Micky y los Tonys

El poc seriós disc del gos i la gallina

Pioners del pop-rock espanyol, la banda es crea a Madrid a començaments de la dècada dels anys seixanta. Es tracta d'un conjunt jocós i desinhibit, especialitzat en temes sarcàstics i d'humor, creat en format de quintet i inicialment integrat per Miguel Ángel Carreño "Micky" (veu cantant), Tony del Corral "Tony" (guitarra solista), Fernando Argenta (guitarra rítmica), Juan Fuster (baix) i Enrique Modolell (bateria).

Micky era el carismàtic líder de la banda. En aquell temps, l'anomenaven "l'home de goma" per les seves contorsions dalt l'escenari i també perquè era incapaç d'estar quiet més de deu segons. Fill de diplomàtic, en haver passat la seva infantesa vivint a Bèlgica i a Jordània, parlava fluidament francès i anglès.

Presentaven un directe trencador i una posada en escena carregada de bon humor. Van ser una de les formacions més aclamades a les mítiques Matinals del Price de Madrid entre 1962 i 1963. L'any 1963 participen a Barcelona en un Festival organitzat per la botiga d'instruments Alberdi. Es tractava d'un certamen que volia representar una competició, un mà a mà, entre els millors conjunts catalans i madrilenys del moment.

Entre 1966 i 1967, van veure la llum els discos més famosos i venuts de Micky y Los Tonys, enllaçant, una darrere l'altra, dignes produccions que ràpidament es col·locaven al "top ten" nacional. Cançons com ara, "No se nadar", "No se puede ser vago" o "El Buribú" formen part d'aquesta època daurada del beat espanyol.

Un dels seus grans èxits, tot i no ser musicalment de les seves millors composicions, també data de l'any 1966, i és el single que dona nom al nostre article: "La gallina". Es tracta d'un divertit tema yeyé que no dura gaire més d'un minut i mig i que Micky interpreta mig en seriós, mig cloquejant. Per arrodonir l'humor absurd, a l'altra cara del single s'hi inclou la composició pròpia "Guau (ladrido de perro cuando ladra)".

El grup es va dissoldre cap a finals de 1969, iniciant Micky una reeixida carrera en solitari.

En el tren que yo tomé, había una vieja
que llevaba una gallina en una cesta
con su: ta, ta, ta, ta, ta....
ta, ta, ta-ta-tá.

Con muchas ganas de dormir, me dio la noche
cacareando sin parar por todo el coche
ta, ta, ta, ta, ta-ta....
ta, ta, ta-ta-tá.

Cuando la vieja se durmió, en su butaca
a la gallina le aticé con una estaca
con su ta, ta, ta, ta, ta-ta....
ta, ta, ta-ta-tá.