Emblemàtic quintet de blues blanc, amb aires rockers, creat l'any 1965 a la ciutat californiana de Los Angeles. Una banda liderada per Alan Wilson (guitarra, harmònica i veus) a qui tothom anomenava "mussol cec" per la seva extrema miopia i per Bob Hite (veus i harmònica) àlies "l’ós" per la seva imponent estampa corporal.
Cannet Heat va estar present en els tres grans esdeveniments musicals de parla anglesa celebrats a finals dels anys seixanta: primer, l'any 1967, participen en el memorable Festival Pop de Monterrey; després, l'any 1969, amb un directe demolidor, triomfen davant més de quatre-centes mil persones al mític Festival de Woodstock i més tard, aquell mateix any, actuen en el Festival de l'Illa de Wight, propagant en tots aquests certàmens la llavor del blues-rock.
El seu segon àlbum, "Boogie with Canned Heat" un treball publicat el mes de gener de 1968, incorporava la fatalista "On the road again" (en la carretera una altre vegada) un animat blues interpretat amb el falset característic de Wilson. Cal destacar el fet que, per a donar un toc psicodèlic al tema, van incorporar a la cançó les notes d'un instrument de corda oriental anomenat "tambura", una espècie de sitar, notes que obren el tema i que sonen insistentment de fons al llarg de tota la cançó.
Quan al mes d'abril de 1968 van publicar una versió revisada de "On the road again" en format single, el tema es va convertir en el primer gran èxit de la banda i, al mateix temps, en la seva cançó més coneguda.
La lletra de "On the road again" tracta un dels temes clàssics del blues: la carretera com a destí inevitable del músic; una manera de viure que inspira amor i odi, creant una dependència irresistible i que empeny als músics a tornar-hi una i una altra vegada, malgrat la solitud i la mala vida, característiques que s'acostumen a associar amb aquests específics trajectes de carretera.
Bé, jo estic cansat de plorar, però,
estic a la carretera una altra vegada,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada