Emblemàtic quintet de blues-rock creat l'any 1965 a la ciutat californiana de Los Angeles. La banda estava liderada per Alan Wilson (guitarra, harmònica i veu), conegut amb el sobrenom de "Mussol Cec" per la seva extrema miopia, i Bob Hite (veu), anomenat 'L’Ós' per la seva imponent estampa corporal.
Canned Heat va ser present en tres dels grans esdeveniments musicals celebrats a finals dels anys seixanta: primer, l'any 1967, participen en el memorable Festival Pop de Monterrey; després, l'any 1969, amb un directe demolidor, triomfen davant més de quatre-centes mil persones al mític Festival de Woodstock i més tard, aquell mateix any, actuen en el Festival de l'Illa de Wight, propagant en tots aquests esdeveniments la seva versió del blues-rock.
El seu segon àlbum, "Boogie with Canned Heat", un treball publicat el mes de gener de 1968, incorporava la fatalista "On The Road Again" (En la carretera altra vegada), un animat blues interpretat amb el falset característic de Wilson. Cal destacar el fet que, per a donar un toc psicodèlic al tema, hi van incorporar les notes d'un instrument de corda oriental anomenat tanpura (una espècie de sitar), notes que obren el tema i sonen insistentment de fons al llarg de tota la cançó.
Quan al mes d'abril de 1968 van publicar una versió revisada d'"On The Road Again" en format senzill, el tema es va convertir en el primer gran èxit de la banda i, al mateix temps, en la seva cançó més coneguda.
La lletra d'"On The Road Again" tracta un dels temes clàssics del blues: la carretera com a destí inevitable del músic; una manera de viure que inspira alhora amor i odi, creant una dependència irresistible que empeny a tornar-hi una vegada i una altra, malgrat la solitud i la mala vida sovint associades a aquests trajectes.
Bé, jo estic cansat de plorar, però,
estic a la carretera una altra vegada,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada