El seu nom complet és William Martin Joel i va néixer al barri novaiorquès del Bronx. Billy Joel està considerat, amb justícia, una llegenda del pop-rock; un artista excel·lent que ha demostrat sobradament el seu talent com a músic, cantant i pianista, així com la seva enorme capacitat creativa per a la composició.
Billy Joel és un dels pocs artistes de pop-rock que van aconseguir assolir el top ten a les llistes d'èxits de les dècades del 70, 80 i 90. Guanyador del Premi Grammy en sis ocasions, ha venut més de 100 milions de discos a tot el món i és el sisè artista amb més vendes als Estats Units.
L'any 1973 va arribar el seu gran èxit amb una composició pròpia integrada en el seu segon àlbum, un disc batejat amb el nom de "Piano Man". És justament la melancòlica balada que dona nom al disc —i que s'inicia amb un emblemàtic toc d’harmònica—, la que està considerada una de les grans cançons de soft-rock de tots els temps. "Piano Man" es convertiria en la cançó més popular de Billy Joel i la més corejada pel públic en les seves actuacions en directe.
La cançó descriu l'experiència de Billy Joel com a pianista i cantant durant els sis mesos de l’any 1972 en que va treballar en un piano-bar de Los Angeles anomenat The Executive Room, actuant sota el pseudònim de Bill Martin.
Entre línies, "Piano Man" ens parla de la solitud, dels llocs on la gent busca evadir-se per oblidar les penes i de la profunda necessitat de companyia que reclama tot ésser humà:
Són les nou en punt d'un dissabte,
arriba el públic de sempre.
Hi ha un vell assegut a prop meu
fent l'amor al seu gin-tònic.
Em diu: fill, pots tocar-me una vella cançó?..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada