cançó inclosa en el seu tercer senzill i comercialitzada el març de 1965. Aquest tema va conquerir ràpidament les llistes tant al Regne Unit com als Estats Units.
Paradoxalment, l'èxit de "For Your Love" va provocar la primera gran crisi de la banda. El guitarrista Eric Clapton va decidir abandonar la formació per unir-se a John Mayall & The Bluesbreakers.
Les raons de Clapton eren purament estilístiques: considerava que la banda s'estava orientant excessivament cap a la música pop (segons ell, massa comercial i allunyada de les arrels bluseres) i va veure en "For Your Love", una cançó amb un ús destacat del clavicèmbal, la prova definitiva d'aquesta desviació. La seva ràpida marxa va subratllar el seu compromís amb el blues més pur i va obrir la porta a l'experimentació de Jeff Beck.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada